– Ruta cultural per Barcelona amb sopar jueu – L’EMPRENTA JUEVA A BARCELONA: tan desconeguda com fascinant. (***) – 8/06/2013

Casa de la Seda de Barcelona

Casa de la Seda de Barcelona

Fa unes setmanes l’Imma em va regalar per sorpresa, el poder assistir a aquesta iniciativa  que a Barcelona cada cop te mes sortida…. i és combinar amb una mateixa sortida la Cultura amb la gastronomia.  De fet es tracta de la mateixa empresa organitzadora (Sternalia), de la que ja us vaig deixar un apunt fa uns mesos, d’un sopar al Palau Requesens.

El sopar va ser en el saló principal de la Casa de la Seda de Barcelona, un edifici a la Via Laietana a tocar del Palau de la Musica.

La casa del Gremi dels Velers, o casa de la Seda,f ou construïda entre 1758 i 1763 com a seu del gremi de teixidors de veles, que existia a Barcelona des del 1553, però que va experimentar una gran expansió degut al creixement de la demanda de veles (de seda) per l’augment del trànsit marítim a partir de finals del segle XVII. Va ser projectat per Joan Garrido i conserva els esgrafiats originals del segle XVIII a les façanes sud-oest (que dóna a la Via Laietana) i sud-est. L’altra façana, que dóna a la placeta de Sant Francesc, havia estat fins a l’obertura de la Via Laietana una paret mitgera, i coincidint amb la remodelació de l’edifici que dirigí el 1930 l’arquitecte Jeroni Martorell l’estucador Ferran Serra hi va fer uns altres esgrafiats imitant els antics. A la cantonada hi ha una imatge de la Immaculada Concepció obra de Joan Enrich.
L’edifici és la seu del Col·legi de l’Art Major de la Seda de Barcelona.

La valoració de nou ha estat positiva, encara que torno a insistir com l’anterior vegada, que la part “cultural” queda una mica curta… i en lloc de tan sols una hora de ruta, sota el meu punt de vista deuria ampliar-se a dues com a mínim. En aquest aspecte varem tenir molta sort aquesta vegada, ja que la guia prevista no va poder estar, i el substitut va ser ni mes ni menys que Miguel Iaffa, el responsable de mantenir la Sinagoga Major de Barcelona. Els organitzadors ens van convocar a les 19:45 i la ruta cultural de fet va començar mes tard de les 20:00. Se li van donar les ordres expreses a en Miquel Iaffa de què havíem d’estar de tornada pel sopar a les 21:15, però ell va fer la ruta tranquil·lament i va explicar amb tota mena de detalls el que volia i el que li varem preguntar…. tornàvem sense presses 25 minuts desprès de l’hora marcada.

Resulta com a mínim  que gent que viu a Barcelona se sorprengui quant recorre alguns carrers del call jueu e inclús de la Pça Sant Felip Neri….

El mes important de la Ruta va ser visitar el lloc de les 4 Sinagogues de les que queda quelcom actualment i sobretot l’interior de la Sinagoga major de Barcelona. Es tracta d’una de les Sinagogues mes antigues d’Europa i molts jueus d’USA venen a Barcelona a visitar-la e inclús a celebrar la seva boda en aquesta Sinagoga. Els barcelonins en canvi desconeixen la seva existència i la història dels jueus a la nostra ciutat.

La Sinagoga Major de Barcelona, al número set del carrer actual de Sant Domènec del Call, és la més antiga de les sinagogues barcelonines.
Construïda al segle VI, fou reconstruïda al segle XIV. La sala principal mesura 40 per 20 peus, i en un racó es pot apreciar encara les restes de la muralla romana tardana. Un document de 1267 mostra que el rei Jaume va autoritzar la restauració i elevació de l’alçada de la sinagoga medieval romà. Al segle XIV hi havia almenys cinc sinagogues al call barceloní. Benjamí de Tudela, al seu pas per la ciutat al segle XI, explica que hi havia una comunitat santa d’homes savis i prudents i grans prínceps (kahal Kadosh veu-anashim v-nebunim veu-nasi’im gadolim). Era l’única que tenia bancs en propietat de particulars que, com a tals, feien ús. És possible que, com en les esglésies cristianes, molta gent exercissin el seu patrocini sobre el local a canvi de poder obtenir certs drets sobre l’edifici com un lloc preeminent.
L’edifici tenia tres portes. La façana principal, orientada cap al sud-est i mirant cap a Jerusalem, al costat de la presència de dues finestres en aquest mateix mur, van confirmar que es tractava de la Sinagoga Major de l’antic barri jueu. Les excavacions arqueològiques han posat al descobert els basaments de “opus africanus” el que permet datar al segle III dC.

