– Teatre – GREC 2013 (13) – HATE RADIO (***+) – (en llengua francesa i ruandesa) – Teatre Lliure – Fabiá Puigserver – 17/07/2013

Per MIQUEL GASCÓN …

Hem de sortir de l’auditori del institut del Teatre sense haver pogut escoltar la segona xerrada prevista dins del cicle “El Teatre pren la paraula”.

El Teatre pren la paraula 3-impEl Teatre pren la paraula 2-imp

Anem a veure la producció HATE RADIO  que va ser una de les primeres entrades que varem comprar quant va sortir el programa del GREC2013.

El Teatre pren la paraula 1-impEstàvem segurs que el tema era molt dur i així ha estat, però teniem ganes també de saber mes coses del perquè va ocórrer aquella massacre que es va viure a Rwanda l’any 1994 i el perque la nostra societat occidental va girar la cara i es va desentendre ràpidament.

Un dels fets mes terribles de tota la història amb assassinats massius que ningú entenia ni enten hores d’ara….. el genocidi  perpetrat a Rwanda, per part de fraccions d’hutus contra els tutsis i hutus moderats.

….

Hate Radio

Va ser l’intent d’extermini de la població tutsi per part del govern hegemònic hutu de Rwanda el 1994. En el passat, a Rwanda es distingien dos estaments dins de l’ètnia banyaruanda, a la qual pertany gairebé tota la població: la majoria hutu i la minoria tutsi. No hi ha cap tret racial ni lingüístic específic que diferencia hutus i tutsis. Per tant, després del genocidi, el 1994 ambdues distincions van ser eliminades dels carnets d’identitat. Abans de la independència del país, els seus líders sempre van ser tutsis.

S’estima en més de 800.000 les persones assassinades. Gairebé totes les dones que van sobreviure al genocidi van ser violades. Molts dels 5.000 nens nascuts fruit d’aquestes violacions van ser assassinats.

Considerant tots les dades i testimoniatges que es posseïxen sobre el genocidi de Rwanda, cal aclarir que aquest no va ser exactament un genocidi d’hutus contra tutsis, sinó que una falange radical i majoritària de l’ètnia hutu va ser la que va preparar l’aniquilament massiu tant de tutsis com també d’hutus moderats o opositors del règim de Habyarimana i propers al Front Patriòtic Ruandés (FPR). Per tant, el genocidi no va ser només de caràcter ètnic sinó també polític. Els tutsis van ser massacrats: es va eliminar al 75% de l’ètnia durant el genocidi.

El 6 d’abril de 1994 ha passat a ser una data macabra no només per a la història de Rwanda sinó també per a la història de la humanitat.

A nosaltres ja fa temps ens va impressionar molt la lectura d’un llibre que parla d’aquest tema, EBANO de l’escriptor / periodista KAPUSCINSKI.

Però, ara el que ens toca analitzar és aquesta producció,  HATE RADIO. L’autor suís MILO RAU intenta explicar una petita part del que va passar o almenys la manipulació que la societat rwandesa va rebre des de la “Radio Télévision Libre des Mille Collines” (RTML).

 És el que feien als estudis de la Radio Télévision Libre des Mille Collines (RTML). Aquesta ràdio ruandesa llançava a les ones missatges d’odi contra la minoria tutsi, i esdevenia així col·laboradora activa en la mort d’un milió de persones. Entre música pop i emissions esportives, la reconstrucció fidel d’una de les emissions ens mostra com es pot passar d’una situació normal i corrent a la barbàrie o, el que és el mateix, d’una cançó de moda a la incitació a l’assassinat.

A l’entrada a la Sala Fabià Puigserver, ens separen en dos grups i ens faciliten una mena de ràdio i uns cascos (i no pas per traduir el text). El text és en francès i en ruandès…. i hem de llegir la traducció igualment, com en d’altres produccions internacionals.  Llavors…. perquè dimonis ens hem d’encasquetar uns auriculars de cap ???

Molt senzill, perquè tot diàleg únicament s’escolta a traves dels auriculars i si te’ls treus no escoltes res mes que la música. Això al principi em va fer pensar de què el diàleg era diferent per cada una de les dues parts del public, ja que aquest únicament pot veure la seva graderia. Creia jo, erròniament de què ens separarien en dos grups, els hutus i els tutsis i que intentarien manipular-nos amb informacions diferents.  Aquesta “martingala” es va fer servir en un espectacle de la Fura dels Baus, per exemple.

Però la meva intuïció aquesta vegada em va fallar i no no hi havia res de tot això.  L’escenografia representava l’estudi de la Radio, absolutament tancat amb parets de vidre… i per tant el só no sortia de la gàbia de vidre; aquesta era l’única raó de posar-nos auriculars.  Primera decepció.  Feia realment falta tot aquest sarao ???

El tema de l’obra és impactant i tant al començament com al final, en format video,  unes persones que van viure en carn pròpia aquells esdeveniments terribles, ens expliquen les seves experiències, vistes des de ara. Tan sols per això, paga la pena asistir a aquesta proposta…. i es que tot plegat posa la pell de gallina.

Però la representació teatral,  en realitat únicament és el que es pot veure dins de l’estudi de ràdio, on 5 actors (un d’ells que representa l’exercit que vigila, no diu ni Mu), estan realitzant un programa de radio… i en ell ens mostren com transmeten l’odi i promouen matances còmodament asseguts amb els seus micròfons davant seu.  Interessant i fins i tot colpidor…. però feia falta que els locutors estiguessin quasi immòbils durant les dues hores que dura la locució que representen???  L’única dona, també locutora, va donar l’esquena tota la representació a la grada superior on estàvem nosaltres i no li varem veure la cara fins una mica abans de les salutacions.  Segona decepció.

