Per MIQUEL GASCÓN …
No ens recordem qui ens va parlar ja fa temps d’una Companyia de teatre que actuaven al Parc de l’Estació del Nord a Barcelona i a mes a mes ho feien gratuïtament. També ens varen informar de què representaven sempre obres de William Shakespeare …. però la veritat és que en sabíem res mes.
Fa pocs dies varem rebre un email de la Companyia “Parking Shakespeare” on ens convidaven a assitir a una de les seves representacions; a partir d’aquí ens varem informar una mica mes i ens varem adonar que aquest juliol serà la CINQUENA temporada que actuen en el mateix lloc i cada any representen una obra de Shakespeare diferent.
Estiu 2010 – La comèdia dels errors
Estiu 2011 – El somni d’una nit d’estiu
Estiu 2012 – Treballs d’amor perduts
Hivern 2012 – Pell de Mercuri
…
Aquesta temporada actuaran cada dia (excepte els dimecres) des del 15 de juliol fins al 4 d’agost, a les 19 hores. L’obra escollida per aquesta temporada és NIT DE REIS o el que vulgueu, evidentment també de William Shakespeare.
Nit de Reis és la comèdia dels errors. És més agra que dolça, perquè els desitjos es projecten en la persona equivocada i, tot i així, els personatges insisteixen a topar una i altra volta contra el mateix mur de l’equivocació, l’aparença i el malentès.
Com sempre, arribem massa d’hora, però ja anià gent asseguda a les grades circulars sota els arbres del parc. A poc a poc es va omplint de gent… de gent que molt possiblement no és l’habitual dels teatres… i és que poc o molt, els teatraires ens coneixem de vista i molt sovint som els mateixos. M’agrada la idea de què el TEATRE surti al carrer, surti de les quatre parets i vagi a la recerca de la gent i no a l’inreves. Molts de nosaltres hem anat expressament al Parc, però d’altres que passejar i no en sabien res…. es queden aturats una mica al marge i a la poca estona s’asseuen …. i el mes important… es senten atrets per la història i per la teatralitat dels actors.
M’agradaria pensar que a poc a poc aquesta gent desconeixedora del Teatre, s’anirà incorporant a aquesta afició que a nosaltres tant ens agrada.
Tots els actors vestits de negre i únicament amb l’escenografia d’una cadira de bimet, ens comencen a explicar la història…. quasi bé “en pilotes” s’esforcen per atraure la nostra atenció, al que diuen, però també de com ho diuen. Teatre en majúscules sense cap artifici. Utilitzant les targetes de crèdit com a moneda i els personatges que reben el pagament… demanen el pin. Utilitzant aquestes clucades d’ull per intentar d’una manera simpàtica contemporanitzar el text i fer-lo encara mes atractiu.
L’escenari no és únicament el centre del cercle que formen les graderies, si no tot l’espai… els actors interactuen amb els espectadors en mes d’una ocasió…. juguen amb el public, el fan riure amb simplement unes malles grogues o amb una casulla de bisbe. Actuen no únicament amb el text, sinó que també canten, ballen, utilitzant el mim i qualsevol tècnica per tal de què el public continui enganxat literalment a la història. Ho aconsegueixen amb escreix, ja que fins i tot els infants aguanten tota la representació ni mes ni menys que de SHAKESPEARE quasi bé sense parpellejar.Les interpretacions de molts d’ells son extraordinaries i no s’enten com per continuar amb la seva aficció o profesionalitat teatral, tenen que treballar gratuitament i esperar que els espectadors premiin el seu treball.
És aquest el camí per començar a atreure mes public als teatres ??? No m’estranyaria pas i precisament l’altre dia en les xarrades de “El Teatre pren la paraula” varem escoltar testimonis en aquesta direcció. TEATRE fora de les quatre parets del Teatre, TEATRE gratuït on cada espectador aporta o no el seu recolzament econòmic a mida de les seves possibilitats.
FELICITATS a aquesta Companyia que tant estima el Teatre…. el TEATRE amb majúscules…. això es nota al veure el seu entusiasme. Us recomano assistir-hi… paga la pena !!!
El mes d’abril de 2012, la companyia va ser convidada al Festival Sonnet Sunday que organitzà el prestigiós teatre Shakespeare’s Globe de Londres en representació de la llengua catalana.
El director artístic de Parking Shakespeare, Pep Garcia-Pascual, va pronunciar a l’escenari sonets del dramaturg anglès, amb traducció de Salvador Oliva, per primer cop en català al Shakespeare’s Globe de Londres.
Versió i direcció: Iban Beltran
Traducció: Salvador Oliva
Intèrprets: Fabià / Elies Barberà – Orsino / Òscar Bosch – Maria / Mireia Cirera – Viola / Ester Cort – Sebastià / Adrià Díaz – Festa / José Pedro García Balada – Malvolio / Pep Garcia-Pascual – Antoni / Carles Gilabert – Olívia / Ariadna Matas – Senyor Andreu Caraeixut / Santi Monreal – Senyor Tobies Rot / Ricard Sadurní
Ajudant de direcció: Carles Ollé – Música: Òscar Castellà – Disseny Gràfic: Edgar Riu – Vestuari: Parking Shakespeare – Producció i comunicació: Eli Guasch – Producció Executiva: Pelevin S.L – Direcció artística: Pep Garcia-Pascual
Agraïments: Ajuntament de Barcelona, Institut Municipal de Parcs i Jardins, Míriam Compte
__________________________________________________________
– Parc de l’Estació del Nord (al aire lliure) – Preu GRATUÏT
___________________________________________________________
Reblogueó esto en CHRISTOPHER NEI.
L’any passat vam assabentar-nos d’aquest proposta,però per falta de temps,no vam poder anar-hi.
Ha estat una gran sorpresa!!!!!!!!!
Ens va agradar moltíssim!!!!!!!!!,en Lluís diu de repetir dissabte.
I en Marc Rosich fen el paper de frare (personatge convidat).
Nosaltres l’hem valorat amb un 8.
Nosaltres no varem tenir tanta sort….no hi era en Marc Rosich, però com haureu vist per la crònica ens varem portar una sorpresa agradable amb aquesta producció sota la preciosa arbreda del Parc.
Nosaltres haurem de descansar de tanta activitat TEATRAIRE i començar (de fet ja hem començat) a fer els preparatius per la ruta per l’Oest americà…ja que s’apropa la sortida.
Ens manca encara comprar les plomes de sioux per passar el mes desapercebuts possible. No se si colarà amb la càmera penjada al coll i el iPhone a una ma i el iPad a l’altre.. jejejeje
Una abraçada