Per MIQUEL GASCÓN …
La nostra agenda a ultima hora va canviar per voluntat pròpia, ja que teníem entrades per el TNC feia mesos, i al comprovar el dia abans del concert que encara hi podíem accedir al “Concert per la llibertat” organitzat per OMNIUM CULTURAL, (entitat de la que som socis), varem decidir anar-hi i perdre les entrades de “Atraco, paliza y muerte a …”
Hem de dir que ha estat una experiència que mai a la nostra vida aconseguirem esborrar de les nostres memòries; el assistir en directe al camp Nou a un concert/FESTA, de mes de 6 hores, on el que menys importava era la qualitat o no dels que voluntàriament i de forma gratuïta varen actuar…. el que molts necessitàvem era reviure, encara que d’un altre manera, la manifestació del 11 de Setembre del 2012, 8 mesos desprès.
“El AKELARRE” tal i com el va titular “la Camacho”, es va poder celebrar a pesar del entrebancs les pressions, que han hagut de superar l’organització durant aquets 8 mesos transcorreguts des de què es va començar a plantejar aquest concert. Hem tingut poques representacions internacionals, però s’ha intentat per tots els mitjans com per exemple amb Bucce Springsteen que ha justificat la seva NO presencia amb motius d’agenda…. encara que tampoc s’ha dignat a gravar cap video excusant la seva presencia com altres si ho han fet.
Altres casos coneguts per tothom i mes propers geogràficament han estat els casos de Mayte Martin i de Pedro Guerra, que desprès de comprometre la seva actuació és van tirar enrere,… aquest ultim ha argumentat que “aquesta no és la meva guerra“….. de quina guerra parla? … potser de la d’un poble que vol decidir en llibertat i pacíficament el seu futur ?
Mes greu em sap alguna reacció que he llegit aquest mati a un Bloc amic, d’un molt bon amic que es defineix com “actualment independentista”, i que amb arguments que podien haver estat escrits molt bé per Albert Rivera de Ciudatans… o per la Camacho…. tractava de justificar la seva NO presencia en el concert criticant l’escassa qualitat dels que van participar en el concert, la utilització de l’OBC i de TV3 per exemple…. i evidentment entrava amb arguments d’utilització de recursos “que son de tots” per una celebració partidista ???…
Us deixo unes quantes “perles” que encara no m’arribo a explicar com les pot arribar ni a pensar, una persona que conec, una persona amb cultura i segons diu democrata e independentista ??? … crec sincerament que ha estat simplement una provocació… i a mi em costa poc que em provoquin… i mes si crec que ataquen els meus sentiments mes profunds… i encara menys quan es fa sense haver viscut el concert i tan sols amb visions parcials per TV ….
“El pitjor que podem fer es convertir un acte així en un concert de costellada. Era inevitable que amb tanta gent no es podés mantenir la qualitat. Calien tants?
…. la retransmissió íntegra de l’acte per part de la televisió i la radio pública catalana, em sembla poc apropiat i motiu i argument de crítica que no ens beneficia gens, sobretot perquè aquesta ràdio i televisió pública que paguem entre tots, segurament no oferiria la mateixa cobertura a un acte dels que s’estimen més el no a la independència, en el cas que aquest també estiguessin convençuts de demanar el dret a votar…
… però un col·lectiu com l’OBC de qui segueix les directrius?, si hi ha musics que no estan d’acord ni tan sols en que hi hagi dret a decidir, ja no dic independència, tenien llibertat per no anar?.
Amb el preu de l’entrada que es pagava? El Barça cedia l’estadi o va cobrar?, totes les despeses de l’escenari, equips d’amplificació i personal, a part dels voluntaris, ho feien de franc? Tots ells ho ferien per un acte idèntic però on es cridés VIVA ESPAÑA?”
Per compensar-ho també he llegit en un altre bloc amic, sentiments viscuts d’una nit màgica, expressats amb paraules:
“Moments gravats al foc a l’anima meva, com a culminació d’una estimació sense límits que sento i professo, la meva terra, la meva pàtria, la meva Ítaca. Per sobre de la molta societat, podrida i corrupte, que ens mana i governa està el país, està la llengua, està el poble. I ahir nit és el que es va sentir i veure al Nou camp, són tots els elements que ens fan grans com la cultura, el respecte i l’amor infinit per Catalunya. Moments com ‘Un núvol blanc’, el mosaic humà i els Castellers de Vilafranca restaran sempre més dins el meu cor i serà bo que ho porti sempre fresc i viu, el seu record, per resistir els moments difícils i penosos que haurem de patir als que estimem el significat d’aquest concert”.
