Per MIQUEL GASCÓN …
Ens agrada conèixer el que es fa fora, entenent per fora… el Teatre Internacional, independentment de la llengua que s’utilitzi, ja que en aquests casos és sobretitulada en català, els diàlegs. Per molta gent veure una pel·lícula subtitulada ja és normal, però en canvi anar al Teatre amb sobretitulació, ho consideren estrany i cosa d’intelectuals. Us animo a trencar aquesta barrera psicològica perquè a vegades us perdeu produccions magnifiques que realment paguen la pena.
LAS TRES GERMANES (versió Androide), és una producció japonesa, on Oriza Hirata, gran renovador del teatre japonès contemporani, projecta Txèkhov cap al futur en una adaptació de Les tres germanes en què els robots són una part essencial de la dramatúrgia.
Què en pot sortir de posar en contacte un gran renovador del teatre contemporani japonès com Oriza Hirata i un líder en el camp de la investigació robòtica com Hiroshi Ishiguro? Es veu en aquesta versió de Les tres germanes ambientada en un poblet japonès de províncies, en un futur fosc i indeterminat. És un moment de crisi econòmica en el qual, a causa de la deslocalització de la producció a altres països asiàtics, la veïna fàbrica de robots ja no és el motor econòmic que era en altre temps. I tampoc són les mateixes aquestes tres germanes: el pare, enginyer robòtic, ha substituït una germana pretesament desapareguda per un geminoide, un robot gairebé humà. Oriza Hirata barreja sàviament la comèdia i el drama per oferir-nos la primera obra de la història en què un androide de veritat interactua amb els personatges i es capbussa en el món dels sentiments.
Segurament els comentaris d’amics que van assistir el dia de l’estrena i alguna critica llegida ens varen desinflar una mica i anàvem amb força por….. aquesta prevenció va fer l’efecte contrari ja que ens va acabar agradant força. Evidentment la cultura japonesa és molt diferent a la nostra, com també ho és del teatre que es fa a Madrid.
En aquest cas varem patir una mica de lentitud i sobretot de posada en escena força estàtica, on els protagonistes es passen el 90% asseguts als sofàs del saló on es representa l’escena. Suposem que així és el teatre japonès.
Les interpretacions en canvi, em van semblar molt naturals per el que coneixem de la seva cultura. Ens va encantar conèixer com tothom al arribar a casa d’algú a fer una visita el primer que fa és descalçar-se i posar-se unes sabatilles a la seva disposició. Els moviments de petits passos molt curts… les veus molt agudes de les dones… els noms… la forma de comportar-se.
Fotografíes de R. Justamente – web GREC2013
La interacció del robot i sobretot de la noia androide amb els actors em va semblar si mes no, molt curiosa i molt ben realitzada.
Aspectes de l’argument no el varem acabar d’entendre, com és el cas de la noia que es tanca en vida i esta connectada via mental amb la seva copia androide….. però en general ens va encantar l’experiència. La nostra valoració és de 3 estrelles i ha estat amb alguna possibilitat de pujar a quatre.
Autor i Director: Oriza Hirata (basat en l’obra d’Anton P. Txèkhov)
Desenvolupament dels androides i robots: Hiroshi Ishiguro (Osaka University i ATR Hiroshi Ishiguro Laboratory)
Interpretació: Geminoid F (androide) Robovie-R3 (robot) Kenji Yamauchi Hiroko Matsuda Hiroshi Otsuka Mizuho Nojima Minako Inoue
Akiko Ishibashi Tadashi Otake Tatsuya Kawamura Natsuko Hori
Moviment i veu de l’androide: Minako Inoue – Direcció del robot: Takenobu Chikaraishi (Osaka University; Hiroshi Ishiguro Laboratory / Osaka University Center for the Study of Communication Design) – Assistència a l’operador del robot: Yuta Senda i Satoshi Ago
Escenografia: Itaru Sugiyama – Vestuari: Aya Masakane – Disseny d’il·luminació: Shoko Mishima – Regidoria: Takao Nakanishi i Aiko Harima – Sobretitulació: Aya Nishimoto
______________________________________________________________
– Mercat de les Flors – S. MAC – Preu 28 € – (preu pagat 22,40 € – Carnet Biblioteques )
______________________________________________________________
Cargol japonés
Miquel: si no m’erro, avui dia 8 es el teu aniversari. No sols els números rodons son motiu d’una bona celebració, espero que la d’aquest any també sigui perfecta. Moltes felicitats.
Una abraçada
Moltes gràcies Carme…. efectivament 61 anys de res ( 732 messos o 22.265 dies…. buffff). De moment el dia 22.266 és perfecte…. esperem que continui així o millor.
Una abraçada
Em va cridar molt l’atenció aquest muntatge, però com s’ha de triar … quin remei! La veritat és que tenia molta curiositat. Gàcies per la crònica. Tens tota la raò no s’ha d’estar tancat a res, sobretot en el món de l’art. I el teatre és una part d’ell.
El 22.267 dia, espero que també sigui bo, així com els següents 363! Per molts anys!!
De moment aquest Grec (almenys, del que nosaltres hem pogut veure) té un molt bon nivell.
Moltes gràcies Montse pels teus bons desitjos.