Per MIQUEL GASCON …
El passat dissabte el Teatre Lliure va voler celebrar el 25 aniversari de l’Associació d’Espectadors del Teatre Lliure, amb els seus abonats i de pas presentar la temporada vinent 2013/2014. Nosaltres hi érem, però ens varem quedar amb moltes ganes de fer la visita guiada per les instal·lacions, ja que la considerem una mica casa nostre i existeixen racons al quals mai hem pogut accedir i ens agradaria conèixer.
Nota aclaratoria : El Teatre Lliure ja fa 36 anys que es va fundar
Varem poder xerrar amb una bona pila d’amics i per primer cop varem parlar personalment amb Carles Lucas Giralt (Bloc Paisatge Teatral), que no coneixíem encara personalment.
(Lluis i Neus) …………………. i també en Lluis Pasqual – presentacio temporada 13/14
La presentació de la temporada per part del director actual Lluís Pasqual, va estar molt agradable i els abonats varem rebre les seves paraules d’agraïment (per recolzar el projecte del Teatre Lliure), amb gran satisfacció. Llàstima que tots els que estàvem allà asseguts, ja coneixíem la programació de pe a pa, degut a que la autentica presentació de la Temporada va ser el dia abans ( i no als abonats, sinó a la premsa i publicada a la web del Teatre).
El mes important de la propera temporada es la creació de la KOMPANYIA LLIURE(amb K) estable, formada per joves actors, que ja han passat de ser “promeses” de futur, a considerar-se des de fa ja un temps, en magnífics actors; de moment inicien aquesta Kompanyia Lliure tres actors i tres actrius…. Paula Blanco, Pol López, Mima Riera, Javier Beltran, David Verdaguer y Laura Aubert, però esta previst que al llarg de l’any s’ampliï a 9 actors en total.
Kompanyia LLIURE
No cal dir, que ens varem abonar de nou per la temporada vinent i ja hem reservat entrades per el primer espectacle per l’únic dia que es representarà (7 de Setembre)…. “Recordant la Fedra”. El Lliure obre doncs la temporada amb aquesta sessió única, un record de l’espectacle original, “Una altra Fedra, si us plau” estrenada (o no), a Girona l’any 1978.
Desprès nosaltres, com abonats fidels del Lliure, varem ser convidats a veure per segon cop la producció teatral “ELS FERÉSTECS” i de nou ens ho varem passar d’allò mes be.
Ens feia una mica de por, veure aquesta versió “estàtica”, ja que nosaltres varem tenir la gran sort de veure-la al principi de tot, quant la graderia era giratòria…. i era el públic assegut a les seves cadires que es traslladava de casa a casa dels protagonistes, girant sobre si mateixos per veure un escenari on es representava en tota la superfície dels 360 graus de la Sala. A la nostra crònica no varem voler desvetllar aquesta sorpresa i no ho varem fer públic llavors, però era una opció molt aconseguida i divertida.
La adaptació que s’ha fet ara, al espatllar-se la plataforma giratòria, no desmereix en absolut l’obra i continua fresca i tan divertida com abans. La solució també passa per un escenari de 360 graus, encara que el públic veu l’acció en els 180 graus que te a l’abast del seus ulls. Et tens que imaginar dons, que el que veus davant es una casa i desprès un altre, sense que canvií per res el decorat, ni el lloc on es representa… però s’entén perfectament. Al estar mes rodada, o potser al ser ja coneixedor dels gags per avançat, les interpretacions em van semblar encara mes aconseguides. La valoració de 5 estrelles al Quadrat que vaig posar-li en broma en el seu dia, continua en peu…. una representació de 5 estrelles que passarà a l’historia del Teatre a Catalunya.
Per els que no l’heu pogut veure encara… (cosa que es difícil d’entendre)…. tranquils, ja que la propera temporada per segon cop es tornarà a representar al mateix escenari.
Nota: malauradament al Lliure també els ha entrat la “malaltia persecutòria” per tal de NO deixar fotografiar als actors en el moment de les salutacions; a mi no em varen dir res, però darrera meu a una noia que va fer una fotografia en el moment de les salutacions, una hostessa li va dir que tindria que esborrar la fotografia, ja que no era permès fer-ho.
En els temps actuals on tothom tenim una càmera a les nostres butxaques, em sembla absurd que es prohibeixi al finalitzar l’espectacle…. es una lluita perduda per part d’ells, ja que les fotografies es poden fer de mil maneres possibles sense que ningú s’adoni. Entenc que no es puguin fer durant la representació per tal de no molestar als espectadors i actors, però per cap causa mes, ja que desprès el propi Teatre penja a la web fotografies del espectacle.
