… per MIQUEL GASCÓN …

Ens venia molt de gust veure aquesta òpera de nou, ja que l’ultim cop que la verem poder veure en directe i crec que amb la mateixa producció va ser al Liceu la temporada 2005/2006.

Vagament recordo una altra vegada mes llunyà amb la Montserrat Caballè com a protagonista, però mirant el programa de ma, crec que estic equivocat ja que jo tindria llavors 11 anys i en aquella època no pensava ni de lluny en el Liceu.

 MADAME BUTTERFLY és una òpera que inclús la gent que no ha trepitjat un teatre d’òpera, la coneix, si mes no l’ària “Un bel di vedremo”.

canta la soprano Patricia Racette

Vull dir amb això que és molt popular arreu del mon.  És per tant una llàstima que aquest any a Barcelona no és repetís el que ja era habitual en aquestes dates de retransmetre en semi directe a la platja de la Barceloneta l’òpera mes popular de la temporada, gratuïtament i retransmesa també per TV3.  Fins aquest limit han d’arribar lesretallades ???.  TRIST.

Madama Butterfly és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini, sobre un llibret de Giuseppe Giacosa i LuigiIllica. Puccini va trobar el tema de la seva òpera a Londres, el juliol de 1900, a la representació d’una obra del dramaturg David Belasco. Copsat per la intensitat de la història, Puccini va decidir orientar la seva inspiració vers la figura de l’infeliç geisha. Hi va treballar intensament, fins a fer d’aquesta òpera una obra mestra que li pertanyia íntimament, com ell mateix va admetre.

Per a la seva realització, Puccini es va documentar sense descans i minuciosament sobre els diversos elements orientals que havia de fer servir.

La tarda del 17 de febrer de 1904, malgrat les esperances i la confiança dels seus creadors, Madame Butterfly va fracassar clamorosament al Teatro alla Scala de Milà. El fracàs va induir l’autor i l’editor a retirar l’obra, i a sotmetre-la a una acurada revisió. Amb les modificacions, Madama Butterfly va ser acollida de manera entusiasta al Teatro Grande de Brescia només tres mesos després, el 28 de maig, i des d’aquell dia va començar la seva segona, i autèntica, existència.

Desembarcat a Nagasaki, Pinkerton (tenor), oficial de la marina dels Estats Units, per vanitat i esperit d’aventura s’uneix en matrimoni, segons els costums locals, amb una geisha de quinze anys, anomenada Cio-cio-san, mot japonès que significa Senyora (San) Papallona (cio-cio), en anglès Butterfly (soprano), adquirint el dret de repudiar-la després de pocs mesos; el que no tarda en ocórrer. Pinkerton torna a la seva pàtria abandonant la joveníssima esposa. Però aquesta, amb un amor ardent i tenaç cap al seu espòs, tot i mortificant-se amb la llarga espera junt al nadó nascut del matrimoni, continua repetint a tothom la seua incòl·lume fe en el retorn del seu estimat.

Pinkerton retorna sobtadament després de tres anys d’absència, però no torna sol. Ve acompanyat d’una jove esposa americana. Assabentat pel cònsul Sharpless de l’existència d’un fill, ha resolt emportar-se’l a la seva pàtria i educar-lo a la manera occidental.

Només front a l’evidència dels fets Butterfly comprèn: la seva gran il·lusió, la felicitat somiada junt a l’home estimat, s’ha esvanit completament. Llavors decideix desaparèixer del món, en silenci, sense soroll. Després d’haver abraçat el seu fill, es clava un punyal al cor.

La música de Puccini és meravellosa des del primer fins al ultim compàs; entenc però que a molta gent se li faci monòtona aquesta òpera, ja que en quasi 3 hores no hi ha gaire moviment a escena i l’escenografia sempre és la mateixa amb petits canvis, casi inapreciables.  L’escenografia la trobo molt adient, senzilla i minimalista com qualsevol casa tradicional japonesa, sense cap element que destorbi, inclús sense mobles.  La il·luminació molt treballada transforma aquesta habitació d’una manera exquisida

Entre el març i el Juliol d’aquest any, han estat fins a 5 repartiments diferents en aquesta producció i nomes conec el que tinc al meu abonament; sense conèixer la resta, crec que hem tingut sort amb el repartiment que hem pogut gaudir, sobretot amb la veu de la magnifica soprano nord americana PATRICIA RACETTE que protagonitzava el paper de la Butterfly, així com també amb la contralt canadenca MARIE NICOLE LEMIEUX en el paper de Suzuki…. i és que en realitat aquets dos personatges no abandonen l’escena en casi tota l’obra i el seu pes recau totalment en elles dos.

La Direcció musical de Daniele Callegari va ser molt aplaudida perquè va estar en tot moment molt mesurat en el volum i amb els tempos. L’orquestra del Gran Teatre del Liceu aquesta vegada em va agradar força…. i el cor, encara que té poca presencia a escena en aquesta òpera, em va arribar a posar la pell de gallina en l’escena del segon acte on canten fora de l’escenari… un dels moments màgics d’aquesta òpera.

DIRECCIÓ MUSICAL:  Daniele Callegari

Director d’escena: Moshe Leiser i Patrice Caurier

Escenògraf: Christian Fenouillat –  Figurinista: Agostino Cavalca – Il·luminador: Christophe Forey – Coproducció: Gran Teatre del Liceu / Royal Opera House Covent Garden

Madama Butterfly: Patricia Racette – F. B. Pinkerton: Stefano Secco – Sharpless: Fabio Capitanucci – Suzuky: Marie-Nicole Lemieux – Goro: Francisco Vas – Príncep Yamadori: Roberto Accurso – Oncle Bonzo: Ievgueni Orlov – Kate Pinkerton: Claudia Schneider – Yakusidé: Ivo Mischev – Comissari imperial: Dimitar Darlev – Oficial del Registre: Graham Lister – Oficial del Registre: Graham Lister – Mare de Cio-Cio-San: Elizabeth Maldonado – La tia: Elisabet Vilaplana – La cosina: Mariel Fontes

________________________________________________________________ – Gran Teatre del Liceu – Preu de 238,75 € a 12,25 €  – ( abonament  30 € ) ________________________________________________________________