Per MIQUEL GASCÓN …
Gran escridassada a la monarquia espanyola al Liceu (*****)
El dijous passat varem anar a la representació de l’òpera L’ELIXIR D’AMORE al Liceu, sense saber que el veritable espectacle és produiria abans de començar la representació. Ja a la sortida del metro varem notar un ambient molt diferent a altres dies…. molta gent a la vorera central de les Rambles mirant l’entrada del Teatre, moltes pells i “engalanaments” exagerats, que feia molt de temps que no veiem al Liceu. Desprès de passar el control de les entrades i ja en el hall principal, mentre jo comprava el programa de ma, un “gorila disfressat” es va apropar a l’Imma i li va demanar que li ensenyes el contingut de la bossa que portava a la ma. L’Imma, li va dir…. que passa avui ?… i el “gorila disfressat li va contestar amb un somriure… “és que hoy vienen los PRINCIPES !!!” …. i a l’Imma se li va escapar l’exclamació “COÑO !!!”.
Desprès de la xarrada amb els amics i un cop ja asseguts a les nostres butaques, quant faltaven un parell de minuts per la representació, varem veure com força gent es posava dreta i començava a aplaudir. La reacció immediata a aquests aplaudiments, va ser un veritable clam de crits FORA…FORA, xiulets, que cada cop incrementaven mes el volum. Des del 4art pis nosaltres no veiem als “prínceps del poble“, però us ben asseguro que els crits contra la monarquia dins del Liceu varen ser eixordadors i gairebé unànimes…… havia gent que es girava i ens preguntaven…. que pasa ??? els contestàvem entre crit i crit…. han entrat els prínceps!!!…. d’ immediat es giraven de nou, tot dient “quina barra” i s’unien als crits de desaprovació. La situació era molt i molt tensa i va durar una bona estona fins que es va poder començar la representació.
És veritablement una vergonya la informació que s’ha donat oficialment de l’esdeveniment en alguns mitjans de comunicació, tot dient que van ser algunes persones que van escridassar a la reialesa…. quant la realitat és que el 90% de public assistent des de la Platea al cinquè pis estaven “combregant” amb un crit gairebé unànime de desaprovació a la monarquia.
Us recomano veure aquest video (primer preneu una valeriana), per veure la “realitat” que s’explica de Catalunya, l’odi vers els catalans i la manipulació de l’escridassada als prínceps en el Liceu… a mes a mes, si seguiu veient el video veureu el “nivell cultural” dels tertulians i la manipulació que es fa des de les “Espanyes”.
Encara no s’adonen del que esta succeint a Catalunya…. no s’ho volen creure, i continuen com si no passés res, assistint a les gales com a convidats il·lustres, amb un desplegament policial exagerat que costa molts diners i envoltats d’un munt de pilotes que assisteixen també gratuïtament pel morro. A l’entrada hi havia una taula amb una bona pila d’invitacions i la gent engalanada s’apropava, deia el seu nom i se li feia entrega de dues invitacions i del programa de ma també gratuïtament……. WERTGONYA !!!
Per el que hem llegit a la premsa d’avui, no es varen ni atrevir a aixecar-se de la cadira a la mitja part que va durar, mes de 30 minuts.
Des d’aquí, felicito al public assistent que de forma espontàniament, varem escridassar a la carrinclona monarquia espanyola per tal de què s’adonessin que almenys aquí a Catalunya no ens mamem el dit. Ens sentim molt orgullosos d’haver participat per casualitat en un esdeveniment que de ben segur marcarà una nova fita de cara al nostre futur estat propi.
Felipe, Letizia, no torneu si us plau!!!
òpera – L’ELISIR D’AMORE (***) de Gaetano Donizetti
En la nostra memòria recordàvem aquesta mateixa producció, també protagonitzada per Rolando Villazón ja fa uns anys al mateix Liceu… teníem un record inesborrable de l’òpera i d’en Villazón, i fins i tot quan va sortir al DVD de la mateixa (que va trigar en sortir forces anys), evidentment ens ho varem comprar. Va ser potser una de les produccions que varen fer que ens aficionéssim molt mes del que ja estàvem, a gaudir de l’opera.
Com acostuma a passar, a la vida les repeticions de moments viscuts i considerats “màgics” gairebé mai es tornen a repetir, i aquesta vegada, encara que l’òpera ens continua agradant, la interpretació d’en Villazón ens ha deixat absolutament desencisats. Els anys passen i no perdonen… la seva veu ja no esta al mateix nivell i en alguns moments ens ha fet patir de debò, especialment en “Una furtiva lacrima” que ha cantat d’una manera escandalosament deficient. A pesar d’això el public continua estimant-lo i els aplaudiments han estat tronadors en tot moment; se li perdona tot… i és que el paio s’ho sap fer molt bé i amb la seva simpatia es fica al public a la butxaca i compensa les seves mancances actuals fent el Paiasso d’una manera excessiva, potser massa i tot (dit d’una manera positiva).
