– Crònica del nostre ROAD TRIP per L’OEST DELS ESTATS UNITS (*****) – capitol 2 – LOS ANGELES

DISSABTE 10 D’AGOST 2013

LOS ANGELES

Ens despertem i llevem d’hora i ja intentem establir la connexió dels mòbils. Finalment aconseguim contactar a través del xat de la pagina web amb un noi que molt amablement ens confirma que les targes no havien estat activades i que en un lapsus de 20 minuts ja podrem disposar de connexió … i aixi és… però no pot ser tot a la primera i en el meu mòbil caldrà que comprem un adaptador, ja que la tarja es mini i el meu mòbil necessita una micro, … en fin.

Los Angeles - casa %22nostre%22 1-impLos Angeles - casa %22nostre%22 2-imp

Esmorzem a la cuina de la casa i xerrem una mica amb la mestressa que per sort nostre parla castellà i ens explica quins llocs són interessants per visitar i sortir una mica del mes tipic i topic.

Per compensar el retard d’ahir s’ens ofereix a fer un petit tour amb el seu cotxe explicant’se una mica el funcionament d’una ciutat com los Angeles, molt i molt extensa i plena de barris residencials, on forçosament han de desplaçarse en vehicle privat donat que no hi ha serveis públics que abastin tota la ciutat. Cada zona compta amb centres comercials on s’aglutinen les botigues, ja que no existeixen les botigues petites i de barri que coneixem aquí. Un altre concepte, casa unifamiliars amb jardinets més o menys grans i molt espai en el diseny dels carrers. El barri en el que estem es diu Hancock i s’intueix un poder adquisitiu elevat.

Los Angeles (sovint abreujat LA) és la segona ciutat més gran als Estats Units després de Nova York; situada  a la vora de l’oceà Pacífic i a uns 150 quilòmetres al nord de la frontera amb Mèxic.
A la seva àrea metropolitana viuen uns 16 milions de persones. Quant a la superfície que ocupa, és la primera ciutat d’Amèrica del Nord i una de les més grans del món. L’extensió des de l’extrem nord fins a l’extrem sud és d’uns 100 quilòmetres. Fou una ciutat pionera en la urbanització de grans àrees amb cases unifamiliars, que encetà la societat de l’automoció forçada (cosa que l’ha dut a tenir una gran xarxa d’autopistes, a l’hora que molts embussos).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens acompanya a veure el Farmer’s Market, un mercat en el qual el que domina són els bars i restaurants. Com és d’hora i dissabte encara no està gaire animat i el podem passejar amb tranquil·litat. Ja comprem el nostre primer record, una plaqueta de matrícula de Califòrnia amb el nom de Ruth, la nostra filla. Desprès l’acompanyem a un super on ella acostuma a comprar i el que mes ens sobta és la floristeria enorme a l’entrada; desprès constatarem que es així en tots els supers als que entrarem. Aprofitem per comprar pa per celiacs.

Los Angeles - el nostre cotxe - la nostra casa-impUn cop de tornada a la casa agafem el “nostre” cotxe i ens dirigim en primer lloc a Olvera Street, l’anomenat “pueblo de los Angeles”, on es va fundar la ciutat. Es un carrer protegit i reconvertit en un lloc de mexicans a on tots els productes que es venen son d’allà. Originariament era un poble on es venían a abastir els forts i convents espanyols, alla per l’any 1781. Despres el poble va quedar abandonat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Entrem a la església de Nuestra Señora Reina de los Angeles a on veiem un munt de criatures vestides de blanc en unes cerimònies de baptisme. La gent, tots mexicans, super guarnits i els nens desde bebès a nens ja de 5 o 6 anys com a petits nuvis/novies. Curiós.

El 4 de setembre de 1781, 44 colons espanyols van arribar a la Misión San Gabriel per a fundar un poble al lloc triat per Crespí. El poble va ser anomenat El Pueblo de Nuestra Señora la Reina de los Angeles sobre El Riu Porciúncula. Es va mantenir com un ranxo durant dècades. Les restes més antigues de la ciutat es conserven com a monument històric a l’anomenada Olvera Street.
Los Angeles va deixar de ser espanyola l’any 1821 y va passar a formar part de Mèxic fins 1848 data en la que va ser integrada dins d’Estats Units, 2 anys abans de què California obtingués la seva condició d’Estat.

