Per MIQUEL GASCÓN …

Hem estat uns dies sense publicar cap crònica i és que hem fet un recés abans de començar la gran marató que per nosaltres cada any es repeteix en aquestes dates, quant es celebra a Barcelona el Festival GREC, i a mes a mes també volem assistir a altres actes culturals que es celebren a banda del GREC.

De fet avui 27 de juny, dia en el que estic començant a escriure aquesta crònica, es el dia en el que comencem el sprint  per anar a espectacles a diari o quasi be.

Per tal de relaxar-nos una mica per el que ha representat la mort de la meva sogre i el trasbals que ha significat per les seves filles, buidar el pis del eixample on vivia fa mes de 50 anys, ….. varem decidir fer una sortida aprofitant el cap de setmana de Sant Joan, on disposàvem de  quasi 4 dies per gaudir d’una part del Pirineu d’Osca, on no anàvem fa una bona pila d’anys.  De pas aprofitem per fer una mica de carretera i provar el nostre nou vehicle…. en total gairebé 1.000 kms. Sortim de Barcelona el divendres 21 de juny, desprès de treballar al mati, precisament el dia que comença climatològicament l’estiu; com veureu a les fotos els dies van ser esplèndids, molt solejats, la qual cosa ens va permetre anar amb mànigues de camisa fins ben arribada la nit.

Una mica de congestió a la sortida de Barcelona però casi imperceptible …. En quatre hores i mitja ens plantem a lloc… ens ho prenem amb calma. Passem per l’Ainsa que s’intueix ple de gom a gom. De pujada els pantans plens a vesar degut a les riuades de començaments de setmana. Ens plou força durant un trajecte del camí.

Vaig voler que fos un cap de setmana una mica especial, i vaig “recercar i recercar” per internet, per tal de trobar algun hotel que ens  satisfés plenament , i os asseguro que l’hem trobat.

L’hotel es diu CASA SAN MARTIN i està situat en el municipi de San Martin de Solana, però al mig de la natura, sense cap casa a la vista, en una extensa pradera al cim d’una colina entre mig de muntanyes i amb una vista de la vall realment increïble. Per arribar es te que fer una mica mes de 5 kms per una pista de muntanya sense asfaltar que surt de la carretera de Boltaña a Fiscal.

No es un lloc per tothom, ja que esta pensat per estar una mica aïllat del mon que vivim dia a dia, no te cobertura d’internet i per suposat en tot l’hotel no es pot veure cap aparell de Televisió.  Uns jardins molt ben cuidats pels propietaris, amb un gust exquisit… i les vaques  al mig de la pista i per les prades del voltant, et reben com estranyades preguntant-se que cony fas per aquells indrets.  Un cop aparcat el cotxe i camines per els jardins en direcció a la casa, t’adones que estàs a punt de descobrir un lloc màgic del que no t’agradaria sortir en molt de temps.

Quant entres dins de la casa, t’adones de que cada reco esta decorat amb molt bon gust, peces de valor, antiguitats rustiques de camp i molts objectes col·locats en el seu punt exacte, molt d’ells sense valor econòmic, segurament andròmines, però posats com si es tractessin d’obres d’art, que realcen les seves formes, la seva tonalitat i que en conjunt donen un aire molt casolà i agradable. Sales, amb butacons, xemeneies, terraçes amb vistes que tallen l’alè… la nostra habitació, amb coixins per terra conjuntats amb el joc del llit, i teixits del mateix joc entrellaçades a la cadira i el sofà. Son en total 8 habitacions amb noms de flor i la nostre s’anomena Begònia.

.

.

.

.

.

.

Però el millor de tot és el tracte d’en Mario el seu propietari, un brasiler que es va enamorar del lloc, va comprar l’edifici en estat ruïnós a una ordre religiosa l’any 1.998 i el va restaurar amb delicadesa i bon gust, fins que va poder començar la seva activitat hotelera l’any 2.001.

El seu tracte personal és exquisit i des de primer moment t’anomena pel teu nom, t’acompanya per ensenyar-te les instal·lacions i obre la seva casa per que gaudeixis d’ella amb tota la seva plenitud i de cada un dels seus racons. Totalment diferent a un hotel clàssic on et veus reclòs a la teva habitació i ets tan sols un número mes.

Ofereixen sopars de qualitat en el seu petit menjador de 7 o 8 taules, on un xef prepara un menú diferent per cada nit. Nosaltres varem sopar un parell de nits i per exemple la primera nit varem menjar crema de carbassó, rissoto amb rap i un plat de bacallà.  Tots els plats molt elaborats i bons i amb una presentació també magnifica.

Desprès de sopar estem una estoneta a la sala de la planta baixa tot fent una copeta i mirant un àlbum de fotos de com estava l’edifici quan el van adquirir. Anem a dormir d’hora. Tranquil·litat absoluta.

Aquesta crònica potser us semblarà  gairebé un anunci publicitari, però no ho es.  Ho expresso així, perquè crec que es un establiment per recomanar de debò i encara que no es barat cal tenir-ho en compte per sortides especials que vulguis recordar. La meva valoració per l’hotel CASA SAN MARTIN (*****) es la màxima que atorguem a “Voltar i Voltar”

________________________________________________________________