L’edifici va passar a domini reial després dels pogroms que van assolar el call el 1391 en el que van morir tres-centes persones i se sap que, després de l’expulsió del Decret de l’Alhambra, va ser utilitzada durant el segle XV com tintoreria, com es pot comprovar per unes bases de tintorer que hi ha al fons d’una de les dues sales de la Sinagoga. Durant anys, la planta subterrània de l’edifici havia servit com a dipòsit de materials elèctrics.
La ubicació de la Sinagoga Major de Barcelona fou calculada tant per l’historiador medievalista l’historiador Jaume Riera i Sants com per qui finalment va ser el mentor de l’associació, Miguel Iaffa. El primer basant-se en documents de l’any 1400 (el recorregut d’un recaptador d’impostos) i el segon basant-se en les indicacions del Talmud sobre la construcció de sinagogues i comparant-les amb les edificacions actuals. A finals de 1995, a punt de ser reconvertida en bar, l’Associació Call de Barcelona el va adquirir i va recuperar l’espai sinagogal on es combina l’ús cultural amb el culte com Sinagoga Shlomo Ben Adret.

Ja de tornada a la Casa de la Seda, varem entrar a les seves dependències i al Salo principal on varem sopar un menú SEFARAD; La carta estava en castellà i en angles (el català no apareixia en cap moment); trobo normal que les explicacions del guia i de la seva dona a la conferencia al final del sopar… fossin en castellà ja que ells son argentins…. el que ja no em sembla lògic és que ni el paper ni tan sols fos en el nostre idioma. Punt negatiu, considerant que s’esta explicant la vida dels jueus a Catalunya.

Sopar jueu - Casa de la Seda 44-impEl Menú va ser el següent :

Pa de Matzah

Primer plat –

– Mutabal de alberginies

– Borscht de remolatxa

– Hummus de cigrons amb lluç

Sopar jueu - Casa de la Seda 40-imp

Segón plat –

– Cholent de carn (tradicional de Shabat)

– Rosh Hashanah Tzimmes d’any nou

– Keftas de Xai

Sopar jueu - Casa de la Seda 57-imp

Postre

– Brownie de pasqua juea

– Pastis especiat

– Strudel jueu de poma

Sopar jueu - Casa de la Seda 63-imp

El sopar no em va satisfer massa, ja que de nit no estic acostumat a menjar tanta carn…. els primers i les postres força satisfactòries.

Una vetllada agradable però descompensat el preu força car per un sopar preparat per avançat en un altre lloc i re-calentat in situ. El lloc preciós i la visita força interessant.

________________________________________________

– Casa de la Seda – Preu 82,50 € – ( preu pagat 57,75 € – TresC )

________________________________________________

Cargol Jueu

Cargol Jueu

18 pensaments sobre “– Ruta cultural per Barcelona amb sopar jueu – L’EMPRENTA JUEVA A BARCELONA: tan desconeguda com fascinant. (***) – 8/06/2013

  1. Diari de la Bona Vida

    Quina bona iniciativa això d’ajuntar gastronomia i història! I teniu raó, som molts els que desconeixem moltes coses interessants de Barcelona, com per exemple l’existència de la Sinagoga.
    Per sort, els vostres posts ens ajuden saber més coses interessants!!! I que millor per acabar una ruta per la ciutat que un sopar.
    Una abraçada!!

    Manel i Cristina

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Rutes com aquesta amb sopar inclòs ja hem anat a dues i son una mica fluixetes en quant a la visita guiada, encara que sempre interessants.

      Crec que ens muntarem alguna altra ruta amb guia, i reservarem a algun lloc per sopar que estigui una mica be…. estic segur que el preu baixarà força.

