Ara fa un any que varem ser notícia a tot el mon; varem saber demostrar que la unió de tot un poble va aconseguir com a mínim, el ressò mundial….. amb aquella demostració de força pacifica de mes d’un milió i mig de persones al carrer, tot el planeta es va assabentar de què existeix una nació, CATALUNYA, que ja esta farta de dependre d’un estat del que mai s’ha sentit particip i que aquesta nació, CATALUNYA ja està cansada de sentir-se súbdit d’un estat que la menysprea…… de no tenir un estat propi i sobretot….. que esta decidida a prendre les seves pròpies decisions, com qualsevol poble adult.
CATALUNYA no vol trencar res, ni vol l’enemistat amb ningú…. simplement vol la INDEPENDÈNCIA com qualsevol esser adult que arriba a la seva majoria d’edat i es vol independitzar dels seus pares, per viure en llibertat la seva pròpia vida.
Tornem a ser un any desprès, en un altre 11 de Setembre i tornem a voler seguint demostrant al mon, pacíficament, que som un poble que vol prendre les seves pròpies decisions, que té dret a decidir el seu futur com a poble. Entre tots aconseguirem fer una cadena humana de mes de 400 kilòmetres que vagi de punta a punta de CATALUNYA.
Volem tornar a ser notícia i que altres pobles del mon s’adonin de la nostre voluntat de tenir un estat propi, de forma pacifica…. sense cap confrontació armada i respectant sempre la voluntat dels propis ciutadans del nostre territori.
Desitgem des de “Voltar i Voltar” que us sumeu a la cadena humana, vestits de groc, de blau o de verd, esteu o no inscrits en un tram de la cadena….. sumeu-vos a la cadena i feu que sigui a mes de llaaaarga, mes gruixuda.
JUNTS HO FAREM POSSIBLE !!!!
La voluntat de tot un poble esta per sobre de qualsevol llei, i així s’ha demostrat sempre al llarg de la història.
_______________________________________________________________
Com cada 11 de setembre toca sortir al carrer, no per a celebrar una derrota, com molts diuen, sinó per celebrar que som tossuts, que tenim memòria, que som una nació i que malgrat tot i tot el que ens han fet en els darrers 300 anys, resistim!!!
Una abraçada i benvinguts
Penso com tu…. no és pas una celebració d’una derrota, sinó mes aviat un recordatori que som una nació que va ser sotmesa per les armes, però que mai oblidarem el que som i el que volem ser…. un estat independent.
Gràcies per la benvinguda. Veig que ja estàs publicant fotografies parisenques….. com ha anat?
Una abraçada
Ull viu, l’any passat els vàrem agafar per sorpresa, però aquest any ja ho tenen clar i miren de posar focus de tensió, que es sinó la prohibició d’anar fins a Binaroç, la Guardia Civil no pot garantir la seguretat vial en 400 metres i en canvi els Mossos ho poden fer en 400 quilometres. No caiguem en les provocacions!!! que no puguin agafar-se en res per desacreditar-nos
És possible que tinguis raó. No m’estranyaria pas que provoquessin a la gent, per tal de dir que érem tots uns violents.
Desitjo que sigui tot un èxit i tingui el ressò internacional que tots esperem.
Una abraçada.
Benvinguts, voltaires!!!!!
Tenim moltes ganes de saber de les vostres aventures americanes, així que estarem atents!!
I ja hem vist que us ha donat temps d’anar al teatre, inclús amb jetlag. Sou uns cracks!
Us enviem una salutació de benvinguda i us desitgem una feliç diada. Que gaudiu molt amb tots els actes, i especialment amb la demostració que farem unint 400 quilòmetres de poble català.
Nosaltres serem a Amposta, combinant la feina amb la celebració, i esperem fer també una bonica crònica.
Una abraçada Imma i Miquel.
Manel i Cristina
Gràcies parella !!!
Encara ni hem passat les fotografies a l’ordinador. Però ho farem a poc a poc i explicarem el mes important d’aquest viatge per l’Oest d’EEUU, que ja us avanço ens ha entusiasmat.
La nostra filla Ruth, també esta pel Delta de l’Ebre amb tots els seus companys de feina que han recolzat la crida de l’organització. Nosaltres no tenim massa ganes de voltar encara mes i no hem canviat la nostra primera ubicació. Estarem al barri del Born.
La crònica de la nostra participació en la VIA CATALANA, evidentment serà la propera entrada del blog.
Una abraçada…. be una per cada un de vosaltres (Cristina i Manel)