No cal que dir-vos que la meva opinió i els meus sentiments estan molt mes proper d’aquesta segona opinió. Crec que independentment de la qualitat de so a l’estadi, de les improvisacions, dels nervis perquè tot surti el millor possible, de la qualitat o no dels participants…. per mi ha estat una nit que no esborraré mai de la meva memòria. Un concert i una FESTA que passarà a la història de Catalunya, vulguin o no els seus detractors.
Us deixo un video que vaig intentar gravar amb el mòbil, mes que de les actuacions que ja podreu veure per tot arreu…. l’ambient que es va viure.
Els que no vau ser, malauradament us ho vau perdre…
________________________________________________________________
– Camp Nou – Preus de 150 € a 10 € – ( preu pagat 36 € )
________________________________________________________________
Crec que va ser un acte que en el futur podria esdevenir històric. Hem de prioritzar el sentiment per sobre de la qualitat musical, però haig de dir que n’hi va haver mitja dotzena d’actuacions que se les podrien haver estalviat. Un professional pot fer-ho més o menys bé, pot estar influenciat per el sentiment que es vivia, però d’aquí a no encertar ni una sola nota… o cantar una cançó sense haver-la assajat previament (ni en coneixien la lletra)… ni en una festa de final de curs d’un col·legi. Ara bé, avui he escoltat per radio a la Muriel Casals explicant que tant l’OBC com el Barça havien cobrat, preu d’amics, però cobrat, per tant que ningú s’esberli les vestidures. Va ser un gran acte (no concert) que espero i desitjo que dins d’uns anys estigui en els llibres de història de les nostres escoles com una passa més en el camí cap a la llibertat del nostre país.
Totalment d’acord amb el que dius de les actuacions on està clar que en alguns casos no estaven prou assajades i/o apreses, però t’asseguro que ahir no importava gaire aixo, el que importava de debò era el sentiment de poble, d’un poble amb un mateix objectiu i que se sent incomprès i maltractat d’una forma opressiva. Ahir el que t’impregnava tots els porus de la pell era un sentiment, una emoció, un desitj, un objectiu comú, ….
Tampoc el public no teníem el comportament esperat en un concert, aixecant-se, cantant, ballant, amunt i avall, embolcallats en las senyeres, però t’asseguro que amb una sensació de felicitat difícilment explicable. Jo estic molt i molt contenta d’aquestes sis hores de concert i d’haver participat en aquest acte històric.
A banda, i amb relació amb el que dius de la OBC no acabo d’entendre quin es el problema tan si han cobrat com si no, ja que els musics tenen un sou i van a treballar allà on toca amb independència de que combreguis o no amb la finalitat del acte en el que intervenen, o no ens ha passat a tots a la feina que has de fer coses o transmetre ordres amb els que no hi creus ??
Jo nomes puc dir que jo vaig ser-hi.
Una abraçada.
Estic totalment d’acord amb tu, ahir el que menys importava era com es cantava. Ja dic jo en el meu comentari anterior, que era un acte i no un concert, però malgrat tot, penso que el concert era prou llarg com per allargar-lo amb actuacions impropies de cantants “suposadament” professionals, per més independentistes que siguin, o es que hi ha lagú que ja està buscant “colocar-se” a la graella de sortida?.
El problema amb l’OBC (jo tampoc el veig) es que diuen que una orquestra pública amb sous públics no s’ha d’implicar en una cosa que demana una part de la societat. Però ja et dic que no ho comparteixo. També haig de dir que començo a estar una mica fart de la conya dels treballadors de TV3. La primera que va posar el crit al cel amb les retallades a la TV pública, va ser la Tereribas que cobrava un sou superior al del President de la Generalitat (que ja es dir!). Conec gent que ha treballat o treballa a TV3 i l’amiguisme a tots els nivells, del més alt al més baix es increïble. A més, perquè volem 4 o 5 canals de tv? per fer zones de ball?, Apm’s repetits 3 o 4 cops a la setmana?, això es un model?. Crec que TV3 té un pressupost enorme per a fer la funció que ha de fer, això si, s’han de gastar bé i no malbaratar-los. Res, que crec que la consulta es bàsica (i que Deu no vulgui que ens emportem un disgust amb el resultat) i després parlarem de models de país. Crec que l’acte d’ahir era básicament per què “no decaigui l’ànim”, com va dir per radio el Cuyàs (gens sospitós d’espanyolista).
En resum, jo no veig gens clar res de res i això que se molt bé el que m’agradaria i el que voldria, però…
Una noche que no olvidaré nunca.
Orgulloso de ser uno de los 90.000 que tuvimos la suerte de vivirlo.
Petons a tots/es del Florestán.