Ens apropem a Union Station, l’estació de trens construïda l’any 1939 i que és realment molt bonica amb una gran sensació de tranquil·litat i a on la neteja i el silenci són abrumadores. Ens sobten les butaques de pell, ben cuidades, y recordem que aqui s’han filmat forçes pel.licules.Fins i tot decidim pujar a una de les andanes per confirmar que realment estem en una estació de tren que funciona.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Union Station.La gran estació de Ferrocarrils a Los Angeles; oberta al maig de l’any 1939,, és coneguda com ” l’última gran estació de ferrocarrils” construïda als Estats Units , però malgrat la seva gran saló d’espera i els seus camerinos de luxe , és una de les més petites comparada amb les altres . L’estació ha estat usat en diverses pel · lícules de Hollywood com : Union Station amb l’Actor William Holden i Nancy Olsen , així com en altres films com ara Speed ​​amb Keanu Reeves , Pearl Harbor amb Ben Affleck , Blade Runner amb Harrison Ford , Star Trek VIII : Primer contacte , i més recent la sèrie de televisió de FOX 24.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens dirigim a veure el Walt Disney Concert Hall, un edifici que ens recorda al “nostre”Gugenheimm de Bilbao, encara que aquest de Los Angeles va ser disenyada abans. Espectacular tot l’edifici… amb una arquitectura meravellosa  i a mes a mes tenim la sort de poder fer una visita a l’interior pujant als jardins del tercer pis, veure les vistes de la ciutat desde el cinque i fins i tot entrar a la sala de concerts.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El Walt Disney Concert Hall  és la quarta sala de Concerts al Centre de Los Àngeles. La sala té un aforament de 2.265 persones i serveix (entre altres coses) de seu de la Orquestra Filharmònica de Los Angeles i el Cor Magistral de Los Angeles. Va obrir el dia 23 d’octubre de 2003, dissenyada per Frank Gehry, i està construïda amb el seu característic estil de disseny de metall. Encara que el Museu Guggenheim Bilbao va ser construït abans, el disseny del Disney Hall és anterior. El disseny de l’interior ha estat considerat un gran avanç per multitud d’arquitectes. L’acústica és millor que la de la seva veïna sala, el Dorothy Chandler Pavilion.

Los Angeles  -Walt Disney Concert Hall 18 -imp

Acabem de transitar amb el cotxe per els carrers plens de gratacels de la zona financera de la ciutat. De camí al Griffith Observatory passem per una zona de comerços on finalment trobem una botiga per comprar els endolls-adaptadors …. Estem salvats!!! I descobrim que la meva Visa funciona  !!! Continuem camí de l’observatori però abans d’arribar i degut a la gran quantitat de vehicles que volen accedir ens tallen el pas i ens obliguen a baixar per l’altra banda, els cotxes aparcats a banda i banda de la carretera, ni un forat.

Los Angeles - dinem 1-impLos Angeles - dinem 2-imp

Deduïm que les vistes que tindrem son les mateixes que estem veient i decidim no aparcar (de fet ja hem recorregut alguns kilòmetres) i anar a dinar a un restaurant tailandés que ens han recomanat a la casa on estem.

Ens dirigim a Hollywood Bulevard per tal de veure i trepitjar la famosa avinguda de les estrelles, hem hagut de deixar el cotxe un dels parkings habilitats on paguem 10 dòlars per un parell d’horetes. Aquí funcionen amb parkings que cobren tarifes úniques per trams horaris, en el nostre cas hem pagat fins a les 19 hores. Fem el recorregut de l’avinguda per una banda i retornarem per la banda contraria. Localitzem i fotografiem estrelles que ens “diuen” algo i entrem a diferents botigues totes elles relacionades amb el món del cinema. Realment curiós. Molta gent fent el mateix que nosaltres. Davant del teatre xines també ens embaladim amb les petjades de personatges del mon del espectacle dels anys 30/40/50.

Hollywood Boulevard és un lloc molt atractiu pel turisme, s’esten d’est a oest de l Vermont Avenue fins a Sunset Boulevard. Concentra a la vegada el Walk of Fame, amb les famoses estrelles dels actors, el Grauman’s Chinese Theatre, El Capitan Theatre i el Hollywood and Highland Center, on cada any es lliuren els Oscars de cinema. Davant el Grauman’s Chinese Theatre, molts actors i actrius han immortalitzat el seu pas deixant una empremta dels peus i de les mans en el ciment fresc. A l’origen, de 1887 a 1910, aquest Boulevard es deia Prospect Avenue. El nom de « Hollywood » es deu a Harvey Wilcox, que va fer construir el Hollywood Hotel el 1902, que va tenir les seves hores de glòria durant el cinema mut.

Recorregut el carrer en els dos sentits ens dirigim al Getty Center per visitar el Museu. Curiosament ens costa de trobar el cami, ja que el GPS ens envia a una entrada que esta tancada i desprès ens trobem amb obres, però finalment arribem. Tambe un parking de 10 dòlars, aquest cop en un edifici i des de.de aquí un trenet ens porta als edificis del Museu. Arquitectònicament parlant es una auténtica meravella.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fem un tomb per fora amb vistes sobre la ciutat i visitem les exposicions de pintura, i posem especial interès en els impressionistes. Fins i tot tenen Goyas dins de la col·lecció de pintors europeus. Finalment un documental del Herzog que està prou bé.

