Per MIQUEL GASCÓN …
Tornem al Teatre i aquesta vegada amb moltes ganes de què ens agradi, ja que confiem molt amb la companyia PERLA 29 i gairebé tot el que representa ens agrada molt i alguna d’elles, ens entusiasma. Aquests dies a mes a mes ens associarem a SOCPERLA per recolzar la feina que fan.
De què tracta “28 i MIG” ? …. intentaré explicar-ho.
En primer lloc, és un joc de paraules, des de el que volen reflectir el que son i el que fan la PERLA29, el seu amor pel Teatre i per la creació d’espectacles de qualitat; però a mes a mes vol ser un homenatge a Federico Fellini, basant-se en un títol de les seves pel·lícules “ FELLINI 8 1/2”
A banda d’això, independentment de Fellini, vol ser un homenatge al Cinema en el seu conjunt…. i al Circ i a la Comèdia i a qualsevol art escènica que faci oblidar als espectadors, per una estona la “crua realitat del mon exterior… del mon real”
Fellini 8 ½, (títol original en italià: 8½ o Otto e mezzo) és una pel·lícula del 1963 dirigida per Federico Fellini que pretén recrear l’atmosfera i els problemes quotidians als quals es troba abocat un director de cinema (interpretat per Marcello Mastroianni) com ara la seva manca de creativitat, els problemes materials, la pressió de la premsa, l’estrès, etc. El film conté elements autobiogràfics i el seu títol Fellini 8 ½ fa referència a la pel·lícula mateixa, la qual va suposar la vuitena producció i mitja que Fellini va dirigir després d’acumular un historial format per sis pel·lícules, dos curtmetratges i una col·laboració amb el director Alberto Lattuada (les tres darreres produccions compten només la meitat cada una).
Fellini 8 ½ va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i en una enquesta del British Film Institute del 2002 feta a directors de cinema va sortir elegida com la tercera millor pel·lícula de la història.
Amb Fellini 8 ½ Fellini va pretendre abordar els seus propis problemes com a tema principal de la pel·lícula. El director italià es trobava aleshores immers també en una crisi de creativitat, la qual va convertir en el tema de la seva pròxima pel·lícula. Guido, el protagonista, es pot considerar com l’alter ego de Fellini i els seus somnis són subconscients representacions metafòriques de la seva vida real.
Argument de la pel.lícula : El protagonista Guido Anselmi, un cèlebre i estressat director de cinema que ja ha deixat enrere el punt àlgid de la seva carrera, ha perdut tant la inspiració com la seguretat necessària per finalitzar la seva darrera obra. Abatut, decideix retirar-se en un reclòs balneari per tal de reposar. No obstant, són totes les persones de les quals el confós director es volia distanciar, qui precisament el persegueixen al seu refugi: el guionista, el productor, la seva dona i la seva amant. Atabalat per l’entorn, Guido només es pot encomanar als seus somnis per tal d’abstreure’s. Així, el seu particular món oníric format de records i fantasies va intercal·lant-se d’una subtil manera amb una realitat que acaba esdevenint fins i tot confús i delirant.
L’espectacle sense cap mena de dubte és “Fellinià” i per tant no apte per qualsevol tipus de públic, ja que sense una explicació prèvia del que vol representar l’espectacle, pot arribar a ser confús i fins i tot indigerible per molta gent.
Sota el meu punt de vista l’espectacle és pur TEATRE, amb molta fantasia, i molt… molt, però molt treball…. i és que els actors sembla que es multipliquen interpretant un munt de personatges, canviant-se ràpidament un cop darrera un altre…. una cursa de fons, on tenen que donar tot de si, físicament e interpretatívament.
Segons ha comentat el director de la producció ORIOL BROGGI…. “Un 30% és Fellini –escenes de la pel·lícula, diàlegs, projeccions–, un 30% és el món de La Perla –fragments d’altres obres, música, imatges i coses que no havíem pogut fer i volíem fer– i un 30% són coses que cadascú de la companyia pensava”.
És la primera vegada, que la companyia ha elaborat un espectacle de creació fet a partir d’escenes, diàlegs i improvisacions pròpies, i no parteix d’un text clàssic.
