Aquest dilluns passat  estàvem expectants, ja que teníem que assistir  l’espectacle en el que havíem posat segurament mes il·lusió de tota la temporada GREC2013.

Compartint lloc amb la xusma a la fila 3                               Les Autoritats a la fila 1

Tenim molta admiració per el coreògraf SIDI LARBI CHERKAOUI, des de que varem assistir al seu primer espectacle i des de llavors intentem no perdre’ns cap dels que va produint.

De fet l’últim ballet creat per ell, DUNAS, el varem veure 2 cops, un al Teatre Grec2010 quant encara no escrivíem el Bloc… i l’altre al LICEU. D’aquesta ultima varem escriure una crònica i la varem valorar en 6 estrelles, quant el màxim son 5…. però era l’única manera de fer-vos arribar el nostre entusiasme. Si voleu revisar aquella crònica d’agost del 2011, cliqueu AQUÍ.

Ara veiem el seu següent espectacle PUZ/ZLE que va triomfar l’estiu passat al festival de Teatre d’Avinyo.   Sempre existeix el perill de que esperis massa quant l’anterior producció et va impressionar tant com per posar-li 6 estrelles…..  Aquesta per vergonya no ho faré y la deixo amb 5 que es el normal i lògic, però hem quedo amb les ganes, ja que no se valorar si està al mateix nivell o el supera .

De nou es tracta d’un espectacle on la paraula “espectacle” agafa tot el seu significat. Segurament amb paraules no es pot expressar o almenys  jo no soc capaç de transmetre el que vaig “sentir” alhora que estava veient  tanta bellesa tant en els moviments dels ballarins, en el moviment de les peces del PUZ/ZLE que formen part de l’escenografia i mentre  escoltava la extraordinària musica en viu en el entorn màgic del Teatre GREC.

Aquesta vegada em vaig reprimir (aixó no es bo, creieu-me) i em vaig quedar amb les ganes de fer alguna fotografia de record d’aquells moments irrepetibles, però vaig decidir que no ho faria per evitar-me problemes al Bloc.  D’altre gent al meu voltant, es van fer un fart de immortalitzar algunes escenes….. i es que és lògic.

Jo encara no entenc el perquè existeixen tants impediments en permetre fer fotografies sense flaix…. crec sincerament que estan equivocats amb la creuada repressora i absurda en la que saben  tenen totes les de perdre.

Moments d’aquets espectacle que restaran en la meva memòria per sempre mes…. com la aquell de la construcció d’una mena de torre de Babel, a base de petites peces i on els ballarins pujats en la mateixa estructura creen imatges de conjunt impactants com si es tractes d’una gran escultura on únicament els dits de les mans  de tots ells es belluguen amb rapidesa al ritme de la flauta que sona..

Una part importantíssima dels espectacle es la musica en directe que representen 3 cultures totalment diferents i 3 religions que s’assemblen mes del que ells mateixos son conscients….

1 – la occidental cristiana representats per un grup de l’illa de Còrsega, als quals canten a capel_la i dels que som seguidors des de fa molts anys…  A FILETTA.

A FILETTA – Amb trenta anys d’existència i tretze àlbums, A Filetta és una de les principals bandes que canten a Còrsega. Compost per 6 veus masculines, el cor d’increïble creativitat perpetua la tradició oral de l’illa, però també és conegut per la seva exploració d’altres àrees del cant polifònic, en particular a través de creacions d’obres contemporànies.

2 – la islàmica representada per la veu meravellosa de La cantant Libanesa  FADIA TOMB EL-HAGE.

Tomba Fadia El-Hage és una de lesls cantants professionals escasseos que  combinen les tècniques vocals orientals i occidentals. De jove, va començar al Líban com a solista en diverses produccions dels germans Rahbani, se’n va anar a Munic per continuar els seus estudis. Fundadora al  costat de les seves germanes, del trio vocal “TriOrient” Dedicada a la interpretació de les cançons tradicionals de l’herència libanesa i un acompanyament instrumental mitjà-oriental (antic folklore, mouashahat, etc) a capella o amb, a l’uníson i en la polifonia.

3 – el budisme, representat per el percussionista i flautista japonès KAZUNARI ABE.

