Per MIQUEL GASCÓN …

Aprofitem que tenim Teatre al CCCB per anar un parell d’hores abans i veure per fi l’exposició que teníem pendent de veure. No te perdò ja que tenim accés gratuït al ser AMICS del CCCB i paguem una quota anual per accedir a totes les seves propostes.

de Pier Paolo Pasoloni en sabíem ben poc, potser únicament que era director de cinema i que les seves pel.licules ens emblaven força estranyes i teníem fama de ser escandaloses i provocatives…. però és clar, llavors érem massa joves i no teníem la visió de la cultura de la que ara disposem.  Ens agradaria revisar alguna de les seves pel.licules en l’actualitat.

Pasolini va néixer a Bolonya, ciutat de tradició política esquerrana. Era fill d’un soldat que es va fer famós per salvar la vida de Benito Mussolini. Pasolini començà a escriure poemes als set anys d’edat en furlà, llengua materna de la seva mare, i els publicà per primer cop als 19 mentre estudiava a la Universitat de Bolonya.

Fou reclutat durant la Segona Guerra Mundial; capturat pels alemanys, aconseguí escapar. Després de la guerra, es va unir al Partit Comunista Italià a Ferrara però en fou expulsat dos anys després a causa de la seva oberta homosexualitat.

El 1945 fou un dels impulsors de la Società Peética Antizorutiana, impulsora de la literatura moderna en furlà, i fundaria el 1947 el grup literari Risultive o Cortese di Furlan, amb el qual contactaria amb Novella Cantarutti o Josef Marchet. Cap el 1961, però, ho deixà per a dedicar-se al cinema en italià.

Com a director cinematogràfic (s’inicià el 1961) ha creat una mena de segon Neorealisme, explorant els aspectes de la vida quotidiana, en un to proper al de la commedia dell’arte.

Fotografies de la pagina web de l’exposició del CCCB

Pasolini va morir a mans d’un jove marginal, que el va envestir amb el seu propi cotxe, en el balneari popular d’Òstia. Aleshores era un intel·lectual àmpliament reconegut i gaudia d’una posició econòmica acomodada. No obstant això, durant les primeres investigacions, les declaracions del presumpte jove assassí sobre que el va matar degut al fet que el director li proposava tenir relacions sexuals, no van convèncer a tota Itàlia i sempre va surar en l’ambient les teories que certes persones poderoses del govern desitjaven mort al director a causa de les crítiques que feia contínuament a través de les seves pel·lícules, els seus llibres i els seus discursos polítics.

Més recentment, a l’abril de 2005, unes noves declaracions del suposat assassí, qui ha assegurat que van ser en realitat tres joves qui li van llevar la vida a Pasolini aquella fatídica nit de novembre de 1975, van provocar que un ampli sector de l’entorn polític i cultural d’Itàlia demanés la reobertura del cas per a esclarir el crim.

La nit abans de morir va donar una entrevista, avui famosa, a Stampa Sera, en la que recorda del perill del feixisme: Intervista di Furio Colombo a Pier Paolo Pasolini

L’exposició “Pasolini Roma” s’apropa a Pasolini a través de les seves relacions amb Roma. I aquest acostament significa entrar de dret en tot el que constitueix i defineix Pasolini: la poesia, la política, el compromís civil, el sexe, l’amistat, el cinema.

“Pasolini Roma” s’estructura en sis apartats cronològics que corresponen a sis etapes vitals i creatives de Pier Paolo Pasolini. S’inicia amb l’arribada a Roma el 28 de gener de 1950 i es tanca el 2 de novembre de 1975, quan el seu cos va ser trobat sense vida prop d’Òstia. Roma no va ser només un decorat o un simple lloc de residència per a Pasolini, sinó que també va representar una veritable existència física, carnal i passional.

La trobada amb Roma fou per a l’autor com una gran història d’amor, amb les seves decepcions i els seus sentiments barrejats de passió i odi, les fases d’atracció i les de rebuig i allunyament. Per al Pasolini analista de l’evolució de la societat, Roma va constituir el seu principal espai d’observació, el seu camp permanent d’estudi, de reflexió i de lluita. Va ser a partir de les transformacions d’aquesta ciutat que va analitzar els canvis de la Itàlia i els italians dels anys seixanta i setanta.

Filmografia

• 1961 – Accattone

• 1962 – Mamma Roma

• 1963 – Ro.Go.Pa.G. (fragment La Ricotta)

• 1963 – La Rabbia

• 1964 – Le Mura di Sana

• 1964 – L’Evangeli segons Sant Mateu
  

• 1965 – Il Padre selvaggio

• 1965 – Sopralluoghi in Palestina per il vangelo secondo Matteo

• 1965 – Comizi d’amore

• 1966 – Ocellets i ocellots
  

• 1967 – Les bruixes (fragmento La Terra vista dalla Luna)

• 1967 – Èdip Rei 
  

• 1968 – Capriccio all’italiana (fragment Che cosa sono le nuvole?)

• 1967 – Teorema

• 1969 – Appunti per un film sull’india

• 1969 – Amor i ràbia (fragment La sequenza del fiore di carta)

• 1969 – Pocilga

• 1969 – Medea

• 1970 – Appunti per un romanzo dell’immondeza, (Appunti per un’Orestiade africana’)’

• 1971 – El Decameró 
  

• 1972 – Els contes de Canterbury 
  

• 1974 – Les mil i una nits 
  

• 1975 – Saló o els 120 dies de Sodoma

L’exposició es podra veure al CCCB fins al 15 de Setembre.

– Exposició CCCB – Preu 6 € – (preu pagat 0 € – Amics CCCB)

______________________________________________________________