Un espectacle que NO es pot perdre sota cap concepte, encara saben d’entrada que parla moltes vegades de coses absurdes, de somnis dels protagonistes, però també d’humanitat i de sensibilitat…. de bellesa fins al límit màxim de la bellesa… ple de sorpreses que no desvetllaré….(per això ja estan els “crítics oficials” que els hi encanta xafar la guitarra)…. un espectacle on es canta, es veu cinema, circ, amb musica en directe, però sobretot s’interpreta TEATRE amb passió.
Els interpretes es buiden tots i en tot moment, però evidentment, vist des de les graderies cada espectador té les seves preferències….. i les meves son per CLARA SEGURA, PABLO DERQUI (cada dia millor), POL LÓPEZ i ERNEST VILLEGAS…. tots ells perfectes en les seves interpretacions. El que m’ha agradat moltissim és descobrir a un fantàstic TOMEU AMER que té unes escenes molt i molt divertides.
Evidentment tot això gracies a una magnifica direcció d’ORIOL BROGGI. Auguro un altre cop plens fins la bandera a la Biblioteca de Catalunya.
La posada en escena en un lloc com aquest és fora de serie…. la il·luminació, la profunditat, les imatges, les cortines….. i ……
Director: Oriol Broggi
Autor, adaptació i dramatúrgia: Jeroni Rubió
Intèrprets: Tomeu Amer, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Pablo Derqui, Pol López, Anna Madueño, Clara Segura, Ernest Villegas i Montse Vellvehí.
______________________________________________________________
– Biblioteca de Catalunya – Preu 26 € – (preu pagat 5 € – Prèvia TresC )
______________________________________________________________
Cargol Fellini
Ahhh, ja l’heu vist! M’ ha fet il.lusió obrir Voltar.. i veure el vostre comentari. Els Gat’s hi anem el proper dimecres. Vaig tenir la sort d’anar a la presentació del projecte i després a l’assaig dúna de les escenes de l’obra. Pel poc que vam veure, que va ser molt, sentir i percebre, crec que és pura màgia, interpretació, habilitat, domini d’escena…. en fí, com tu dius, pur TEATRE!
Gràcies aquest projecte de La Perla, he revisat la pel.lí del Fellini, bé de fet, l’he vist per primer cop, doncs la recordava molt vagament i , en el seu moment no l’havia comprés. Cosa que, ara amb l’edat i el corresponent bagatge ja és una altra cosa.
La propera setmana ja us diré la meva!
Moltíssimes gràcies per la vostra crònica.
Tota la meva admiració i recolzament a La Perla!!
Montse
Si ja us heu preparat revisant FELLINI 8 1/2 llavors encara us agradara mes que a nosaltres. Jo també vaig veure la pel·lícula fa mols i molts anys (portava melena llavors… i mira), i no vaig entendre gaire. Era l’època de quant els que ens consideràvem intel·lectuals ens anomenàvem “progres” i anàvem als cinemes d’Art i assaig…. on moltes vegades veiem cada rotllo insuportable.
Al Bloc he penjat la primera part de la pel·lícula en versió original en italià… desprès es pot anar veient les altres 4 parts. Tinc que fer-ho, i estic segur que entendre molt mes que llavors.
Ahir vaig enviar un email a l’Associació SOCPERLA per fer-nos socis, però encara no ens han contestat.
Ja ens explicaràs el que et sembla un cop vista.
Una abraçada
Bé, Miquel!
Vaig tenir la sort, el privilegi de veure un “passe” de l’obra, dissabte passat. Encara estàven decidint si algunes de les escenes les treien o en posaen de noves. Un espectacle de creació te això, que poses i treus segons et sembla, però que decidir-ho, imagino, ha de ser un gran dilema important per tots plegats, perquè els actors, a part del Broggi, també han anat creant segons han anat avançant amb aquest procés tant complicat.
Jo vaig disfrutar moltíssim. És un espectacle poètic, visual, musical, interpretatiu (el Pablo Derquí, excepcional!) i, a part d’un gran “divertimento”, molt però que molt emotiu (alguna que altra llagrimeta se’m va escapar…..).
He d’afegir, també, que TOTS els actors (no només el Derqui) estàn fantàstics. Hi han escenes divertidíssimes i molt àgils que et transporten a un món de fantasia meravellós….