El Getty Center és una espècie de campus que reuneix el Museu J.Paul Getty, la Fundació Getty, un Institut d’Investigació, un Institut de Conservació i el Fideïcomís Getty, a més de les instal·lacions d’un auditori i diversos jardins. El centre deu el seu nom a l’empresari i filàntrop nord-americà Jean Paul Getty, que va aportar quantiosos fons, especialment de pintura Europea.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un cop recuperat el cotxe anem al reconegut restaurant de tapes espanyol THE BAZAAR (****)  del xef José Andres, situat al barri de Beverly Hills que hem vist aconsellat a la guia i que està als baixos del “SLS Hotel Beverly Hills”. Ens aparquen el cotxe i ens sorprèn l’enorme xivarri que hi ha dins del restaurant, un local enorme mig a les fosques i plenisim. Es el primer contacte i després constatarem que els restaurants aquí són així, amb molt de soroll, música altíssima i amb poca, molt poca llum.

Los Angeles - restaurant THE BAZAAR 1-impLos Angeles - restaurant THE BAZAAR 2-imp

Al no tenir reserva ens ubiquen a una de les barres on preparen el pa amb tomàtec “a la catalana” amb pernil i formatges. De seguida s’ens apropa un dels gestors del restaurant que es diu Jordi i ens aconsella el que podem demanar. Li acabem dient que ell mateix i ens serveixen cinc tapes : una truita de patata liquida, una truita (peix) fumada, uns xipirons amb salsa de carxofes, una mena de panets farcits de formatge i carpaccio de vedella i unes olives tipus Ferran Adria. La veritat es que sopem de conya i ens acabem acostumant al soroll, encara que la barra es força incomoda i decidim marxar no massa tard. Paguem els 14 dòlars del parking del cotxe i tornem a la casa molt i molt cansats.

________________________________________________________________

Cliqueu aquí per anar al capítol anterior
Cliqueu aquí per anar al capítol següent

________________________________________________________________

the Electronic Entertainment Expo (E3) 2013 in Los Angeles June 11-13

the Electronic Entertainment Expo (E3) 2013 in Los Angeles June 11-13

8 pensaments sobre “– Crònica del nostre ROAD TRIP per L’OEST DELS ESTATS UNITS (*****) – capitol 2 – LOS ANGELES

    1. ROSA

      Volia dir que tot molt maco pero el que m’ha encuriosit és aquesta truita de patates liquida….qué és això????…..Ara que ho hi fet a,b ordinador normal…ha sortit bé…

      Pero si…jo també os estimo i molt !!! Petonets als dos!!!

      M'agrada

      Respon
  1. josep

    Los Angeles, te per a mi un gran problema, que es una ciutat per la qual no pots “caminar”,com es pot fer a altres ciutats, especialment les europees. Les distàncies son enormes i has de dependre del vehicle privat o el taxi. D’aquest capítol, em quedo clarament amb l’estació de tren, la trobo meravellosa.
    Una abraçada

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Es una ciutat relativament nova i ja viuen a la seva area metropolitana mes de 16.000.000 de persones. Una bogeria, tenint en compte que tothom vol viure en una casa de planta baixa (màxim amb un pis) i amb jardí, evidentment. No estem a Europa acostumats a viure en una ciutat amb grans extensions i sense un centre clar. En realitat es com si fos un munt de ciutats petites, cada una d’elles amb un centre comercial.

      Evidentment tothom es belluga amb el cotxe, absolutament per tot. Es un altre forma de viure, però ni pitjor, ni millor que la nostre…en tot cas molt diferent. Ells per suposat, creuen que viure amb pisos com nosaltres no ho suportarien. Estan molt orgullosos de la seva ciutat.

      L’estació de tren de Los Angeles, te quelcom que atrau moltíssim.

      Jo també em quedo amb la increïble arquitectura del Walt Disney Concert Hall i de l’edifici del Getty Center.

      Los Angeles te mala fama a Europa i es considera una ciutat força lletja. Jo no estic d’acord, ja que si et surts una mica dels circuits turístics de Hollywood i passeges per barris residencials, visites museos,es una ciutat que enamora. Nosaltres teníem aquesta visió i malauradament varem estar tan sols 3 dies. Un cop allà ens hauríem quedat ben be una setmana..

      Una abraçada

      M'agrada

      Respon
  2. Diari de la Bona Vida

    Estem d’acord amb vosaltres. Moltíssima gent ens havia comentat que Los Angeles era una ciutat molt lletja, però vam trobar un cert encant. Com dieu, el cotxe és imprescindible per moure’s, però hi ha molts barris i racons que val la pena trepitjar.
    Déu n’hi do tot el que veu fer. I ja hem vist que es començaven a arreglar les coses, eh? La targeta ja funcionava, i els mòbils també!! Un cop les coses rutllen, crec que fem coses semblants a l’hora de descobrir la ciutat: càmera en mà i perdre’ns per tots els llocs possibles!!!

    M'agrada

    Respon
    1. Imma Barba

      Si, crec que nosaltres tenim una forma de viatjar molt similar, caminar, caminar i tafanejar sense deixar racons per veure. Ens agrada molt preparar el viatge i desprès localitzar allò que hem llegit o del que ens han parlat i que pensem que val la pena trobar. Si, com heu llegit tot va quedar arreglat aquell matí i des.de aquell moment el viatge va anar com la seda sense cap mena de contratemps. Los Angeles una agradable sorpresa, d’aquells llocs que no m’importaria tornar a visitar.
      Una abraçada.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.