Per Miquel Gascón …

Avui, dia 7 de Setembre de 2013, si tot va be, en aquests moments, estarem arribant a casa en vol des de LAS VEGAS …… descansarem si podem una mica i aquesta mateixa nit de cap al Teatre, ja que tenim entrades pel Teatre Lliure de Montjuïc, … i és que aquesta nit en una única representació podrem veure “Recordant la Fedra”.

Aquesta crònica esta escrita abans de marxar-nos a fer el ROAD TRIP per l’Oest Americà… i és que tal i com us vaig dir en una de les ultimes cròniques de Teatre, donàvem per acabada la Temporada Teatral …. o no….. i efectivament va ser que NO. No varem poder resistir la temptació de tornar al Teatre, ja casi amb les maletes fetes, per veure una nova producció al Teatre Goya…. VENUS  IN FUR.

El que semblava a priori una comedieta comercial, va resultar tota una sorpresa de bon teatre, … de magnific TEATRE amb majúscules amb unes molt bones interpretacions dels dos actors protagonistes, en JOEL JOAN, (per fi en un paper que li escau la mar de be, deixant enrera el seva bis exclusivament còmica), però sobretot el gran descobriment d’una nova actriu que ens va deixar amb la boca oberta des de la seva primera aparició a escena… es tracta de MERITXELL CALVO. Una actriu de la que sentireu parlar i molt a partir d’ara….. BRUTAL !!!

L’Àlex Novak, un jove i ambiciós dramaturg, està desesperat perquè no troba l’actriu ideal per encarnar el personatge femení de la seva obra, una adaptació de Venus in Fur, la novel·la que va donar origen al sadomasoquisme. A l’últim moment, apareix la Vanda, una actriu que està a anys llum del perfil que l’Àlex està cercant. Comença així un joc de poder, de seducció, de miralls… on la realitat i la ficció es barregen, donant lloc a una batalla dialèctica al voltant de l’eterna guerra de sexes on els rols dominador i dominat encara estan per decidir.

L’Obra en si. em va agradar, encara que haig de reconèixer que vaig perdre algun dels seus matisos, que no vaig acabar d’entendre bé. La transformació de la dona dominada pel mascle i sempre en segon pla, a traves d’aquest magnific text, es va transformam quasi sense que ens adonem, en la dominant per excel·lència. En un moment de l’obra, el personatge de la Vanda  Dunayev, una dona del segle XIX avançada a la seva època, declara:

“Anhelo veure en què es convertirà la dona quan deixi de ser esclava dels homes. Quant tingui els mateixos drets que ells, quant tingui la mateixa educació, i sigui la seva igual a la feina. Quant sigui ella mateixa, un individu independent”

El paper que interpreta MERITXELL CALVO, és un regal per una bona actriu, difícil, perquè te que anar canviant de registre contínuament.. interpretant successivament a dos personatges…. en aquest cas fins a tres. Te que interpretar a l’actriu que esta passant el càsting en l’actualitat i alhora la dona de l’obra de teatre que interpreta; a vegades aquest canvi és brusc i sense pauses i l’espectador te que saber quin dels dos papers interpreta. Meritxell ens ho posa molt fàcil als espectadors. Per ser el seu primer paper desprès de sortir de l’Institut de Teatre, es mereix un enorme reconeixement per la seva mesurada feina. Descobrir una bona actriu sempre és una grata notícia per tots els Teatraires.
Cal destacar una bona escenografia, senzilla però adient al que es volia explicar…. i una molt bona il·luminació. Evidentment molt del merit el té el seu director i adaptador del text de l’obra, en HÈCTOR CLARAMUNT.
Quant llegiu aquesta crònica ja no estarà en cartellera, però estic segur que es tornarà a reposar ben aviat. No us la perdeu !!!

VENUS IN FUR, ha estat aclamada aquests darrers anys a Broadway. Guardonada amb un premi TONY 2012 a la millor interpretació femenina (Nina Arianda) i nominada als DRAMA DESK Awards 2012 al millor actor (Hugh Dancy), l’obra ha rebut grans elogis de crítica i públic durant la seva exhibició al Manhattan Theatre Club. Roman Polanski ha adaptat l’obra teatral de David Ives a la gran pantalla, i “Venus in Fur” (La vénus a la fourrure) s’ha presentat aquest mes de maig al prestigiós Festival de Cannes.