Des d’aqui, felicito a Oriol Broggi, als actors de 28 i mig i a tot l’equip de “La Perla 29” per regalar-nos aquest tresor. Jo, el dia 26 de juliol, quan l’obra estigui ja una mica més rodada, torno a anar-hi. De ben segur, tornaré a disfrutar-la!
Hola IMMA D.
T’anomenaré així si m’ho permets, perquè la meva companya també es diu IMMA i així per la resta de “voltaires” queda clar a qui em refereixo.
Aquest cop no he pogut assistir a cap dels assajos d’aquesta obra, però amb LA PERLA29 algun cop m’han convidat a la creació… i és una de les experiències teatrals mes satisfactòries.
Estic d’acord amb tu, que tots els actors estan fantàstics…. però sóc humà i alguns d’ells em captiven de debò, amb el seu treball. Tenim davant nostre un altre “PERLA” que de ben segur tindrà un gran èxit.
Per cert, ja que estàs a la junta de l’associació…. he enviat un email a l’adreça que em vas facilitar, per tal d’associar-me a la mateixa… i de moment no m’han dir res.
Una abraçada
Ah!!!!!
Aprofito també per informar-te (ja ho rebrás també per correu electrònic, suposo) que ja tenim confirmats els 2 primers actes organitzats per #AsSocPerla:
-Trobada amb Jeroni Rubio, responsable de les adaptacions i treball de text, de 28 i mig – 12 de juliol, a les 18:30 h., a La Biblioteca.
– Col·loqui de 28 i mig, desprès de la funció del 26 de juliol, amb l’Oriol Broggi i els actors de la Cia., on explicaràn el procés creatiu.
Us hi esperem!!!!!
Canvi de plans pel col·loqui de 28 i mig el dia 26 de juliol: m’acaben d’informar que, per motius interna de la Perla29, no es farà el col·loqui el dia 26 de juliol. Fins la setmana vinent, no sabrem la nova data. Gràcies i prego disculpeu les molèsties
Agendada la trobada amb Jeroni Rubio el 12 de juliol, encara que tenim LLIURE a les 20:30….. intentarem estar almenys una bona estona.
Referent al col·loqui amb Oriol Broggi i els actors, et prego que ens ho facis saber a can Voltaire.
Gràcies Imma D.
Bon espectacle, bona proposta, m’ha emocionat. Molt be treballada, original, divertida, melancòlica, resumint no et deixa indiferent, la recomano, Tots el actors fins els figurants estan brutals. Broggi i els de la perla 29, saben triar be els seus espectacles, potser avui era mitja entrada, pero mes endavant amb el boca a boca pot arribar a ser un altre èxit de la companyia.
Encara no coneixem ningú que no hagi quedat absolutament captivat per aquesta proposta, a nosaltres ens va semblar genial, una autentica “perla” que a mes permet valorar i agrair la entrega tan absoluta de tots els actors que hi treballen.
Dilluns 24 a la pàgina 34 de La Vanguardia a la secció EL CREADOR (157) ORIOL BROGGI
Es fa un repàs del seu món, vivencial i professional. Un amor pel TEATRE. Espero que aquesta passió no pari, els espectadors fidels a la Biblioteca de Catalunya sempre esperem una nova Perla.
Quan destaca 2 mestres: FABIÀ PUIGSERVER ja s´entèn, però quan parla del segon mestre Pep Bracons, tècnic i il.luminador, m´ha fet pensar que sovint no es pensa en aquests professionals a l´ombra. Realment a la Biblioteca de Catalunya és fa una feina magnífica d´illuminació i disposició de l´espai.
M´ha agradat molt entrar en el món de FELLINI gràcies a 28 i mig i recordar obres ja vistes a la Biblioteca.
Oriol BROGGI diu: ” vaig ara al món de Fellini: ajuda a veure la realitat d´una altra manera, a traspassar-ne els límits. És una bona medecina, no està tot perdut”.
Gràcies Imma C, per la teva informació.
No acostumo a llegir La Vanguardia, encara que a vegades llegeixo el resum que m’envien a traves d’internet.
L’anotació que fa referencia als professionals i tècnics, m’agrada molt, ja que és veritat que son quasi sempre els eterns oblidats de les critiques teatrals.
Aquesta producció, crec que marcarà un abans i un desprès en la història de la PERLA29.
