Per MIQUEL GASCÓN …
“Me l’imaginava mes gran”…. Em vaig recordar d’aquesta frase que deien repetidament en cada un dels 13 capítols de la sèrie “Oh Europa” de Dagoll Dagom que emetia per TV3 l’any 1993, ja fa 20 anys !!!.
“Me la imaginava mes gran”…. l’orquestra BERLINER PHILHARMONIKER… i de fet aquest aspecte em va decebre una mica al començament. L’orquestra és una de les que mes musics te d’Europa i part del estranger…. ara en serio, dels mes de 120 musics que te l’orquestra, en el concert del Palau no arribaven a la cinquantena. De fet una de les intrigues que tots teníem es com podrien col·locar tots els musics de l’orquestra en un escenari tan reduït com te el Palau.
La resposta era evident al veure la distribució de les cadires abans de que apareguessin a escena… havíem pagat una entrada molt mes cara del habitual per escoltar en directe una mica mes d’un terç dels musics que la composen.
Nosaltres varem estar abonats fa un parell de temporades a tots els concerts de la Berliner Philarmoniker, a la visió en directe i en streaming, còmodament des de casa. L’Orquestra considerada la millor del mon, la veiem sovint asseguts al nostre sofà amb una qualitat de so extraordinària, coneixíem la major part dels seus musics i eren tan familiars o mes que els components de l’OBC. Explico això, per tal de fer entendre la il·lusió que havíem posat en aquest concert…. de per fi veure’ls en directe.
A la nostre estada a Berlín ho varem intentar, però el màxim que varem poder fer es una visita guiada per la meravellosa sala de concerts on habitualment interpreten els seus concerts. Arquitectònicament l’edifici és una joia i la distribució del públic rodejant l’orquestra en multitud de nivells es si mes no…. impactant. I sembla ser amb resultats d’audició, magnífics.
Be, però tornem al Palau de la Musica a casa nostre…
El petit escenari així i tot estava ple de gom a gom, ja que el cor format per la unió de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau, amb mes de 80 persones, acabaven de farcir-lo.
La Berliner Philarmonijker feia 10 anys que no trepitjava Barcelona, i el seu director actual, Simon Ratlle, ni mes ni menys que 38 anys.
A la primera part va ser interpretat el REQUIEM op. 48 de GABRIEL FAURÉ (1845-1924), que ens va deixar bocabadats, encara que el mèrit en gran part va ser de la gran massa coral que la va interpretar de forma extraordinària. La soprano CAMILA TILLING em va agradar força, així com la veu del baríton ANDRÉ SCHUEN amb un timbre força vellutat. L’orquestra va sonar be, molt be segurament, però una mica tapada per les magnifiques veus del cor.
A la segona part en canvi, ja l’orquestra sola va demostrar que era la BERLINER PHILARMONIKER, interpretant la SIMFONIA núm. 2, en do major, op. 61 de ROBERT SCHUMANN (1810-1856). No m’esperava massa i en canvi per mi és quant l’orquestra es va lluir de totes …totes. Una autèntica lliçó de musica que recordarem per molt temps.
El Palau de la Musica ple de gom a gom (avui si, amb refrigeració com cal), semblava que al finalitzar s’enfonsava per la magnitud dels aplaudiments del públic i del cor que va tindre el privilegi de veure encara asseguts la interpretació dels musics de l’orquestra millor del mon.
RATLLE no va fer cap concessió al públic i no va regalar ni un segon mes de musica.
Una bona molt bona inauguració avançada de la temporada PALAU100, però que ens va deixat les ganes de molt mes.
Com a cosa negativa, es que tot i fent una volta, ens varem apropar al primer pis i totes les llotges central estaven ocupades per “personalitats” on cada cadira tenia el nom en lletra força gran del seu ocupant.… no les vaig comptar però jo diria que mínim una cinquantena de “convidats” sense pagar hi eren. Com veieu, els polítics i altres càrrecs afins, passi el que passi continuen amb els seus privilegis com si nosaltres fóssim gilipolles.
Nota: el preu d’aquestes entrades es de 200 euros.
________________________________________________________________
– Palau de La Musica Catalana – Preus de 200 € a 30 €
( preu pagat 52,50 € – abonament 25% descompte)
________________________________________________________________
Quina pena que no poguéssiu assistir a un concert de la Philarmoniker a Berlín! Nosaltres hi vam anar fa 3 anys i el Marc va comprar entrades per celebrar el meu aniversari. Va ser una nit que recordarem tota la vida… L’edifici és increïble i l’orquestra (tot i que no hi entenem gaire de música) ens va semblar espectacular. Hi heu de tornar i anar-hi!
Una abraçada i felicitats per les vostres cròniques culturals. Disfrutem molt llegint-les!
Ibana
Pues si…… una llàstima perquè ens agrada molt aquesta orquestra simfònica i en les dates que varem ser-hi estaven de gira fora de Berlín.
L’edifici per dins és absolutament increïble…. una autèntica meravella.
Gràcies pels ànims que ens dones Ibana.