Felicito però la iniciativa i el valor de voler representar moments històrics com aquest, encara que sigui aterridor….. però crec que la posada en escena per molt realista que vulgui ser, considero que es fa avorrida i poc teatral. És per això que la meva valoració no arriba a les quatre estrelles…. i em sap greu fer-ho, perquè considero que és una obra que hauria de ser d’obligada visió.

Un document escènic creat per l’International Institute of Political Murder – aqui a casa nostre amb la col·laboració del Goethe-Institut Barcelona.

El Teatre pren la paraula 5-imp

Autoria: Milo Rau
 
Intèrprets: Afazali Dewaele, Sébastien Foucault, Estelle Marion, Nancy Nkusi, Diogène Ntarindwa (Atome)
 
Dramatúrgia: Jens Dietrich – Dramatúrgia i gestió conceptual: Milena Kipfmüller – Escenografia i vestuari: Anton Lukas – Posada en escena: Milo Rau – Disseny de so: Jens Baudisch – Vídeo: Marcel Bächtiger – Producció: Milena Kipfmüller – Producció executiva local: Velvet Events – Assistència: Mascha Euchner-Martinez – Figuració: Pedro Gutiérrez
 

__________________________________________________________

– Teatre Lliure – Sala Fabiá Puigserver – Preu 30 € – (preu pagat 24 € – Carnet Biblioteques)

__________________________________________________________

Cargol ràdioRàdio cargolCargol wifi

6 pensaments sobre “– Teatre – GREC 2013 (13) – HATE RADIO (***+) – (en llengua francesa i ruandesa) – Teatre Lliure – Fabiá Puigserver – 17/07/2013

  1. Neus

    Nosaltres ens vam quedar amb les ganes d’anar-hi.En principi un amic ens aconseguia entrades,però no va poder ser.
    De totes maneres no ens vam quedar a casa,vam anar a veure l’assaig obert de “Jo mai”;que ha estat una experiencia molt interessant.
    Es tractava de veure l’obra en el local on assajen els actors,com si nosaltres fossim part de l’equip.Poder estar al costat del director,la subdirectora,l’apuntador,el tecnic de llums (anotant en una llibreta on hi hauria els punts de llum),els actors al nostre costat,i algún periodista fent anotacions,,va ser una sensació increible,i tot això prenent una cerveza o uns pinxos de pera amb meló mentre durava l’assaig.
    La recomanem d’anar a veure.Us sorprendrà més d’un actor.

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Respecte a “JO MAI”, esclar que ens agradaria anar a veure-la, ja que de molts actors d’aquesta producció, som seguidors. Però saps que passa ? que estem farts de fer el “primo”… estem farts i cabrejats de veure mitja platea amb invitacions, mentre nosaltres sempre assistim pagant les nostres entrades…. i ja hem dit PROU !!!

      Tan sols durant aquest mes de Juliol, hem assistit o assistirem a 24 activitats relacionades amb el mon del Teatre i les Arts escèniques…. i menys les conferencies, la resta, totes pagant. Crec que el mon del TEATRE no es pot queixar de nosaltres i desitjarien que casos com el nostre es repetissin mes sovint.

      Si surten ofertes d’aquí al dia 25 (dia de l’estrena), hi anirem… i sinó…. no passa res, ens decantarem pel cinema que fa temps que no el trepitgem.

      Hem comprat un abonament anual pels cinemes Girona, per poder veure qualsevol pel·lícula a un molt bon preu.

      Una abraçada

      M'agrada

      Respon
      1. Ma. Lluïsa

        Hola Miquel i Imma.
        L’obra “Jo Mai”, apart d’anar ara quatre dies al CCCB., desprès anirà al Teatre Lliure de Gràcia, del 15.1 al 2.2.14, segons consta en el programa general.
        Rebeu una forta abraçada.
        Ma. Lluïsa

        M'agrada

        Respon
        1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

          Hola Maria Lluïsa, Quants dies sense veuret !!! jejeje

          Gràcies pel teu avis. Som uns despistats ja que varem comprar l’abonament del Lliure i no ens havíem fixat encara ni en el programa de la temporada vinent. Estem encara massa pendents del programa del GREC.

          Una forta abraçada

          M'agrada

          Respon
  2. Imma C.

    Hola,
    teatre polític: reconstrucció fidel a la realitat, per això em sembla ben trobat l´estudi de ràdio a l´escenari. L´escolta a través dels auriculars al principi pensava que seria per la traducció simultània. Quan vaig veure que era per l´escolta em va sobtar, però el trobo un recurs justificat.

    Tot i la tristesa per la brutalitat de la realitat, l´obra em va agradar molt per valenta i històrica.
    Bones interpretacions.

    Bon estiu!

    M'agrada

    Respon
    1. Imma Barba

      A mi em va agradar molt per la valentia al relatar uns fets que es van produir i que s’estan repetin de forma reiterada a diferents llocs del món i que fan esgarrifar.
      Si ho penses la manipulació a la qual ens poden sotmetre és bestial.
      El que no em va agradar gaire va ser el fet de tenir sempre d’esquenes a un dels locutors, en el nostre cas la locutora, penso que en algun moment de l’obra podien haver intercanviat els llocs encara que sóc conscient que a la feina cadascú té un lloc/taula assignat, però teatralment ens ho vam “perdre”.
      És brutal el testimoni reals d’abans i desprès de la emissió radiofònica.
      Salutacions.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.