Per MIQUEL GASCÓN …

Hem de sortir de l’auditori del institut del Teatre sense haver pogut escoltar la segona xerrada prevista dins del cicle “El Teatre pren la paraula”.

Anem a veure la producció HATE RADIO  que va ser una de les primeres entrades que varem comprar quant va sortir el programa del GREC2013.

Estàvem segurs que el tema era molt dur i així ha estat, però teniem ganes també de saber mes coses del perquè va ocórrer aquella massacre que es va viure a Rwanda l’any 1994 i el perque la nostra societat occidental va girar la cara i es va desentendre ràpidament.

Un dels fets mes terribles de tota la història amb assassinats massius que ningú entenia ni enten hores d’ara….. el genocidi  perpetrat a Rwanda, per part de fraccions d’hutus contra els tutsis i hutus moderats.

….

Va ser l’intent d’extermini de la població tutsi per part del govern hegemònic hutu de Rwanda el 1994. En el passat, a Rwanda es distingien dos estaments dins de l’ètnia banyaruanda, a la qual pertany gairebé tota la població: la majoria hutu i la minoria tutsi. No hi ha cap tret racial ni lingüístic específic que diferencia hutus i tutsis. Per tant, després del genocidi, el 1994 ambdues distincions van ser eliminades dels carnets d’identitat. Abans de la independència del país, els seus líders sempre van ser tutsis.

S’estima en més de 800.000 les persones assassinades. Gairebé totes les dones que van sobreviure al genocidi van ser violades. Molts dels 5.000 nens nascuts fruit d’aquestes violacions van ser assassinats.

Considerant tots les dades i testimoniatges que es posseïxen sobre el genocidi de Rwanda, cal aclarir que aquest no va ser exactament un genocidi d’hutus contra tutsis, sinó que una falange radical i majoritària de l’ètnia hutu va ser la que va preparar l’aniquilament massiu tant de tutsis com també d’hutus moderats o opositors del règim de Habyarimana i propers al Front Patriòtic Ruandés (FPR). Per tant, el genocidi no va ser només de caràcter ètnic sinó també polític. Els tutsis van ser massacrats: es va eliminar al 75% de l’ètnia durant el genocidi.

El 6 d’abril de 1994 ha passat a ser una data macabra no només per a la història de Rwanda sinó també per a la història de la humanitat.

A nosaltres ja fa temps ens va impressionar molt la lectura d’un llibre que parla d’aquest tema, EBANO de l’escriptor / periodista KAPUSCINSKI.

Però, ara el que ens toca analitzar és aquesta producció,  HATE RADIO. L’autor suís MILO RAU intenta explicar una petita part del que va passar o almenys la manipulació que la societat rwandesa va rebre des de la “Radio Télévision Libre des Mille Collines” (RTML).

 És el que feien als estudis de la Radio Télévision Libre des Mille Collines (RTML). Aquesta ràdio ruandesa llançava a les ones missatges d’odi contra la minoria tutsi, i esdevenia així col·laboradora activa en la mort d’un milió de persones. Entre música pop i emissions esportives, la reconstrucció fidel d’una de les emissions ens mostra com es pot passar d’una situació normal i corrent a la barbàrie o, el que és el mateix, d’una cançó de moda a la incitació a l’assassinat.

A l’entrada a la Sala Fabià Puigserver, ens separen en dos grups i ens faciliten una mena de ràdio i uns cascos (i no pas per traduir el text). El text és en francès i en ruandès…. i hem de llegir la traducció igualment, com en d’altres produccions internacionals.  Llavors…. perquè dimonis ens hem d’encasquetar uns auriculars de cap ???

Molt senzill, perquè tot diàleg únicament s’escolta a traves dels auriculars i si te’ls treus no escoltes res mes que la música. Això al principi em va fer pensar de què el diàleg era diferent per cada una de les dues parts del public, ja que aquest únicament pot veure la seva graderia. Creia jo, erròniament de què ens separarien en dos grups, els hutus i els tutsis i que intentarien manipular-nos amb informacions diferents.  Aquesta “martingala” es va fer servir en un espectacle de la Fura dels Baus, per exemple.

Però la meva intuïció aquesta vegada em va fallar i no no hi havia res de tot això.  L’escenografia representava l’estudi de la Radio, absolutament tancat amb parets de vidre… i per tant el só no sortia de la gàbia de vidre; aquesta era l’única raó de posar-nos auriculars.  Primera decepció.  Feia realment falta tot aquest sarao ???

El tema de l’obra és impactant i tant al començament com al final, en format video,  unes persones que van viure en carn pròpia aquells esdeveniments terribles, ens expliquen les seves experiències, vistes des de ara. Tan sols per això, paga la pena asistir a aquesta proposta…. i es que tot plegat posa la pell de gallina.

Però la representació teatral,  en realitat únicament és el que es pot veure dins de l’estudi de ràdio, on 5 actors (un d’ells que representa l’exercit que vigila, no diu ni Mu), estan realitzant un programa de radio… i en ell ens mostren com transmeten l’odi i promouen matances còmodament asseguts amb els seus micròfons davant seu.  Interessant i fins i tot colpidor…. però feia falta que els locutors estiguessin quasi immòbils durant les dues hores que dura la locució que representen???  L’única dona, també locutora, va donar l’esquena tota la representació a la grada superior on estàvem nosaltres i no li varem veure la cara fins una mica abans de les salutacions.  Segona decepció.

Felicito però la iniciativa i el valor de voler representar moments històrics com aquest, encara que sigui aterridor….. però crec que la posada en escena per molt realista que vulgui ser, considero que es fa avorrida i poc teatral. És per això que la meva valoració no arriba a les quatre estrelles…. i em sap greu fer-ho, perquè considero que és una obra que hauria de ser d’obligada visió.

Un document escènic creat per l’International Institute of Political Murder – aqui a casa nostre amb la col·laboració del Goethe-Institut Barcelona.