Per MIQUEL GASCON …
El temps passa inexorablement massa ràpid i aquest diumenge passat, amb aquest concert de clausura de temporada, l’OBC es va acomiadar dels seus seguidors, amb una entrada molt fluixa. L’aspecte de platea era patètic amb mes del 50% de cadires buides, però als pisos de dalt encara que mes ple, existien forces forats.
La platea molt buida…. l’escenari ple a vesar…
El concert però va ser un dels millors d’aquesta temporada, tant per les peces escollides com per la sonoritat de l’orquestra dirigida pel mestre titular Pablo Gonzalez.
1 – JULI GARRETA (San Feliu de Guixols 1875 – 1925)
Les illes Medes. Visió Simfònica (***)
Aquest autor és considerat com un dels compositors sardanistes més eminents, i a sobre d’això va aconseguir infondre a la sardana valors musicals a nivell d’obra simfònica.
Garreta ens endinsa en una evocació del paradís amb Les Illes Medes, que al·ludeix als illots que s’aixequen al capdavant de la platja, visibles des del Montgrí.
És una obra escrita per a orquestra simfònica i considerada per l’autor com “visió simfònica”, ja que no pretén descriure o explicar a oient, sinó evocar un estat psicològic provocat per la contemplació de la natura, com si d’un quadre es tractés. Malgrat que Pau Casals li havia demanat un poema simfònic nostàlgic en 1921, no va ser acabada fins el 1923, quan s’estrena Les illes Medes per l’Orquestra de Pau Casals al Palau de la Música.
Una obra simfònica d’un autor nostre que paga la pena conèixer. Va ser magníficament interpretada per l’OBC
2 – ERICK KORNGOLD (Brno 1897 – Hollywood 1957)
Concert per a violí i orquestra, op. 35 (****)
Solista: Benjamin Scmid
Un dels pares de la composició musical cinematogràfica a Hollywood, va ser el precursor de la música amb entitat pròpia, establint un vincle d’unió amb les imatges creant un nou significat. Realitza veritables “òperes cinematogràfiques” (així les anomenava ell amb afecte, les meves petitones òperes sense cant). Va ser requerit per Hollywood per a donar a les produccions el prestigi que representaven les seves composicions i dotar al cine del prestigi que aportava la música tardorromàntica.
Benjamin Scmid, era el primer cop que interpretava a l’Auditori amb l’OBC i es va lluir. Insistentment el public li va demanar un bis i ell va acceptar.
Aquest video esta interpretat pel mateix magnific solista Benjamin Scmid, però amb un altre orquestra.
Desprès de la mitja part, ens varen interpretar la perla de la jornada…
3 – RICHARD STRAUSS (Munich 1864 Garmisxh Partenkirchn 1949)
Ein Heldenieben (una vida d ’heroi op. 40 (*****)
L’obra va ser composta en 1898, i constitueix l’inici del període més madur de les composicions de l’autor en aquest gènere. Està dedicada al director d’orquestra holandès Willem Mengelberg, i al seva Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam. No obstant això, l’obra va ser estrenada, sota la direcció de l’autor, el 3 de març de 1899 per la Museumsorchester de Frankfurt.
Una vida d’heroi és una composició per a gran orquestra, amb una durada aproximada d’uns 45 minuts, i que s’executa sense interrupció, tot i que està composta de diverses parts amb títols descriptius:
1. L’Heroi – 2. Els adversaris de l’Heroi – 3. La companya de l’Heroi – 4. El camp de batalla de l’Heroi – 5. Les obres de Pau de l’Heroi – 6. La retirada del món i la consumació de l’Heroi
versió de M.Jansons i BRSO
Per a la seva composició, Strauss va emprar la tècnica wagneriana del Leitmotiv, encara que integrant-la com elements temàtics dins d’una estructura simfònica de Sonata amb rondó.
No l’havíem escoltat mai i ens va agradar molt, moltíssim… i l’OBC va sonar com mai, amb mes de 100 musics a sobre de l’escenari, dirigits amb perfecció per Pablo González que cada dia m’agrada mes. Un bon final com a clausura d’aquesta temporada.
Fins la temporada vinent !!!! … el nostre primer concert a l’Auditori serà el 6 d’octubre 2013.
______________________________________________________________
– L’Auditori – Preu de 51 € a 23 € – (preu pagat abonament 24 € )
______________________________________________________________
A nosaltres “ens tocava” divendres. La veritat és que el vam gaudir.
B. Scmid també ens va deleitar amb un bis. La llàstima és, com passa quasi sempre, que quan algun solista fa un bis i ho anuncia, no sentim el qué diu. Almenys des de dalt! Penso que aquest tema l’hauríen de subsanar i estar a l’aguaït els encarregats del so o qui sigui d’escena per donar volem al que es diu .
Darrerament, hem observat que l’Auditori no està mai ple. La crisi…. i els preus massa prohibitius? No sé, però és una llàstima que molta gent no pugui gaudir de la música. Crec que quan gaudim d’un concert, ens tranquil.litza i ens neteja el cor.
Us recordo que divendres vinent hi ha portes obertes i la presentació de la nova temporada!!
Va ser un concert on crec que varem gaudir tots els que varem assistir. Un gran final de temporada.
He pensat mes d’un cop amb el que dius sobre els “bisos”, ja que molt poca gent pot assabentar-se del que diu sense micròfon i és una llàstima que casi sempre no acabem sabent el que interpreta.
No crec que sigui tampoc tot problema de preus, ja que aquesta temporada passada, si recordes, a l’Auditori van fer l’oferta del “IVA” on força gent es va aprofitar i els preus els rebaixaven un 50% en tots els concerts.
El que passa en realitat és que el primer que treus de les depeses (independentment del preu), son aquelles coses que consideres no necessàries…. i malauradament el primer que cau és la Cultura.
Divendres vinent no anirem, primer perquè diuen que l’any passat va ser un rotllo…. i segon perquè anem a fer una ruta cultural amb sopar: “l’emprenta jueva a Barcelona, tan desconeguda com fascinant”.
Una abraçada
Ha, ha…. bon profit!
Una recomanació: ahir vaig veure léxposició “Pasolini Roma” la podeu veure fins el 15 de setembre). Recomenable. Només que…. com totes les que he vist, darrerament, l’espai és molt fosc, que potser s’ha posat de moda?
Som “amics” del CCCB i tenim entrada gratuïta les vegades que vulguem, però encara no hem tret el morro per aquesta exposició. Això de la foscor em treu de polleguera especialment quan tens que llegir el cartellet en lletra minúscula. Jo ara vaig amb la llanterna del iphone perquè sinó moltes vegades no te assabentes del que veus.
Hola!
Comentàvem amb uns amics quins motius van fer que Pablo González finalitzés la seva tasca com a director de l´OCB.
La veritat és que era molt senzill i simpàtic.
El Consell rector que dirigeix l’Auditori Va respectar el contracte signat que acabava la temporada passada amb Pablo Gonzàlez. Desconec el perquè no es va prorrogar el seu contracte. El fet és que varen decidir buscar un nou director i de nou de nacionalitat japonesa.
A mi m’agradava molt l’anterior director; espero que Kazushi Ono estigui a l’altura de la gran orquestra que tenim la sort de gaudir a casa nostre.