      Una abraçada

      M'agrada

      Respon
  2. Neus

    Quan volgueu nosaltres us podem fer de guies.I de gràtis !!!!!!!
    Una de les nostres aficions és fer rutes per la nostre ciutat.Vam començar pels íbers i hem anat seguin les passes de la història de Barcelona.
    Els romans,els jueus,l’època medieval,la Barcelona massónica,els guapos per sempre, els mites i llegendes,etc….racons i racons plens de històries,pedres que si ens posem a escoltar ens parlen d’èpoques anteriors.
    Un dels llocs que heu d’anar és l’Observatori Fabra ,nosaltres la setmana passada vam veure saturn i tità,i d’aquí uns mesos es podrà veure la lluna.També es fan sopars,però els trobo una mica cars.Ens esperarem a que es fagin les visites al octubre.

    Fins aviat.Una abraçada.

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Us prenem la paraula. Poseu data cap el Setembre i fem una passejada plegats.

      Els sopars del Observatori Fabre els organitza la mateixa empresa que el sopar del apunt; els preus acostumen a ser prohibitius a no ser que aprofitis una oferta. L’Observatori el coneixem i mes d’un cop ens hem apropat amb el cotxe, i es que està per sobre da casa nostre i te una vista de Barcelona realment espectacular.

      El que si m’agradaria anar algun cop es a mirar per els telescopis, com heu fet vosaltres.

      M'agrada

      Respon
  3. rosa maria lapeira gascòn

    Ala ala!!! Sempre a fer els penjols!!! Cuan dormiù???? Cuan traballeu???? jajajajaja vent fet penjols!!! M’agradat molt i amb tot i això que conec el indret esteriorment, no l’hi vist mai per dintre i m’agradat coniexer un’altre cosa de casa nostre. Petonets i seguiù descobrrint i enseyant les nostres meravelles!!!

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Ha resucitaaaaaaaaat !!!

      Feia molt de temps que no treies el “morro” per aquí. M’alegro de què tornis a visitar-nos. Treballem, mengem i dormim com qualsevol altra persona, però potser veiem menys tele que la resta i aprofitem a fer alló que ens agrada.

      Un petonarro.

      M'agrada

      Respon
  4. fuetimate

    Quina bona pinta que té tot!! i quina bona idea! A Argentina la presència jueva és molt forta i a Baires hi ha barris que son pràcticament jueus. La veritat és que a mi, que no hi estava acostumada, em cridava molt l’atenció la seva vestimenta i els seus costums. La gastronomia, espectacular però és millor que te la fagi una padrina jueva ja que es necessiten moltes hores d’elaboració jejeje.
    La Generalitat ha tret un seguit de llibres amb rutes turístiques temàtiques entre les que hi ha la de la Catalunya jueva o per exemple la ruta del 1714. Son molt interessants, jo els vaig descobrir aquesta St.Santa quan vaig venir a casa de vacances (he de dir que en algunes llibreries són més barats que en les oficines de turisme…)
    Petons i a seguir gaudint de Catalunya!
    Ares
    Fuet-i-Mate

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Hola Ares

      Nosaltres varem visitar Argentina ara farà 5 anys i varem quedar literalment enamorats, especialment de Buenos Aires. És veritat que es veuen forces jueus tradicionals a segons a quins barris. Em va recordar una mica a New York, on passa quelcom similar.

      La gastronomia juea es rica i per mi un pel “complicada”… ja que quant em surto de la gastronomia mediterrània pateixo una mica…. i això en una persona que li agrada molt viatjar, es força greu. A Jerusalem ens decantàvem mes per la gastronomia palestina.

      La Generalitat ha fet un esforç important amb descobrir rutes i tradicions de varies cultures que es poden “viure” a Catalunya… libres amb una qualitat realment magnifica i per tant amb uns costos que avui en dia amb la crisi, suposo que te que deixar de publicar. Les llibreries han de sobreviure com poden i moltes han d’oferir descomptes…. o tancar com malauradament ja han fet moltes.

      Continuarem gaudint de la nostra Catalunya i també dels països que continuarem visitant mentre puguem.

      Una forta abraçada

      M'agrada

      Respon
      1. joan

        al millor havien a la edat mitjana mes jueus a buenos aires que al call jueu de barcelona o girona?AAAAAAAAAAAAhhhhhhhhhh no,que encara no existia buenos aires ni argentina.quina mala sort oi?

