La veritat es que aquest últim mes, durant el viatge a Estats Units m’he allunyat una mica de tot i únicament llegia els titulars de les noticies mes importants que rebia via correu electrònic.
Al arribar dissabte em vaig assabentar de que es decidia ja la seu olímpica de l’any 2020 i que Madrid era la opció amb mes posibilitats i que havien moltes esperances de que al quart intent ho aconseguissin. A la poca estona vaig veure uns vídeos de la alcaldessa madrilenya, en una entrevista que em van fer patir de valent, ja que em van produir una inmensa vergonya aliena.
Desprès, cami del Teatre, vaig saber que la candidatura de Madrid va ser eliminada a la primera votació i que la guanyadora va ser aquest cop, Tokio.
La veritat es que em sap greu, pel poble madrileny, per un munt d’amics que viuen a aquella ciutat, per la meva cunyada predilecta que viu en los madriles…. per les esperances de tot un poble, als que havien fet creure que estaven a punt de tocar el cel…. Em sap greu per ells, de debò.
Però alhora m’alegro un munt de la derrota madrilenya, especialment per la derrota de la “caverna madrilenya” que han jugat amb els sentiments del poble, per tapar les seves pròpies vergonyes….. m’alegro per la marca “Espanya” que volen implantar tant si volem com si no….. de la unitat en “lo universal” que pretenen que continuí sent l’estat espanyol, sense cap possibilitat de discrepar ni de sortir-se d’ella, encara que el poble ho demandi.
M’alegro per la derrota dels fatxes i la dreta espanyola i la seva prepotència.
Os deixo un article publicat ahir en un blog que acostumo a seguir….. aquest cop estic casi totalment d’acord en la seva opinió. Es tracta del Blog “El revolucionario escarlata”.
L’article es el següent :
Marca “España”, marca “Madrid”, marca “Ultraderechismo que recibe su merecido”
La Botella y su troupe no necesitaron exhibir un video de presentación en que se viese el Madrid real y hundido, el de los indigentes hurgando en los contenedores de basura, las interminables colas del paro, la chulería y la impunidad de fascistas enchufados, agresivos y represores, niños sin escuelas decentes y asequibles, los residentes extranjeros desesperados por recibir determinadas prestaciones sanitarias que no pueden esperar, los escandalosos contrastes entre los distritos y barrios acomodados y los de la inmensa mayoría, los del cada vez más humillado pueblo trabajador.
Algún capullo de la prensa del régimen, da igual que sea nominalmente pública o privada, reprocha a lo que él llama España, la falta de unidad nacional, el hecho de que todos los españoles (aunque lo seamos sólo por imposición constitucional)no estemos unidos de cara a alcanzar el “glorioso” objetivo común de la concesión a una ciudad de “nuestra Patria” del “honor” de ser una sede olímpica veraniega.
Madrid ciudad, capital del decadente Estado dirigido por el neofranquismo. Comunidad de Madrid, paraíso de los golfos más neoliberales de la Península Ibérica. Madrid, la tierra gobernada por forofos del despilfarro que desprecian a los que más merecen ser beneficiarios de un gasto social y se vuelcan en obras faraónicas que, finalmente, no sirven prácticamente para nada.
Parece cosa de justicia poética. Podríamos pasar horas enumerando los motivos por los que no nos alegramos por Tokio pero sí nos alegramos por el batacazo que, en realidad, se ha llevado la criminal oligarquía española, en general, y la madrileña, en particular.
Marca “España”. Marca “Madrid”. Un equipo facha y blanco que enriquece hasta el hartazgo a un pateapelotas sin que nadie salga a la calle para mostrar su repulsa a tal despropósito.
Tenemos NO-DO con lloriqueos para rato, eso sí. Pero ¡que se joda el sistema! Se merece muchísimos varapalos más.
Se necesitaba esta buena nueva. ¡Muchas gracias, “Olímpico y Paralímpico Destino”!
Escolteu el RAP del Café con leche.
Benvinguts de nou voltaires:
Sincerament no crec que la preparació, difusió i presentació d’un esdeveniment pugui portar-se pitjor del que ho han fet els de la Candidatura de Madrid 2020. Sense comptar amb la ben guanyada mala fama del govern espanyol, a nivell nacional e internacional, no van saber engrescar a la majoria de ciutadans, una actitud prepotent, l’ombra del dopatge, massa despesa per un país endeutat (fins i tot la delegació era la més nombrosa amb escreix), uns representants incapaços de comunicar res… i pel que respecta al discurs de “l’inefable” Alcaldessa no trobo qualificatius adients per descriure’l, dons no tan sols el va fer amb un anglès macarrònic i sobreactuat, sinó que era completament buit de contingut, com em va dir una bona amiga que viu a Madrid, “com a ciutadana de Madrid m’avergonyeix profundament”
Espero que hagueu recuperat la maleta perduda.
Una abraçada
Carme, gràcies per la benvinguda
No he seguit pas la candidatura madrilenya, però el poc que he vist el mateix dia de la presentació davant del COI, sincerament em va donar vergonya aliena.
Em sap greu per les il·lusions trencades de molta gent.
La maleta ens va arribar diumenge a la nit, curiosament amb un altre cadenat, però amb la mateixa combinació nostre…… al obrir-la estava tot remenat i i hi havia una nota de la policia estadounidenca, que ens demanaven disculpes perquè semblava una maleta sospitosa i l’havien revisat.
Creiem però que no falta res.
Una abraçada