Volem que la Sala de Gràcia s’anomeni – Teatre LLIURE de Gràcia – Sala ANNA LIZARAN
Aprofito el dia del abonat per demanar de nou i aquest cop parlant personalment amb David Vericat (director de comunicació del Teatre LLiure) la meva petició formal de que el Teatre LLIURE de Gràcia és continuï dient així per sempre, però la Sala s’anomeni a partir d’ara…. Sala ANNA LIZARAN.
______________________________________________________________
– Teatre Lliure de Montjuïc – Invitació per ser abonat
_______________________________________________________________
Haure de portar al TEATRE la meva camera fotografica CARGOL
Definitivament SIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII. “UNA ALTRA FEDRA, SI US PLAU, va estrenar-se a Girona el 24 de febrer del 1978. Ho digui o no el Sr.Pascual, ja ho diu en Pere Garcia que hi va ser.
Quant en el meu apunt, comento que es va estrenar (o no) a Girona al 1978, ho feia tan sols com una broma, per tal de resaltar que va estar a punt de no poder-se estrenar el 24 de febrer de 1978…. i de fet unicament es va poder representar 3 dies, ja que el dia 27 de febrer….
“Una altra Fedra, si us plau s’estrena el divendres 24 de febrer de 1978 a dos quarts d’onze del vespre. Una gran ovació final dissipa les angúnies i els nervis de l’actriu i del director […] Es va tornar a representar, doncs, dissabte25 […]; diumenge 26 […], i s’havia de representar per darrer cop dilluns 27 […] quan, inesperadament, la història de la peça espriuana va encreuar-se amb un dels episodis més clamorosos de la transició democràtica, el procés contra Els Joglars, iniciat el desembre anterior per la Capitania General de Barcelona amb la interrupció de la gira La torna i l’obertura de causa sumarial per un suposat delicte d’injúries a les forces armades. El dia abans del consell de guerra, el 27 de febrer a la tarda, Boadella s’escapoleix de l’Hospital Clínic on l’han traslladat per una afecció hepàtica. Es cursa ordre de detenció contra els altres cinc actors, cap dels quals no es troba -com exigia la llibertat provisional- al seu domicili. Gabriel Renom és el més fàcil de localitzar: està fent d’Hipòlit a Fedra […] Va ser detingut poc després de les deu del vespre. Armando Moreno el va acompanyar i va fer gestions, infructuoses, perquè el deixessin actuar. Va trucar al teatre quan la sala ja era plena de gom a gom i va confirmar la irrevocabilitat de la detenció: la guàrdia civil tenia ordres de dur l’actor a Barcelona. Núria Espert va sortir a l’escenari a explicar la situació i va fer que hi instal·lessin un telèfon perquè tothom pogués seguir la seva conversa amb el governador civil de girona, conversa que tampoc va servir per canviar les coses. El públic es negà a abandonar el teatre fins que es va rebre una amenaça de bomba en nom dels GRAPO. S’improvisà una manifestació fins al Govern Civil, davant del qual s’assegueren, segons la premsa, unes vuit-centes persones. Quan va aparèixer la policia, els manifestants es van dispersar. La companyia, un cop comprovada la falsedat de l’amenaça de bomab, procedí a desmuntar l’escenografia per tornar de seguida a Barcelona i assistir l’endemà al consell de guerra. Renom hi fou traslladat aquella mateixa nit, i el Govern Civil de Girona emeté un comunicat en què aclaria que l’actor no havia estat en cap moment a les seves dependències”.
La funció suspesa – del dia 27, deuria ser “afegida”, ja que a la publicitat publicada al “llavors” DIARIO DE GERONA(abans havia estat LOS SITIOS) des de feia dies l’anunciava pels dies 24-25 i 26 de febrer 1978. Segurament va fer-se la pròrroga pel fet de que UNA ALTRA FEDRA… sempre serà recordada pels gironins com “aquella del arròs”, com JORDI DANDIN ho va ser per la “de les gallines”, ja que el genial FABIÀ en una va omplir l’escenari d’arròs per simular la sorra d’una platja i a l’altre les gallines “pasturaven” al seu aire. Pel que fa a les 800 persones de la manifestació o veig exagerat si va ser “improvisada”. Crec que van anar-hi “part dels espectadors” que eren al teatre, i un cop al Govern Civil el Sr.SALVADOR SUNYER(pare del director de Temporada Alta), “Espriuà de pro”, va adreçar algunes paraules als convocats abans de dissoldre’s. Ja veieu si va donar de si l’estrena.
Nosaltres vam anar a veure Els Ferèstecs el darrer dia, el passat diumenge i la veritat es que ens ho vam passar d’allò més be.
Una abraçada
M’alegro de què al final us animéssiu a veure “Els Ferèstecs”; si vas a mirar, no té un argument massa complicat per dir alguna cosa, però els actors hi posen l’anima i amb l’ajut del text i la idea d’incloure una parla catalana, diferent per cada una de les famílies, aconsegueixen quelcom increïble en el mon del Teatre.