Una abraçada
Aquesta tarda,fets caldo,però tossudament alçats,hem viatjat,pel món d’en Fellini,i que us haig de dir ,que ha estat genial!!!!,els actors TOTS bonissims;la posta en escena, tractanse de un lloc tan privilegiat com és la Biblioteca,ha estat de deu,la iluminació,l’escenografia,tot,tot perfecta.
Un deu per l’Oriol Broggi.
La Biblioteca amb l’aforament ple.
Per cert,nosaltres ja sóm socis de La Perla-29.
Aquesta setmana nosaltres tenim molt de teatre,començant pel Festival del Grec amb “Opus”,i després hem comprat entrades per dues produccions de la Sala Flyhard “Nits de ràdio 2.0” i “Un home amb ulleres de pasta”,que es fan a les 11 de la nit.
Bé,m’en vaig a sopar i a dormir,que ja no m’aguanto dreta.
Una abraçada.
No m’estranya pas que estigueu “fets caldo” desprès de dormir tan sols 3 horetes. Desprès del concert i ja a casa em va costar molt adormir-me.. .eren mes de les 4 de la matinada i estava amb els ulls como si fossin les 4 de la tarda.
Ens alegrem molt que “28 i 1/2” us hagi agradat; estàvem segurs de què seria així.
Opus la tenim dema dia 2; de les altres produccions ens manca veure “Un home amb ulleres de pasta”; el que passa és que a les 11 de la nit no ens assembla lògic començar una representació teatral i en principi no teníem pensat anar-hi.
L’Imma em va comentar que creu que ara han ampliat als diumenges a la tarda; si és així intentarem agendar-la.
Nosaltres també estem “tossudament alçats” !!!
Una abraçada
Ja fa dies que els GAT’s vàrem anar-hi però fins avui no he tingut un moment per compartir la meva visió. GENIAL, com diu una amiga, el barret no deixava de treure conills, l’escenari ideal per aquest joc que proposa i està resolt de manera brillant i poètica, les escenes: la giornata particolare, el conte del pintor japonès, el tros del cine, el del circ amb la Giulietta, i cap al final on surten tots els arquetips fellinians incloent-hi l’estanquera d’Amarcord… els actors molt bé, la Clara Segura cada dia millor, toca totes les tecles, tant comèdia com drama.
Ara bé tot i que de fet l’origen de 7 i mig es la incapacitat de l’autor de trobar la inspiració, vaig trobar feixugues moltes de les reflexions sobre el que es l’art, el teatre i l’artista, la vida i la ficció i la mort.
Fins aviat
Un dia d’aquets, quant tinguem una mica mes de temps…. demanarem entrar a formar part dels GAT’s…. be, segur que l’Imma s’animaria mes que jo, perquè ella, qualsevol llibre que arriba a les seves mans, d’immediatament és devorat sense compassió.
Veig que també t’ha agradat, però en canvi al final del teu comentari, sembla que no acabis de donar el OK. complert a aquesta proposta. De totes maneres, crec que no és una obra per ser visionada per tots el públics ja que té la seva complexitat i parlo per mi, algunes coses no les vaig acabar d’entendre. Així i tot m’apuntaria de nou a veure-la per segon cop.
Gràcies per comentar Carme.
Com podeu veure els Gat´s som uns apassionats del teatre. Efectivament hi han moltes referències a diferents obres, autors, comentaris…. que si no hi estàs molt atent et pots perdre, però quan les “caces” és una alegria. Des d’Espriu a sentir la veu de l’estimat Ovidi Monllor, des de Pirandello a…. Tan el contingut com la forma són de gran nivell . Confesso que hi va haver un moment que em vaig emocionar davant d’aquest espectacle màgic.
Estic segura que els Gat´s ens enriquiriem molt amb la vostra presència.
Realment un espectacle amb Majúscules, amb unes interpretacions que arriben des-de l’anima dels actors a les nostres animes, a mi em va agradar des.de la primera escena fins al final amb moments, com tu dius, realment màgics.
Gràcies per donar per fet que podríem enriquir el vostre grup d’apassionats del teatre, potser quan tinguem la sort de estar jubilats com vosaltres …….
Retroenllaç: – Teatre – AL NOSTRE GUST (🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 12/11/2015 | Voltar i Voltar