        M'agrada

        Respon
  5. joan

    en sembla un preu especial de la casa per turistes.no hi ha gent aqui preparada que han de venir de fora (guies argentins)a explicar-nos la nostra historia?si ves anat i en trobo al sopar sense cap
    mencio al idioma on visc,marxo.

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Joan

      No estic gens d’acord amb els teus comentaris. Per mi català es qualsevol persona que viu a Catalunya i respecta la seva cultura i llengua. Un argenti que viu, treballa i respecta la nostra cultura, encara que no parli català per la raó que sigui… per mi es CATALÂ sense cap mena de dubte.

      Es pot ser crític amb l’empresa organitzadora, que fa els seus fulletons excloent la nostra llengua, però el que no crec que es te que fer es generar odi cap una persona pel sol fet de que el seu origen ètnic no sigui Catalunya.

      La història es l’historia, però la pot explicar tant be o millor una persona d’origen argenti que un català sense coneixements; el guia a mes a mes es la persona que cuida la Sinagoga de Barcelona, des de fa molt anys, com ja explico en la meva crònica.

      Segurament Catalunya algun dia podrà arribar a ser independent, però flac favor fas a aquest objectiu, amb uns comentaris tant xenòfobs. Català es qui se sent català i no pas qui neix a Catalunya i no respecta la seva cultura i llengua.

      M'agrada

      Respon
      1. joan

        bones Miquel.
        fins on en va arrivar el meu pressupost (4 generacio)vaig poder investigar de la meva familia.
        tots son d aci.jo nomes dic que hi ha gent ben preparada a Catalunya perque hi hagi gent de
        fora i vingui a explicarnos la nostra historia. tu aniries a la Argentina a explicar le seva historia?
        El que no es pot ser es tant subjectiu com tu i caure en paranys com aquests.
        si una persona te un sentiment tant clar i catala com tu dius,el minim que pot fer per intentar
        integrarse i viure al pais que es d acollida es provar de parlar el idioma o fer els menus dels
        llocs on treballa en catala no?veig que tens la paraula magica en la boca que es xenofobia
        que es molt tipica en aquests temps oi?
        a mi en dona igual d on sigui la gent pero que al minim facin un esforç per parlar o entendre el idioma del que mengen.
        salutacions.

        M'agrada

        Respon
        1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

          Joan

          Jo únicament he expressat com tu, el que penso; torno a repetir que crec que CATALÀ es qui es sent realment CATALÀ i no el que tan sols neix aquí.

          Si jo fos un especialista en història… perquè no podria donar classes a Argentina sobre la seva història ? No veus que no te cap lògica el que dius.

          Deixaries d’anar a un especialista mèdic reconegut internacionalment pel sol fet de que no parles català o perquè el seu origen fos Peruà ?… per posar un exemple

          De debò creus que ets mes català perquè les quatre generacions anteriors a la teva eren nascuts aquí ?

          Efectivament, sempre es bo integrar-se a la cultura que t’acull e intentar parlar la seva llengua; en això estic d’acord. Però tu i jo no som ningú per adjudicar títols de “catalanitat” o no, pel sol fet de que parlin o no la nostra llengua…. cada un sap les seves circumstancies i potser te dificultats per fer-ho… o vergonya per que se li riguin a la cara per parlar-ho malament.

          Integrar-se NO és renunciar a la seva pròpia cultura. O ets dels que pensen que deuríem obligar a parlar català ?

          Catalunya, a diferencia d’Espanya, sempre ha estat una societat integradora i respectuosa amb les cultures de la gent d’arreu del mon. Això ha estat la gran virtut del catalans. Espanya al contrari sempre ha intentat aniquilar i absorbir a les cultures diferents a la seva… i així li ha anat, que ha perdut la majoria dels territoris que abans consideraven seus, per dret de conquesta.

          No caiguem en el mateix parany…… intentem integrar i no absorbir i aniquilar el que no considerem “nostre”.

          Crec que el que t’he comentat al meu anterior escrit esta clar…. considero una actitud xenòfoba el intentar dividir una societat per motius d’origen o de llengua.

          Si tu et sent al•ludit, ho lamento. Jo no et conec i únicament parlo per el que escrius.