Nosaltres ens ho varem passar molt bé el primer cop i ara en el segon quant ja sabíem de què anava, segurament l’hem gaudit encara mes.
La propera temporada la tornen a representar també al Teatre Lliure de Montjuïc.
Una abraçada
La visita la vaig trobar molt interessant.Els començaments del Lliure i els racons,l’altre costat del teatre, que els espectadors no coneixem.
Ens van comentar que si voliem tornar a fer la visita,sempre ho podiem demanar i montar un grup.
Tornar a veure “Ferèstecs” va ser genial,millor que el primer cop que la vaig anar a veure.Tercera fila i pendent tota l’estona de les cares dels actors.
Quan la vam veure el primer cop,vam descobrir a la Laura Aubert,dons bé en aquesta ocasió,encara ens va agradar molt més.Un gran descobriment.
La presentació de la nova temporada pinta molt bé.Ja en tenim un munt d’apuntades.
Miquel la foto ha estat una grata sorpresa.Me la he copiat.
Tens el nostre recolçament en la petició que la sala del Teatre Lliure de Gràcia es digui Sala Anna Lizaran.
Una abraçada.
Nosaltres no varem reservar per la visita guiada i quant varem arribar ja no hi havien places… però ens apuntarem quant es faci un altre visita guiada.
Laura Aubert, realment esta magnifica…. ara la podrem veure sovint a la Kompanyia.
La temporada pinta bé. Nosaltres ja hem reservat entrades pel 7 de Setembre.
Gràcies per recolzar el nom de ANNA LIZARAN per la Sala de Gràcia.
Miquel, era ma mare qui feia la foto i jo seia al costat (per tant, eres davant meu). Evidentment no hem esborrat la foto i l’he penjada al meu web. A sobre que els faig propaganda de les obres… Suposo que s’acullen a drets d’imatge però jo no hi trec ni un duro (al contrari, els faig promo).
Marga !!!
La teva adreça em dirigeix directament a la web d’en Jordi Bosch….. ets la que porta la seva web? Que tens a veure amb l’actor ?
M’alegro de que hagi arribat a tu el comentari del meu Bloc. Evidentment NO la tens que esborrar aquesta fotografia…. és mes si em dones l’adreça també la publicaré jo.
Que jo sàpiga no existeix cap llei que prohibeixi fer fotografies un cop acabat qualsevol espectacle… i si existís seria injusta. No entenc aquesta mena de mania persecutòria dirigida als aficionats del Teatre…. a la fi “mengen” de nosaltres i a mes a mes promocionem el seu treball. M’agradaria organitzar un dia una mena de “mani” pacifica on tots els espectadors traguéssim les nostres càmeres fotogràfiques al mateix moment al finalitzar l’espectacle…. a veure que cony farien.
Es deuen de pensar que ens estem “forrant” a costa d’ells. Creguts!!!!
Sí Miquel, fa 15 anys que porto el web (i ara també el fb) del Jordi Bosch i sí, la foto ja està allà, ben publicada 🙂
Si ens persegueixen tant és perquè segur que hi ha una llei de drets d’imatge però ho entendria si jo anés a treure’n calers. De fet, a qui li encanta fer fotos és a ma mare; jo passo molta vergonya (sobretot si vénen com l’altre dia 🙁 ).
T’entenc Marga perque jo també passo vergonya quan li diuen coses al Miquel, de fet ara al TNC ja ni ho intenta perquè sap que jo ho passo malament i a mes crec que tampoc no es mereixen que després els hi fem publicitat amb les nostres fotos, I et ben asseguro que la situació en el TNC es cent vegades mes penosa que la que vas viure dissabte. Salutacions.
M’agrada este bloc, amb barreja d’un poc de tot, per la qual cosa us atorgue un premi. Si l’accepteu i voleu saber més cliqueu l’enllaç
http://racoviatgermarilo.blogspot.com.es/2013/06/premi-dardos-2013-al-raco-viatger-de.html
Moltes gràcies per haver pensat amb nosaltres.
És un gran honor rebre el premi directament per tu, Marlló i mes quant be d’un blog de viatges.
La nostra primera idea al començar el nostre Blog, va ser fer-lo únicament dels viatges que hem fet, fem i farem…. però poc desprès varem pensar que la VIDA és el gran viatge, i que per tant explicaríem a mes a mes dels viatges, les nostres vivències al assistir a actes culturals, ja sigui musicals, de Teatre o esdeveniments que ens marquin profundament el nostre dia a dia.
De nou gracies… a partir d’ara intentarem llegir les teves cròniques viatgeres.
Una abraçada
Hola Miquel, com us dic al meu bloc viatger, precisament és eixa barreja el que més m’agrada. Si feu una ullada al RACÓ VIATGER de Mariló, veureu que jo també parle de llibres, pel.licules…cadascú plasmem el que més ens agrada. Una abraçada també per a vosaltres.