– Concert – ROLANDO VILLAZON (**) – Palau de la Música Catalana – 27/06/2013

Per MIQUEL GASCÓN

O com fer malmès un concert que a priori hauria de ser un dels millors de la temporada musical de Barcelona.

Rolando Villazon - Palau Musica 322

Rolando Villazon - Palau Musica 324Haig de dir que no era en tot cas una prioritat assistir aquest concert i menys desprès de comprovar fa poques setmanes en l’Elisir d’amore al Liceu,  que Rolando Villazón malauradament ja no és el gran tenor que ens impressionava amb la seva veu fa relativament poc temps.

Per ser abonats a Pala100, ens van regalar un vals per assistir al concert que volguéssim i el varem aprofitar per comprar unes entrades a les llotges del segon pis (sense visió), que és el preu que podíem assolir gratuïtament sense tenir que abonar un suplement.

Rolando Villazon - Palau Musica 325-imp

Com indico al inici d’aquesta crònica, el concert a banda d’en Rolando Villazón va ser un autèntic suplici per culpa de l’Orquestra Simfònica Nacional Txeca, dirigida per Guerassim Voronkov.  A la primera peça, ja varem quedar garratibats, ja que la Obertura de Nabucco va sonar gairabe igual  com la banda còmica del “Empastre” dels toreros còmics  a la Monumental de Barcelona, ara fa mes de 40 anys.

Rolando Villazon - Palau Musica 326-impRolando Villazon - Palau Musica 327-imp

El Pachim… pachim, i el “no compàs” dels musics, molt especialment el del vent i la percussió va ser antològica i del pitjor que he escoltat  en molts i molts anys.  Desprès suposo que per la força de la costum ens varem anar asserenant i fins i tot semblava una orquestra de veritat.

Per rematar-ho i per desig exprés del tenor, (segons van confirmar pels altaveus), el aire condicionat es va mantenir apagat i la calor a tot el Palau era insuportable, però al segon pis de jutjat de guàrdia. No estava ple fins la bandera però poc li faltava….. suàvem com si estiguéssim ficats a una sauna de vapor…. els vanos o millor dit, els programes de ma que deurien haver servit per llegir, s’utilitzaven per intentar refrescar les cares, amb el consegüent soroll que provocava centenars de persones fent el mateix.  Crec que la propera vegada deurien de regalar-li a ROLANDO,  bufandes (amb senyera o no), en lloc de flors, per tal de que els espectadors no tinguem que patir els capricis d’un determinat cantant.

A Rolando Villazón, interpretant un programa 100% de VERDI, sincerament el vaig trobar molt millor que a l’elixir d’amore, però no en cap cas recorda aquell Rolando que admiràvem.  A la primera part va interpretar relativament be, “La mia letizia infodere”, “Eccomi prigioniero” del Corsaro… Il mistero……. i molt be “Quando la sere al placido” de Luisa Miller.

A la segona  part  el seu públic seguidor va entrar en èxtasi i va aplaudir totes i cada una de les àries, independentment de que moltes vegades l’orquestra tapava la veu del tenor e independentment de que el cantant ens va fer patir en mes d’un cop. “Ciel, che feci ! Ciel pietoso”, “Ofigli, o figli miei… Ah! La paterna mano” de Macbeth i un parell mes de cançons verdianes van acabar de rematar el concert.

Els aplaudiments van provocar que el tenor cantes 3 cançons mes (que no àries) aprofitant com sempre per fer una mica el pallasso i captivar a la gent amb la seva simpatia que admire tothom, siguin seguidors o no.

Possiblement la meva valoració hauria estat un punt per sobre de la actual, si no fos per l’orquestra que va malmetre la vetllada i per el suplici d’escoltar un concert dins d’una sauna, sense les condicions necesaries.

________________________________________________________________

– Palau de La Musica Catalana – Preus de 123 € a 11 €

( preu pagat 0 € – invitació per ser abonat a Palau100)

________________________________________________________________

Cargol paper 1

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Òpera, Música clàssica i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a – Concert – ROLANDO VILLAZON (**) – Palau de la Música Catalana – 27/06/2013

  1. Joaquim ha dit:

    Encara suo de pensar-hi

    M'agrada

  2. Teresa ha dit:

    A baix no feia tanta calor, afortunadament. Pero no és un caprici del tenor, Miquel, és un assumpte seriós i, dissortadament inevitable: l’aire condicionat li afecta molt al coll i, s’hi n’hi ha, té problemes molt seriosos per a cantar. I no és soluciona amb una bufanfa ni amb quatre.
    D’acord amb la teva crónica: la primera part millor, i l’orquestra, un desori.
    Gràcies per les fotos de entrega del ram…me les podries enviar senceres, que em fa il.lusió tenirles? Una abraçada, i fins al vespre, oi, suposo? (bé, no és fàcil que en veiem enmig de tanta gent)

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Teresa, com pots entendre el comentari de les bufandes era BROMA. Tinc molt clar que l’aire condicionat pot fer malbé la veu d’un cantant d’Òpera si en una vetllada esta molt forta. El que ja no és normal és que els espectadors tinguin que suportar un suplici com el que varem viure al segon pis. Podria haver pactat amb el Palau, posar l’aire a estones i com a minim al segon pis… ja que la calor puja cap a dalt…. i molts teníem ganes de despullar-nos. De fet força gent va marxar.

      Em sap greu per tu i tots els seguidors de RV, fer una crònica amb la valoració tan baixa, però em vaig prometre quan vaig començar a escriure aquest bloc que intentaria sempre posar el que penso. Rolando em cau super bé i ha estat un dels tenors mes valorats per mi fins fa molt poc temps. En el concert va haver moments preciosos, però el repertori sincerament era fluixet, segurament perquè no esta en la plenitud del que va ser.

      Les fotos ja te les he enviades per email, però no son gens bones, ja que estan fetes amb el mòbil i amb un zoom que sense trípode queden bellugades. Les vaig fer perquè sabia que t’agradaria.

      Evidentment avui ens veurem….. serem de fàcil localització… de cara a l’escenari a ma esquerra… i ens veureu ràpidament perquè portem una senyera i les bamcats….jajaja

      Una forta abraçada

      M'agrada

  3. josep ha dit:

    La veu de RV, millor del que esperava, es clar que per cantar el que va cantar, tampoc cal ser un crac!. L’orquestra… millor deixar-ho, però entre el del bombo i el Voronkov (horrorós) ens van fotre els timpans. La temperatura ambiental va fer que molta gent marxés sense esperar “bisos”, la qual cosa vol dir que ni el concert ni el repertori va resultar massa atractiu. A banda dels incondicionals del tenor mexicà, crec que una gran part de públic va sortir del Palau un pel decebut. Hi va tenir a veure tot, orquestra, repertori, temperatura… i RV, que sempre ho dona tot, però que està lluny, molt lluny del que ens va enlluernar a tots fa pocs anys.

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Sé que us feia molta il·lusió aquest concert, especialment a la Gloria. Ahir em comentàveu que vareu ser dels primers en comprar les entrades fa casi un any i a mes a mes des de Madrid, ja que erau allí quant van sortir a la venda.

      La decepció crec que va arribar la nit del Liceu…. ahir va estar molt millor, i en algun moment, almenys a mi em va encantar (quant l’orquestra permetia escoltar-lo).

      Una abraçada

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.