Una nit de la que sempre mantindrem el record, i també molt i molt contents d’haver decidit participar. Emocions, sentiments de país, orgull, impotència, rabia, esperança, tantes coses barrejades ….. una nit màgica.
Petons.
Com avui treballava,he dormit tres hores!!!!!!!!,però puc dir JO HI HE ESTAT!!!!!!!!!!!!.
Em va agradar tot el concert,però vaig descobrir veus increïbles que no coneixia com la Mercedes Peón o David Alegret,que em van posar els pels de punta.
Quin ambient,quina festa !!!!!!!!!!.Tinc tiretes de tant saltar i fer voleià l’estelada.
L’ambient va ser increible,la gent compartint i xerrant amb els del costat,com si ens coneguessim de sempre.Gent gran,joves i nens,participant de la festa,d’una nit,com dius tú Imma màgica.
I no heu comentat la casualitat de trobar-nos entre més de noranta mil persones !!!!!!!!,em va fer molta il.lusió que ens veiessim.
Una abraçada.
Va ser increïble que ens trobéssim, veiem gent que ho intentava donant referencies del lloc on estaven i nosaltres de “morros”.
No hem comentat que desprès de trobant-se vam tenir que tornar a sortir perquè les entrades nostres no tenien el codi de barres i vam tenir que fer cua a les taquilles per que emetessin un duplicat, …. i deu ni do a la gent que li va passar el mateix !!!
Vam poder entrar a la quarta actuació ….
Una abraçada.
En el cas hipotètic que jo fos de Ciutadans, em deixaries de saludar, d’invitar-me a dinar a casa teva o de comentar al blog?.
Jo penso com penso i m’agradaria poder expresar-me i votar amb llibertat, només vull això i no em calen més coses, tampoc, vist el caire que podria agafar això, no crec necessari donar-te més explicacions,
Miquel, fes el que creguis més convenient, ja saps on trobar-me si algun dia em necessites.
Benvolgut Joaquim
Primer de tot, vull aclarir-te que em considero el teu amic, passi el que passi i pensis el que pensis.
Mai t’he preguntat si eres d’un partit o d’un altre ni tan sols quin era el signe del teu vot. Estic convisquen a diari amb companys de feina i familiars molt propers que estan afiliats a Ciutadans i uns altres inclús han tingut càrrecs polítics al PP. Amb ells convisc amb normalitat i tan sols intentem no treure temes que poden ferir la nostra convivència, forçada o no pel fet de ser familiars.
Quan t’hem convidat a casa, a tu o a qualsevol amic, mai ho hem fet pensant si tenia o no el mateix pensament polític que nosaltres i per tant el teu raonament no l’entenc pas.
Un amic NO és el que et dona la raó en tot, Joaquim… malament si penses que els amics han d’opinar exactament com tu. Pots evidentment pensar el que vulguis i opinar en el teu blog o a qualsevol lloc el que penses… solament faltaria. Ningú t’ha demanat explicacions.
Aquí a “Voltar i Voltar”, has estat tu el que s’ha identificat… jo mai vaig dir qui era l’amic, ni el seu nom… ni el seu blog. Simplement volia posar un exemple de les dues cares de la moneda… un absolutament critic amb el “Concert per la llibertat”,i l’altre entusiasmat amb l’experiència viscuda.
Els teus arguments Joaquim, vulguis o no vulguis reconèixer, son exactament iguals i amb les mateixes paraules que va fer servir Albert Rivera el dia abans del concert…. ho pots comprovar tu mateix en els diaris. Això em va sorprendre i així ho vaig voler explicar al nostre Blog.
Evidentment casa nostra estarà sempre oberta pels nostres amics entre els quals considerem estàs tu.
Una forta abraçada
Has posat en dubte masses coses de mi Miquel, coses per a mi sagrades, Qui llegeixi l’apunt o el que jo digui se me’n refot, m’ho has dit en a mi i això és el que em dol més.
Jo nio vull que em donis la raó, però vull que em respectis com jo et respecto en a tu, només això i crec, que en el meu escrit no he parlat mai dels aspectes polítics i si dels aspectes artístic i organitzatius de la festa, que em continua semblant un desastre malgrat la fibra que comprensiblement va tocar a tots els que hi vareu anar i molts dels que ho van veure des de casa.
Jo a un amic t’asseguro que m’agrada tractar-lo de diferent manera i sobretot mirant-lo als ulls i a la cara.
Bona nit.
Uf, passo pàgina eh?!
Només dir-vos que que, evidenment, no va ser un concert si no un acte reeinvicatiu i festiu, on el més important (con amb moltes coses de la vida) és el fons i no la forma. On la gent hi anava disposada a gaudir d’ unes hores de llibertat d’expressió i on la franja d’edat anava des dels més petits als més grans.
