Per MIQUEL GASCÓN …
El dia següent d’anar al “les magnòlies”, varem repetir l’experiència i aquest dia si que era el meu aniversari de debò, encara que varem tenir que treballar fins a les 15 hores.
Per la nit l’Imma havia organitzat un altre endrapada , aquesta vegada amb els nostres fills, Saül i Ruth.
El restaurant elegit, també amb una estrella Michelin, havia estat aquesta vegada, “HISOP” situat al passatge Marimón, 9 de Barcelona.
La experiència ha estat bona, culinàriament parlant, però hem trobat forces faltes greus en el servei, que no s’entenen que es puguin cometre en un restaurant que actualment te una estrella Michelin.
El nom dels plats eren presentats a una velocitat increïble, que moltes vegades no sabies ni que havia dit la cambrera. Un altre cop es va disparar a dir el plat sense que nosaltres haguéssim acabat ni tan sols la frase que teníem encara a la boca….. i al veure que li vaig demanar que repetís, va fer un gest tot dient …es igual !!!
El pa el tenies que demanar, casi suplicar, un cop rere l’altre, per posar un exemple. El xef Oriol Ivern Bondia, únicament tenia ulls per una taula on semblava que tenia uns coneguts als que li va oferir un menú diferent al de la carta. A la resta de clients ni els va mirar.
Però el que em va molestar mes de tot es la insistència gairebé desagradable en servir el vi d’una manera tan descaradament exagerada i ridícula, per tal de que aviat demanéssim una segona ampolla.
En quant a la qualitat del Menú degustació força acceptable tant en la elecció dels plats com en la qualitat del producte. L’important per un sopar es que no ens va arribar a embafar i tot estava bo.
– Calamarsó amb yuzu i ginebra
– Sardines amb poma, sidra i mostassa d’herbes
– Entrepà de tonyina
– Gambes amb ametllons i tòfona d’estiu ( el millor plat pel meu gust)
– Peix de llota a la brasa amb flor de carbassó i citronella (un altre errada, ja que varem haver de reclamar la flor de carbassó per dos dels quatre plats )
– Espatlla de xai amb romani
– Marbre de formatges
– Síndia amb estragó
– Préssec amb gingebre i cafè.
Resumint : bona cuina però la qualitat del servei deixa molt que desitjar. Tindrien que revisar aquest aspecte si volen conservar la estrella que ara te.
Cargol embut – Regal de l’Imma
Miquel, Feliicitats (endarrerides) pel teu aniversari
… I per que teniu uns fills molt macos.
Petons
Les felicitacions, Florestan, mai son endarrerides i sempre agraïdes.
Et tinc que donar la raó aquesta vegada, l’Imma i jo hem treballat be i els magnifics resultats estan a la vista.
Una forta abraçada
Mare meva!! La vostra relació amb els restaurants és increïble!!! Però una altra visita a un estrella Michelin???? Ben fet!! Clar que sí. A gaudir d’aquests tiberis!!
Llàstima pel que dieu del servei que us van oferir, oi? Però si el més important d’un lloc així, és el menjar, i aquest, com sembla pels vostres comentaris i fotografies, va ser exquisit, ja va valer la pena.
I a més la visita va ser per celebrar el teu aniversari, Miquel… Però que més vols demanar a la vida? Je,je,je.
Una abraçada
Mireu…. és com si féssim una ruta viatgera. Un dia varem pensar que seria maco conèixer els millors restaurants del nostre entorn i varem decidir segui la pauta de les estrelles Michelin; també hauríem pogut agafar com a pauta els “sols” de la Guia Campsa, però fora d’Espanya llavors no hi havien de restaurants sota els seus paràmetres.
Mes que menjar, ens agrada tastar plats diferents, contrastos d’aliments que mai hauríem pensat que fossin compatibles, presentacions artístiques amb els aliments.(a vegades sap greu menjar-se segons quines presentacions)… és mes, crec jo, com un ritual i un espectacle en el que s’utilitza a mes de la vista i del oïda (com en el Teatre, el Cinema, l’Òpera),…. a mes a mes l’olfacte, el gust, el tacte, la textura.
Per nosaltres és com un gran espectacle, com si es tractes d’una opera que dura 4 hores i en el utilitzes absolutament tots els sentits que posseïm.
No ens podem queixar de la vida que portem; intentem que sigui el menys rutinària possible…. fins que podem; som conscients que no ens portarem a la tomba, res millor del que ara en vida podem gaudir.
Una abraçada