Aquí teniu un video de “Una furtiva lacrima” cantada per Villazón quant encara era el tenor que tothom admirava…. a l’any 2004. Ja han passat 9 anys i això es nota i molt…
Ambrogio Maestri (Dulcamara), va ser el gran triomfador de la nit, que va esborrar literalment la presencia de Villazón…. i quant cantaven junts encara es notava mes la poca potencia de veu que ara mateix té el nostre admirat tenor. També va triomfar la soprano Aleksandra Kurzak a un molt bon nivell. La resta en general força bé, sense mes.
El cor del Gran Teatre del Liceu va cantar molt bé, encara que… (i no es culpa d’ells) massa palplantats i estàtics, gairebé sempre oberts en arc i de cara al public, la qual cosa restava naturalitat a la representació.
La posada en escena a mi m’agrada en general, encara que ja comença a ser l’escenografia una mica pesada sempre veure al Liceu repetidament la mateixa producció per tal d’abaratir el pressupost…. igualment passa amb l’Aida reiteradament reque-estrenada una i mil vegades.
La direcció musical de Daniele Callegari, esplèndida, almenys a mi em va agradar molt com va sonar l’orquestra.
L’espectacle d’aquesta nit va estar en realitat a la quarta pared, a l’altra banda de l’escenari i el public va ser el gran protagonista.
Direcció musical: Daniele Callegari – Direcció d’escena: Mario Gas – Director d’escena adjunt: José Antonio Gutiérrez – Escenografia i Vestuari: Marcelo Grande – Il·luminació: Joaquín Gutiérrez
Repartiment: Adina: Aleksandra Kurzak – Nemorino: Rolando Villazón – Belcore: Joan Martín-Royo – Dulcamara: Ambrogio Maestri – Giannetta: Cristina Obregón
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Producció: Gran Teatre del Liceu
________________________________________________________________
– Gran Teatre del Liceu – Preu de 238,75 € a 12,25 € – ( abonament 30 € )
_____________________________________________________________
Totalment d’acord amb el que exposes sobre la representació. Un Villazón fent (i passant-se molt) el pallasso per tractar d’amagar el que no es pot. Poc volum de veu i aquesta mooooolt malmesa. La furtiva lagrima, va ser mes furtiva que mai i si l’hagués cantant un noi del conservatori hauria dit que li faltava molt encara, però cantant per una primera figura, la valoració no pot ser tan condescendent. La Kurzak no em va desgradar i el Martin-Royo, esplèndid en altres papers, no em va agradar gens amb el Belcore. Per a mi els millors, la Gianneta de la Cristina Obregon i per sobre de tothom, el Dulcamara de l’Ambrogio Maestri, un paper que sembla escrit per a ell.
Pel que fa a l’espectacle d’abans de l’òpera, jo crec que als pisos alts, no hi va haver color, la desaprovació va ser absolutament majoritària, però a la platea i l’amfiteatre, en la meva opinió van estar prou igualats aplaudiments, silencis i esbroncada, i la prova es que en el vídeo, el Felip mirà cap a dalt que es d’on venia el veritable, xàfec. Sigui com sigui, suposo que els hi va quedar prou clar que a Catalunya estan passant coses, i que tal com som tractats, cap representant de l’estat espanyol es benvingut.
Una abraçada
Estem d’acord com veig en la valoració de l’opera i sobretot en la de Villazón que teatralment va estar a totes però vocalment, malauradament ens va decebre molt.
El “xàfec” ha calat a les Espanyes… i solament per això podem estar contents els que ho varem viure en directe i vam participar activament. Jo crec que no l’oblidaré en tota la meva vida. Crec que per fi s’adonen de què la cosa va seriosament i que els representants d’un estat que no ens accepta tal i com som…. no seran benvinguts mai mes.
Nosaltres no anem contra ningú, l’únic que volem és que ens respectin com a persones lliures, com a poble sobirà, que acceptin les nostres decisions com per exemple l’Estatut i les futures, com és la possibilitat d’aconseguir ser un estat propi… dret de qualsevol esser humà. Mai podran (ni a la força), acabar amb les nostres aspiracions ni sentiments com a poble… ni mai acceptarem l’aniquilació de la nostra llengua.