Kazunari Abe és un músic, compositor i poeta japonés. Toca el ‘Shino-bona’ una flauta tradicional japonesa feta de bambú. L’alè de la seva música ve de la natura, l’entreteniment popular i les oracions dels vius i els morts. Després de participar en el japonès taiko tambors del grup Kodo durant 14 anys, ara està vivint en el seu lloc de naixement, Niihama, Japó. Ensenya Shino-bona a les seves classes particulars. Actualment viatja sovint a Europa per participar en els espectacles de Sidi Larbi Cherkaouint, interpretant la seva musica amb el Shino-bona i també amb el Taiko (tambor japonès).  Ha tocat la flauta japonesa ‘Shino-drunk’ a 26 països.

La comunió de aquets tipus de musica com a complement a la dansa, posa la pell de gallina, i t’adones de que no distant tant l’una de l’altre i per sort tenen molts punts d’encontre.   Serveix la musica com a complement imprescindible per acabar d’arrodonir la dansa que a voltes creus d’impossible realització, especialment la de algun intèrpret japonès, que fins i tot talla la respiració.

Moments màgics, a vegades estàtics, com aquell que simula una estructura multi religiosa amb un Buda pintat absolutament de blanc, homes orant de cara a la Meca i una dona amb la creu a la ma.

Altres com aquell que simula una espècie de temple grec, (que es on va néixer en realitat la cultura occidental) i de on surten, entre les seves columnes els homes i les dones, tot dansant.

Seria interminable intentar explicar cada una de les escenes i la seva lectura segurament feixuga.  Únicament diré, que a la sortida del Grec em va ser impossible no comprar els dos CDs amb la musica d’aquets espectacle, que restarà per sempre mes dins de la meva memòria.

Tal i com vaig escriure al twiter des de les mateixes escales del Grec…..

“ SUBLIM ” !!!

Sidi Larbi Cherkaoui és marroquí per part de pare, i flamenc per part de mare. De nen va estudiar a  l’escola alcorànica, on practica el dibuix i la pintura…va començar a ballar ja tard a l’edat de 16 anys.

 El 1995, la ballarí va rebre el primer premi per al millor solo de dansa belga a Gant.. El seu estil està marcat per les seves capacitats inusuals i flexibilitat contorsionista. Sidi Larbi Cherkaoui és part de la generació més jove d’artistes holandesos i francesos que representen una nova onada en la coreografia belga i europea.

 Però en realitat es mes conegut actualment per les seves coreografies…. l’any 2010 marca una important transició en la seva carrera, amb la fundació de  la seva nova companyia anomenada Eastman resident al Toneelhuis Anvers.

                          ___________________________

 Coreografies

• 1999 : Anonymous Society

• 2000 : Rien de rien

• 2002 : It de Wim Vandekeybus

• 2002 : Ook pour le Theater STAP

• 2002 : D’avant

• 2003 : Foi voir un extrait vidéo

• 2004 : Tempus fugit

• 2004 : In memoriam pour les Ballets de Monte-Carlo avec l’ensemble polyphonique corse A Filetta

• 2005 : Loin pour le ballet du Grand Théâtre de Genève

• 2005 : Zero Degrees crée et dansé avec Akram Khan

• 2005 : Je t’aime tu sais

• 2006 : Corpus Bach

• 2006 : Mea Culpa pour les Ballets de Monte-Carlo

• 2006 : End pour le Ballet Cullberg

• 2007 : L’Homme de bois pour le Ballet royal danois

• 2007 : Myth avec l’Ensemble Micrologus

• 2007 : Apocrifu pour La Monnaie avec l’ensemble polyphonique corse A Filetta

• 2008 : Origine avec l’Ensemble Sarband

• 2008 : Sutra

• 2009 : Dunas amb la col·laboració de  María Pagés

• 2009 : Orbo novo pour le Cedar Lake Contemporary Ballet de New York

• 2010 : BABEL

• 2011 : Play sur une idée de Pina Bausch avec Shantala Shivalingappa, danseuse indienne de kuchipudi

• 2011 : TeZukA

• 2012 : Puz/zle amb A Filetta et Fadia El-Hage

• 2013 : Boléro d’après Ravel  per el Ballet de l’Opéra de Paris