Malauradament no hi vaig assistir. Però el vaig seguir tot (el van tallar per les notícies i la publicitat) des de casa. M’anava comunicant per WS amb amics que hi eran i d’altres que, com jo , el seguien des de casa. Amb gent, que mai de la vida hagués dit que eran independentistes. Però mira tu…. Potser ja comença a ser hora que la gent sigui valenta i digui les coses pel seu nom. D’ aquest “concert” no en recordarem la qualitat artística, però si el sentit. És una peça més que ajuda a construir quelcom que ara ja no es pot parar i que durant molts i molts anys (almenys des de que tinc ús de raó) he portat dins. Sempre he defensat la independència de la meva terra, tinc 59 anys i he tingut la sort d’assistir a diferents “concerts” d´aquest tipus: les primeres 6 hores de Canet (on després d’una nit de llibertat absoluta vam sortir, camí de l´estació, per un rial encanonats per la guardia civil), el concert del Llach on a plena nit es va fer de dia amb el llum dels encenadors: El concert del Raimon (on la policia nacional ens regirava bosses i motxilles, a l´embalat (pl. del Sol) de Gràcia on un Raimon (per cert on era dissabte?) jove i altiu ens va comunicar que l’havien prohibit i vam haver de sortir de dos en dos i envoltats de “porqueres” de “grissos” fins arribar a casa (Pérez Galdós/Plaça Lesseps). Un miting dels socialistes (llavors si que valien la pena!!) no recordo on, però si un autobús públic, ple de joves que voliem la llibertat i , no ens coneixíem de res, vam començar a cantar tots a una durant tot el trajecte. Manifestacions, una missa del gall (no recordo on) en un pis on hi havia un Xirinacs encara jove i lluitador, un onze de setembre a Sant Boi, més manifestacions….. En fí, ni més ni menys tot allò que molts nosaltres, per edat i ideologia hem viscut. No vull entrar en debat amb ningú. Sóc de mena pacífica i respecto profundament a les persones, però … si us plau…JA N´HI HA PROU de tant estira i arronssa, de tanta puta i Ramoneta, de tant “españolito” i tant “barretineta”. Som un poble, tenim llengua i cultura pròpies, tenim mitjans econòmics, tenim ganes de ser lliures… On és el problema? Quí té la clau de volta per obrir la porta?
Perdoneu, ara veig que m’embalat , segurament m’he passat de línies i de batalletes, però com dieu molts de vosaltres, aquests records “encara que sigui un concert” no s’obliden.
Disculpeu la “tirada”, però se m’ha obert el cor!!
Montse
No t’has passat de línies en absolut. Has fet unes reflexions molt valides, respecte al que ve ser el concert i al que ens espera si no som capaços d’unir-nos per aconseguir el que la majoria dels catalans volem… ser lliures i no dependre ja mes d’un estat que ens obliga a ser el que no volem ser… i per la força de les seves lleis que no es poden canviar sota cap condició, independentment del que pensi o desitgi el poble afectat..
A mi m’agrada l’exemple on dins d’una família, ben o mal avinguda, el noi gran es vol independitzar i formar la seva pròpia família i els seus pares ho volen impedir de la manera que sigui, amb amenaces, acusant-lo de traduiria, de mala persona i utilitzant totes les armes que tenen al seu abast…
No és normal llavors, que el noi vulgui prendre les seves pròpies decisions i que no el deixen sortir del que fins a les hores era casa seva???
En molts actes dels que anomenes, nosaltres també varem ser-hi presents; son records que no s’esborren; la majoria els recordo amb enyorança i amb il·lusió…. però anià un que encara avui en dia el recordo amb “terror” ….va ser una tancada a l’església del carrer hospital /Pça Sant Agusti, on ens varem tancar centenars de persones, en protesta del assassinat de Puig Antich….auell dia varem témer el pitjor i de debò, l’Imma i jo varem arribar a pensar que seriem afusellats per les forces de “seguretat” que llavors, anomenàvem “els grisos”.
Gràcies pel teu comentari, que almenys a mi….amb el teu…. Uf, passo pàgina eh?!….. l’altre dia em va servir per parar l’espiral que s’estava formant.
Una forta abraçada Montse
Us deixo l’enllaç a una de les cròniques més encertades que he llegit del ‘concert’.
http://www.vilaweb.cat/mailobert/4130618/pero.html
Salut!
Gràcies Albert per fer-nos arribar aquest article.
M’he estat rient t una bona estona, ja que amb humor explica realment com som cada un de nosaltres. Un molt bon article referent al Concert per la Llibertat. Recomano la seva lectura.
Una abraçada