Per MIQUEL GASCÓN …

Una sala de Teatre, la Sala BECKETT, que ens es incomode d’anar-hi, però que quasi tot el que veiem té un grau de qualitat molt alta e inevitablement tornem a anar per assistir a les seves produccions; aquesta a mes a mes, englobada dins del Festival Grec 2013.

Cartell de la Fotografica – Web Sala Beckett

Aquest cop anem a veure GEORGE KAPLAN una altra obra de l’autor francès Fréderic Sonntag (Nancy 1978).

Fréderic Sonntag va sortir del Conservatori Nacional Superior d’Art Dramàtic de París al 2001 i va fundar la companyia AsaNIsiMAsa i des de llavors treballa en la creació dels seus propis textos. Des del 2009, participa en diversos actes internacionals, un d’ells és l’Obrador d’estiu de la Sala Beckett de Barcelona.

La pel·lícula North by Northwest, coneguda a casa nostre com “Con la muerte en los talones” , és un film de suspens de l’any 1959, dirigida per Alfred Hitchcock y considerada com una de les seves millors pel·lícules. El Personatge de George Kaplan és el protagonista de la pel·lícula, immortalitzat per l’actor Cary Grant en una de les escenes mes famoses del cinema, quant és perseguit per un avió en un camp de blat de moro.

De fet, George Kaplan en l’argument, no és un personatge de debò: és tan sols un esquer, una identitat fictícia inventada per la CIA per enxampar un tal Vandam. En realitat, no existeix, i la CIA sé l’enginya per tal de crear-li una vida aparent, escampant per diferents llocs proves materials de la seva existència.

A partir d’aquesta idea i jugant amb el personatge fictici de “George Kaplan”, aquesta producció teatral, ens explica mitjançant 3 històries curtes, la utilització d’aquest nom en diferents entorns, a l’actualitat…

… la primera és una escena delirant d’un grup clandestí que s’anomenen cada un d’ells “George Kaplan” per amagar la seva identitat i que en teoria volen engegar un projecte que posi en evidència la deriva del sistema cultural i mediàtic d’occident…. no sembla pas que sàpiguen ni tan sols el que volen ni es posen d’acord en el que han de votar i com. Una sàtira que recorda als partits polítics a casa nostre a dia d’avui.

… la segona història, el protagonista és un equip de guionistes que en secret i sota el nom de “Geroge Kaplan” investiguen arguments absurds, per tal de sortir-se dels arguments ja trillats i captar l’audiència del poble…. en un intent de crear un relat capaç de què el sistema (o el TEATRE segons el meu punt de vista) sigui atractiu al public que d’una certa manera, els ha girat l’esquena.

.. la tercera història tracta d’un grup de poder que estudia amb caràcter d’urgència com fer front a una insòlita amenaça que posa en perill les bases del nostre sistema.

Fotografies de David Ruano – Web Sala Beckett

Mig en conya, mig seriosament, ens mostra davant nostre, realitats esfereidores que deixen a l’espectador força inquiet de la “realitat” que traspua tot plegat.

George Kaplan és una comèdia moderna sobre les relacions entre el poder i la ficció, la política i l’espectacle, la societat i els seus propis mites. Una història enigmàtica i divertida sobre conspiracions i teories conspiratòries. És possible canviar el món? O està tot tan controlat que fins i tot la revolta està planificada? De vegades sembla que la política i l’economia estiguin dictades pels guionistes de Hollywood, però també podria ser que entre els grans relats de la ficció contemporània s’hi amaguin consignes revolucionàries.

Els espectadors a 3 bandes i l’acció al ben mig; teatre de molt aprop com el que a mi m’agrada, fa que les interpretacions teatrals agafin tot el seu valor, perquè ja no tan sols el text és important sinó que les expressions dels actors i la manera de viure la història fa que es visqui el Teatre en tota la seva intensitat. Una bona interpretació coral de tots els actors. Una producció força recomanable.

Malauradament un divendres a la nit i amb el suport del GREC, érem tan sols 28 persones assegudes veient l’espectacle. És una situació preocupant el que esta passant al Teatre a casa nostre…. i no tot es culpa de la crisi econòmica, ja que nosaltres per exemple anàvem amb una oferta del TresC a 12 euros. Tal i com es va dir l’altre dia a les xerrades “El Teatre pren la paraula” el que esta passant a la nostra societat és una crisi molt mes profunda… una crisi de valors i de deixar de banda el que fins ara estava considerada com a cultura. Hauria de plantejar-se el mon teatraire aquesta realitat… i sobretot reaccionar urgentment.

Autor: Frédéric Sonntag – Traaducció: Carles Batlle

Direcció: Toni Casares

Intèrprets: Sara Espígul, Borja Espinosa, Francesc Ferrer, Jordi Figueras i Sandra Monclús, amb la col·laboració de Joan Manel Orfila i José Ángel Rico

Escenografia: Luis Martí i Paula Bosch – Vestuari i caracterització: Gimena González –
Il·luminació: Luis Martí – Espai sonor i visual: Ramon Ciércoles i Mar Orfila – Utilleria: Paula Bosch – Fotografia cartell: La Fotogràfica – Fotografies espectacle: David Ruano

Alumna en pràctiques de l’Institut del Teatre: Valeria Villar –
Ajudanta de direcció: Aina Tur

Una coproducció de Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia, Grec 2013 Festival de Barcelona i Theater Konstanz (Alemanya)

– Mercat de les Flors – S. MAC – Preu 20 € – (preu pagat 12 € – TresC )

______________________________________________________________