Per MIQUEL GASCÓN …
Ple fins la bandera, ahir la Sala Maria Aurèlia Capmany, dia de l’estrena d’aquest espectacle, feia realment goig. Avui tornen a repetir i també les entrades tornen a estar exhaurides, encara que amb l’ajut d’entrades a 8 euros (TresC).
Hi havia força expectació per conèixer la Companyia Jasmin Vardimon, considerada com una de les companyies de dansa contemporània, mes capdavanteres de l’escena britànica. L’espectacle YESTERDAY és en realitat una peça retrospectiva que barreja, sembla ser, els que ells consideren son els millors moments de la seva trajectòria.
La decepció va començar a la poca estona i ja a la primera escena, on una dona dempeus sobre els peus d’un home i en equilibri, canta amb força desafinació, mentre que uns ballarins van desengantxant unes tires de plàstic blanc que tornen al fons de l’escenari, on restaran fins al final……. escena que a mi em va semblar que mai acabaria; desprès, esperàvem que l’espectacle en algun moment aixeques el vol…. però varem esperar i esperar i excepte algunes escenes molt concretes, realment mai va aixecar el vol. Segurament esperàvem massa i per això no ens va acabar de fer el pes.
Segons el programa de ma, vol ser una combinació de dansa, teatre físic i tecnologies innovadores…. d’acord!!!! en algun aspecte ho és, …. però que voleu que us digui…. me l’imaginava mes gran !!!
Jasmin Vardimon va néixer i va créixer en un kibbutz d’Israel, on va començar una carrera com a ballarina que la va portar a Londres. Des del 2006, és artista associada del Sadler’s Wells de la capital britànica i s’ha convertit en un dels noms més influents de la dansa contemporània. Fa quinze anys que va crear la seva pròpia companyia.
Moviments molt ràpids, espectaculars si, però massa descordinats, salts al buit impactants però repetitius fins a l’infinit, durant tot l’espectacle, cossos joves plens de morats i rascades, a força de cops contra el terra. Simulació de violència entre els dos gèneres que arriba a fer l’espectacle en algun moment, mes que provocatiu, desagradable.
Llaaaaargs discursos en anglès (sense traducció simultània) durant llargues estones, que sota el meu punt de vista no tenen gaire sentit dins d’un espectacle de dansa, oferides per un ballari completament suat, vestit amb tratjo i corbata (evidentment xopa i que no es va canviar en tot l’espectacle, ja que se la va torna a posar tal qual un altre cop). Des de la primera fila em van venir ganes d’eixugar-lo amb una tovallola.
Jasmin Vardimon
“Efectes” audivisuals de “pizarrin”, sobre una pantalla que té memòria lumínica i on pretenen deixar-nos amb la boca oberta, quan aquests efectes estan mes que antiquats. Escenes on una o dues ballarines es pinten tot el cos o la cara o la panxa, davant d’una camera de video que projecta la imatge a una pantalla de fons del escenari…. escenes massa llargues que es fan interminables i que no tenen res a veure amb la dansa i si amb la performance, que a sobre, de resultats visuals força deficients. Un home “del temps” que parla una altra vegada en angles sota un mapa de Gran Bretanya i fa acudits barrejant la predicció del temps i el cos d’una dona….. realment patètic.
Molt exercici físic, inclús una bona part d’equilibri i acrobàcia, però de DANSA, realment ben poca; això si… de força qualitat en alguns moments. Solament per això li conservo l’aprovat justet en la meva valoració. Casi tota la resta una pressa de pel, amb aires de modernitat mal entesa.
Companyia Jasmin Vardimon
Concepte, Coreografía i direcció: Jasmin Vardimon
Dramatúrgia i Escenografía: Guy Bar-Amotz – il·luminació: Chahine Yavroyan – Disseny de so: Nick Kennedy – Vestuari: Linda Rowell – Producció executiva: DANGER HILL / Eva Montes, Marc Périlhou.
________________________________________________________________
– Mercat de les Flors – Sala MAC – Preu 26 € – (preu pagat 19,80 € – Carnet Biblioteques)
________________________________________________________________
D’aquí res,entrem i ja s’estemens ha tret res ganes….,demà us donarem la nostra opinió .
La veritat pintava força be…..
Lamento que la meva crònica us desinfles l’anim a la mateixa porta del Mercat de les Flors. Segurament això us va fer veure l’espectacle amb altres ulls i de ben segur us va agradar mes del que esperàveu.
No us heu de refiar massa de les meves opinions, ja que intento tan sols transmetre el que en aquell moment penso i no sóc pas un “critic professional”. Avui per exemple la critica del diari ARA deixa l’espectacle molt bé.
Ja direu la vostra
Va ser una decepció total !!!!!!!!!!
Nosaltres ens agrada veure la vostra valoració,ja que coincidim bastant,però no ens influeix el fet de que us agradi o no un espectacle,perquè com ja sabeu d’altres ocasions no em coincidit.
En aquest cas,trobem que va ser una presa de pel.
No ens va agradar els crits de la ballarina,no ens va agradar el soroll estrepitós del començar,no ens va agradar l’utilització de la violència ni per part del home ni per part de la dona,ens va semblar molt desagradable.
No ens va agradar o no vam entendre les pintades de la ballarina,ni tan sols les imatges a les pantalles.
Realment se ens va fer un espectacle llarg i repetitiu.
No entenem que hi hagués públic tant entregat i d’empeus al final del espectacle,sincerament no ho entenem.
Pot ser no vam saber entendre l’espectacle.
Els ballarins però teníem una bona tècnica i per ser sincera,us diré que l’últim ball em va agradar molt i el del incendi si no hagués estat pels crits de la noia,també va estar molt bé.
Però en general per nosaltres va ser una actuació de cinc,sis.
Per cert,a n’en Lluís li vaig llegir la vostra crònique després de veure l’espectacle,(no volia que la vostra crónique el condicionès) i em va dir que estava molt ben descrit .
Una abraçada.
El fotut de tot és que molta gent no s’atreveix a dir el que realment pensa, perquè es tracta d’una Companyia que segons diuen és capdavantera en dansa contemporanis a Gran Bretanya….
Si diuen que NO els ha agradat, poden quedar malament dins del mon de la cultureta mal entesa. De totes maneres al finalitzar la representació de YESTERDAY, vaig sentir varios comentaris en veu baixeta que deien que s’esperaven molt mes.
La “critica” del diari ARA, segons el meu punt de vista era patètica, ja que sense arguments, la deixava quasi be com un obra mestre.
Una abraçada
Reblogueó esto en CHRISTOPHER NEI.