Per IMMA BARBA …   Quan ens va arribar a les nostres mans la programació complerta del Grec 2013, aquestes jornades agrupades sota el títol de “El teatre pren la paraula” i que es faran al llarg del mes de juliol, va ser una de les propostes que ens va semblar mes atractiva per diferent i enriquidora. Ràpidament varem demanar que ens reservessin dues places i varem agendar totes las que ens permet el nostre horari laboral. Segons llegim en el fulletó que ens van facilitar i signat per Borja Sitjà Director del BIT, Barcelona Internacional Teatre :

“Des de Barcelona Internacional Teatre, pretenem aportar una mica de llum a la situació actual organitzant unes trobades, obertes al públic, en les quals dues personalitats, una del món de les arts escèniques i un altre dels àmbits de la comunicació, l’art, la filosofia i la literatura, dialoguem lliurement sobre quins tipus de relats hauríem de portar als escenaris per traçar els imaginaris necessaris per contribuir a la definició de l’Europa en construcció (o en desconstrucció) i, per extensió, del món, i buscar els elements que constitueixen l’eix de l’actual crisi econòmica, cultural i sistèmica que ens afecta.”

A quarts de set es fa la inauguració oficial de l’esdeveniment amb la presencia i participació de Llucià Homs (director de Promoció de Sectors Culturals de l’Ajuntament de Barcelona), Jordi Font (director de l’Institut del Teatre), Ramón Simó (director del Festival Grec), Daniel Martínez (president del BIT), Vicenç Villatoro (director de l’Institut Ramon Llull) i Borja Sitjà (director del BIT).

I tot seguit el primer dels diàlegs en què sotal el títol El relat teatral i la crisi cultural: entre la política i l’espectacle,  intervenen Susan George (presidenta del Transnational Institute) i Xavier Albertí (director del TNC). Com a moderador Xavier Grasset. I d’aquest debat vaig anotar (per endavant les nostres disculpes si no va ser dit exactament en els termes transcrits) el següent:

XG- El teatre té la funció d’incitar a l’home total i apropiar-se del que no és però que pot arribar a ser.
XG- Una representació teatral reclama la presencia de l’actor i la presencia de l’espectador. No és copiable ni pot ser piratejada.
SG – els banquers han comes molts crims, son els que han fet caure l’economia però no els hi passa res. Sembla que no es castiguen aquests delictes. Potser hem de cridar als deus perquè tornin i els castiguin.
XA – el teatre polític ho és tot
XA – No és possible trobar dalt de l’escenari un personatge sense un pensament ideològic.
XA – el teatre ha de tenir un punt de debat ideològic, però no es un espai de mítings sinó un lloc d’articulacions culturals.
XA – clàssic és tot allò que no ha estat escrit per nosaltres. Estem condemnats a ser contemporanis.
XA – la nostra responsabilitat com a gent de teatre és estar al costat de les ànimes. Una representació teatral té una enorme responsabilitat com a bàlsam de les nostres ferides. Teatre cauteritzador.
XA – pensar que és un teatre mes actiu perquè este situat en el present no és forçosament així, de vegades esta molt mes proper un Rei Lear que hem viscut fa uns dies al costat de casa nostre.
SG – ara és l’hora de la sàtira. No podem estar tot el dia analitzant la realitat. Acabaria alcohòlica o suïcida. Tots necessitem poder riure perquè és quelcom  que podem fer junts.
XA – No hem de donar resposta a la crisi uniformant discursos. Valen els espectacles que ens deixen un punt de roentor a l’ànima.

Fins aquí la sala romania mitjanament ocupada però en el descans entre aquest primer i el segon diàleg l’ocupació va quedar reduïda a una vintena?? de persones, realment preocupant i llastimós.

El segon diàleg sota el títol Estètica teatral i política: el teatre fora del teatre, va estar protagonitzat per Rafael Argullol (escriptor i catedràtic a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra) i Oriol Broggi (director de la Perla 29). Com a moderadora Núria Cuadrado.

També de les meves anotacions:

RA – la cultura europea és una cultura vertebrada al voltant de la paraula, i la paraula s’està perdent.
RA – Vivim en una societat que ha donat l’esquena a la cultura tal com la teníem entesa.
RA – És molt difícil la simbiosi entre el que anomenem cultura i el que anomenem societat.
RA – el teatre ha d’entrar a sac i a fons en aquesta crisi espiritual.
OB – tinc una contradicció constant entre el que si el que faig és cultura o es nomes un ofici.
OB – el teatre ha d’entrar a formar part del sentit de la societat. Ha de ser el mirall de la societat. Ha d’esdevenir imprescindible.
RA – la cultura europea seguia una vesant intel·lectualista i s’ha generat un gran divorci amb la societat..
RA – un dels enormes pecats és la separació entre art i ofici. La pèrdua de l’ofici en general és extraordinàriament greu i hem estat molt frívols.
RA – cal reivindicar una guerra de guerrilles. No fer grans estructures. Millor petites estructures, molt mòbils, adaptables i flexibles.
OB- s’haurien de canviar estructures. Hem anat a construir grans estructures que ara no son la resposta ni tampoc era necessari.
RA – davant d’una societat tan hipercontrolada no tenim capacitat de resposta.
RA – hem de prendre exemple del que ha passat amb la opera, es va donar per morta i ha tingut un imprevisible procés de revitalització a casa nostre i a nivell internacional.

Per finalitzar va haver una reflexió que ens va deixar preocupats… i és que en Rafael Argullol, va fer nota que l’audiència d’aquella xerrada era quasi bé ridícula en numero de persones interessades. Va comentar que si la xerrada en lloc de parlar de Teatre fos un diàleg entre 2 cuiners (per posar un exemple), la sala estaria plena i molta mes gent a fora seguint-ho per pantalles en directe.  La seva opinió és que el Teatre actualment NO interessa gens a la gent jove  i que la resta de public adult s’esta allunyant del Teatre... i prefereix per exemple seguir la vida en directe de la Belen Esteban.

El problema de la falta de public al Teatre, no es pot dir que sigui a conseqüència de la crisi econòmica….. és un altre tipus de crisi mes profunda que dirigeix al public a altres espectacles mes atractius per ells…. audiovisuals o musicals, tipus Sonar.  El Teatre hauria de reaccionar i pensar en altres formes d’atraure al public, com ja ha fet el mon de l’opera, renovant les seves posades en escena.

I amb aquestes reflexions ens tornem cap a casa, son tres quarts de deu del vespre i la nostra valoració és molt positiva malgrat la pena que provoca l’escassa assistència.

La propera xerrada a la que nosaltres assistirem serà el proper 11 de Juliol a les 18:30 – animeu-vos !!!

– Institur del Teatre – Sala Ovidi Montllor – Entrada Lliure i gratuita

______________________________________________________________

Cargols reunits