– Teatre – RECORDANT LA FEDRA (****) – Teatre Lliure de Montjuïc – 07/09/2013

Varem reservar les nostres entrades en el mateix moment de comprar el nostre abonament, fa quasi un parell de mesos, tot sabent que aquesta funció (l’única), es faria el mateix dia que nosaltres tornàvem d’un llarg vol de mes de 18 hores (LAS VEGAS – MIAMI -BARCELONA).  No estàvem segurs llavors de poder aguantar la representació sense haver pogut dormir abans, una estona com cal.

Però ha varem aconseguir, encara que la maleta gran, esta encara avui “perduda” diuen que per l’aeroport deMIAMI.

Nuria Espert - Recordant Fedra

L’any 1978 quan va ser estrenada “UNA ALTRA FEDRA, SI US PLAU“, ara ja fa 35 anys, al Teatre Municipal de Girona, nosaltres no anàvem tant al Teatre i aquesta obra quan la varen reposar a Barcelona, desprès dels “incidents” i empresonaments dels membres dels Joglars, nosaltres malauradament ens la varem perdre….. i no és que no ens agrades llavors el Teatre, ja que recordem haver vist YERMA uns anys abans interpretada per la ja gran NURIA ESPERT.

UNA ALTRA FEDRA, SI US PLAU la va escriure ni mes ni menys que SALVADOR ESPRIU a petició expresa de Nuria Espert un parell d’anys abans i ESPRIU sorprenentment va complir l’encarreg.  Es va escollir per dirigir aquesta obra un jovenissim  LLUIS PASQUAL, que amb tan sols 26 anys començava a triomfar al Teatre Lliure de Gràcia. Encara que va ser una producció de la companyia de Nuria Espert, va ser assajada al Teatre LLiure i el propi Fabià Puigserver va cosir amb les seves pròpies mans el vestuari dels actors, així com la vela de l’escenografia que volia simular l’aigua del mar, envoltada per unes quantes tones d’arròs a mode de sorra de platja.

Ha estat tot un luxe assistir a l’unica representació d’aquesta lectura dramatitzada, protagonitzada per la mateixa Nuria Espert i en Lluis Pasqual, els dos que van ser els grana protagonistes a la seva estrena ara fa 35 anys. També va actuar ABEL FOLK que va ser el substitut a partir de la quarta representació d’un membre dels Joglars detingut per la policia per calmar l’exercit de llavors, 3 anys desprès de la mort de l’innombrable GRAN DICTADOR.

Lliure-Nuria Espert-Lluis Pascual Recordant Fedra

A mes a mes de reviure un moment molt important de la història del Teatre Català i en Català, sobretot va estar una nit EMOTIVA per el que representava.  Cada actor va parlar del seu personatge combinant la lectura del text amb les seves experiències de llavors, encara que la majoria no van poder ser-hi en aquelles ja històriques representacions…. parlem de la gran MONTSERRAT CARULLA (per mi la millor actriu viva en l’actualitat, a la que tinc un gran respecte i admiració, tant pel seu treball a escena com per la seva ideologia catalanista que defensa amb totes les seves forces, allà on es present). Parlem també de PERE ARQUILLUÈ… el segon gran amor de l’Imma (diu que jo encara sóc el primer).

Salvador Espriu

Salvador Espriu

En directe va interpretar la musica el violoncelista JOSEP BASALL.  Interpretant a la mort JOAN FANECA i com atitelles esbojarrades del text, els joves que a partir d’ara veurem sovint al Teatre Lliure, ja que formen part de la la nova companya jove del LLIURE, …. LAURA AUBERT, PAULA BLANCO i DAVID VERDAGUER, l’unic actor que va trepitjar la “sorra” amb sabates.

La barreja d’anecdotes explicades pels actors i director, d’ells mateixos o del propi autor, en  SALVADOR ESPRIU, a les pauses de la lectura del text, va enriquir encara mes la representació i la va fer memorable

No cal que us digui que al final de la representació tot el public dempeus va aplaudir embadalit aquesta representació que amb seguretat també passarà a l’història del Teatre a Catalunya.

Recordant La Fedra

 _______________________________________________________________________________

– Teatre Lliure de Montjuïc – Preu 29 € – (preu pagat 16 € – abonament)

________________________________________________________________

Cargols

4 pensaments a “– Teatre – RECORDANT LA FEDRA (****) – Teatre Lliure de Montjuïc – 07/09/2013

  1. PERE

    suposo que van parlar de Girona, no?. Vaig veure 6 o 7 assajos i vaig ser a l’estrena. En un dels assajos en Fabià va fer retocar el vestit de la Núria per la Sra.ANNA BREVA(gran modista de teatre a Girona) una dona amb mans màgiques, de la que soc amic de la seva filla i gendre. Ho van dir això?. Et convido a anar al meu mur a veure els comentaris apareguts sobre un article publicat a EL PUNT de dissabte dia 7(AHIR).

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Vaig buscar-te entre la Platea…. i és que estava segur de què no faltaries a la cita i menys encara quant vas estar el dia de l’estrena a Girona.

      Evidentment que es va parlar de Girona, de les tres representacions i de la quarta frustrada on la gent va aguantar asseguda a la platea esperant que deixessin anar a un dels actors que havia estat detingut.

      De la sra, Anna Breva no es va parlar, però si de l’actitud de rebeldia del public gironi fins que van ser desalojats per la policia fora del Teatre municipal.

      He llegit el teu mur i parlen de tu, del critic Pere Garcia el dia de l’estrena…… que bonic !!!… El que no em queda clar és si vas venir a Barcelona dissabte o no, ja que sembla que si, pel que dius al teu mur, però no em queda gens clar.

      Una abraçada

      Respon
  2. Neus

    Aquest començar del Lliure,ens ha agradat molt.
    Sentir aquelles lectures de la mà de grans actors i actrius va ser un privilegi.
    Vaig gaudir molt de les converses i anècdotes que explicaven.
    Em vaig sentir com si a casa ens haguessim reunits amb un grup d’amics a recordar vells temps.
    Vam gaudir moltíssim.

    Miquel,us he copiat les fotos pel meu àlbum del facebook “Passió pel teatre”.
    (Ja en parlarem dels dret d’autor).
    Una abraçada.

    Respon
    1. Miquel Gascon

      El que dius sobre la reunió d’amics a casa, es la mateixa sensació que jo vaig tenir. Evidentment que tot estava pensat i mesurat…. Però es el que diem del Teatre Català… està representat amb una naturalitat que sembla que sigui mes real.

      Avui tornem al Lliure…. “Un trozo invisible…” Te molt bona pinta.

      Pots agafar les fotos que vulguis sempre. No cal ni que m’ho facis saber.

      Petons

      Respon

Deixa un comentari