          Aquest espai de “Voltar i Voltar”, està escrit en català… segurament un català imperfecte, però sempre ha estat obert a la CULTURA… a la nostra i a totes les cultures d’arreu.

          Salutacions Joan

          M'agrada

          Respon
          1. joan

            bona tarda miquel.
            tens rao,potser m he deixat emportar pel fet de que he viatjat sovint pel mon (europa sobretot) i
            en sap greu que vingui algu de fora i m expliqui el que ningu del lloc d origen,sap explicar-me.
            per exempl a Polonia (Cracovia),un xile ens deia la historia local perque havien pocs guies i el home parlava polones,ens donava informacio en polones i castella ifeia un esforç per poder
            contentarnos a tots,(havia tambe gens anglesa)i molt content la veritat.
            Ara be,reconec que el que dius tens tota la rao del mon pero que hi ha gent sobretot a Barcelona
            que viuen del turisme i la gent local nomes som que Euros amb cames que no els hi emporta el
            que fem o diem ja que nomes valem per pagar.
            He anat al barri gotic o a gracia i he fet un cafe a un bar,i parlaant en catala no entenien el que
            deia malgrat portar aquesta gent aqui molts anys.Ara,a la hora de pagar si que feien un minim
            esforç per entendrem.
            Jo soc de Sabadell i he viscut molts anys a Barcelona i quan baixo,sempre m agrada perdrem pels barris que no conec massa i fer voltes historiques per recordar d on vinc.
            Perdona Miquel si els meus comentaris te han ofes i si vols un dia fem un cafe i en portes a
            coneixer la sinagoga jueva.
            salutacions cordials.
            Joan.

            M'agrada

            Respon
            1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

              No m’has ofès pas els teus comentaris. Simplement he donat la meva opinió respecte al que considero que és ser CATALÀ…. però la meva opinió no te perquè ser la correcta.

              A la manifestació del 11 de setembre del 2012, el del mil·lio i mig de persones pels carrers de Barcelona, molta gent…. molta mes del que ens imaginem parlava castellà, i cridava INDEPENDÈNCIA. No vull dir amb això que els que volen independència siguin mes catalans, però hem de ser capaços de no tancar-nos en el fet de què parlin o no català i acceptar que ells es consideren catalans.

              Per altra banda, voldria fer-te veure que t’entenc mes del que creus, perquè en ocasions a tots ens ha passat, … ens trobem com estrangers a casa nostre. A mi també en fot molt que no pugui utilitzar el meu idioma a la meva terra perquè no m’entenen a una botiga o a un restaurant…i en canvi aquestes mateixes persones siguin capaços de parlar varis idiomes per atendre el turisme. No pretenc que parlin català, però com a mínim que m’entenguin i em permetin utilitzar la meva llengua amb normalitat a la terra on he nascut.

              Però d’això no tenen la culpa les persones, sino les empreses que contracten a treballadors que han d’estar de cara al public, sense exigir un minim de coneixement de l’idioma català a nivell d’enteniment.

              No tinc cap problema per prendre un cafè amb tu. Estaria encantat de petar la xarrada amb tu, quan t’apropis per Barcelona.

              Una abraçada

              M'agrada

              Respon
              1. joan

                bon dia miquel,soc en joan.
                jo baixo a barcelona dos cops a la setmana,generalment dimarts i dijous.busquem un horaria i
                ja procurare modificarlo.heu fet mes rutes apart de la sinagoga?
                ho deia Miquel perque vaig fer una ruta fa un mes aprox.amb uns cosins de França pel barri
                gotic i la ribera,(catedral,palau,ajuntament,sta maria del mar i les columnes romanes del carrer
                paradis i las rambles)res del altre mon,tot molt tipic,i com que una amistat meva feia turisme,
                recordava algun monument tipic o desconegut com per exemple,el portal del carrer sant pere
                mes baix crec que era on abans fins al segle xvlll es penjava a la gent,la font mes antiga de la ciutat,el carrer de les mosques que es el mes petit de la ciutat,algun refugi antiaeri de la guerra
                i altres que ara no recordo.
                bueno Miquel,donscs aixo,tot aclarat i encantat de poder parlar amb tu i veuret.
                Joan.

                M'agrada

                Respon

Respon a joan Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.