Una abraçada
Totalment d’acord, encara que ho vulguin dissimular, a les espanyes saben que aquí estan passant coses. Orgullosos d’haver participat en l’esbroncada penso que aquí se n’ha parlat força, evidentment no als mitjans de Madrid, però me’s igual, ja s’ho faran!, i per descomptat m’importa un rave el que puguin dir Marhuenda’s, Pedro jota’s, Los Santos, intereconomia’s o telecinco’s … si els hagués d’escoltar encara em faria més mala sang… nosaltres a la nostra i que diguin el que vulguin, o potser algú s’esperava que per una vegada en la vida serien demòcrates i imparcials?
Ho expliques com un cronista.. què no vau aprofitar per fer esbroncada?
i al Fedejico només li he dedicat 1 min, no l’hem de fer cas a aquest mentider compulsiu!
Demà em toca Elisir..a la ràdio va sonar fluixet, ja veurem demà.
Crec que queda clar a la crònica que nosaltres varem participar de l’esbroncada i estem molt orgullosos d’haver-ho fet.
“havia gent que es girava i ens preguntaven…. que pasa ??? els contestàvem entre crit i crit…. han entrat els prínceps!!!…. d’ immediat es giraven de nou, tot dient “quina barra” i s’unien als crits de desaprovació”
Quan vam veure la xiulada per la tele vam pensar en vosaltres, en si hi seríeu i en que si hi éreu segur que ho disfrutàveu!
Llàstima del Villazón! Justament tenim una amiga que ha pagat molts diners per anar-hi i amb molta expectativa perquè és el primer cop que el veurà. S’emportarà un bon disgust!
Ho varem gaudir…. i molt. La informació que s’ha donat des de molts mitjans de comunicació ha estat realment penosa i manipulada. Crec sincerament que va ser unànim i no pas un fet aïllat de quatre exaltats.
Avui hem tornat al Liceu a veure una altra òpera i esperant l’ascensor havia una dona gran que s’estava queixant de la “falta de respecte” dels passavolants que mai van al Liceu i que aquell dia de l’esbroncada anaven gratis… ja que no era possible que els que cridaven fossin abonats presents. L’he dit: “senyora… jo sóc abonat del torn E, que és que tocava aquell dia, i li asseguro que tothom o gairebé va cridar, entre ells nosaltres, no som passavolants… som abonats, com vostè”.
Una abraçada cartabonaires
Ostres, vau estar de sort! Viure la “xiulada” en directe!! Mira tu, s’ho mereixen. Ja n’hi ha prou de no dir les coses pel seu nom.
Oi, que en el mateix Liceu, s’esbronca algun cantant quan no ho fa bé? doncs imagina’t a la rància monarquia espanyola!! Sóc, per naturalesa, una persona pacífica i educada, no m’agraden les discussions i els atacs personals: Però hem arribat a un punt que tota aquesta situació ja no es pot aguantar! Per què tants i tants privilegis i tanta parafarnàlia?!
La temporada passada vaig sentir ( mig veure) L’Elisir d’amore, per 9, 50€ (4t pis, bloc 402, fila 2). Ho sé perquè encara conservo l’entrada. Em feia una gran il.lusió anar-hi. Però no em puc permetre una llotja (amb visió privilegiada, ni de pas el programa de mà). Evidentment els cantants no van ser els d’aquesta representació. Però la vaig gaudir molt. Malgrat la torticolí que vaig agafar per estirar tant el coll. I perquè la cultura me la pago jo, i quan hi vaig és per gaudir, aprendre i VIURE amb majúscula i no per lluir el modelet, saludar a tort i a dret i assistir de franc arreu!
Montse
Tens enveja eeeeeeeh ???
Segurament hauries pagat per poder escridassar a aquesta relíquia que hem de pagar entre tots. Esperem que aviat ens lliurem d’aquestes institucions medievals i aconseguir ser un estat com qualsevol altre… i que per fi es respecti la nostra llegua i a nosaltres com a poble sobirà que pot pendre les seves pròpies decisions.
L’òpera tal i com tu molt bé dius, és per el que estimen la musica i no pas pels que ho tenen com un club d’elit on relacionar-se entre ells.
No s’han donat encara de què el que ells creuen el seu “temple” ja s’ha convertit en un lloc per la gent que estima la musica, sense tenir en compte les classes socials. Per això segurament els ha sorprès mes l’esbroncada s’hagi produït al Liceu.
Exacte, ben expressat!
Per cert, la teva nova foto és bona. Felicitats al/a fotògraf/a!!
Algun dia t’explicaré (en privat), com i qui va fer aquesta fotografia.
http://voltarivoltar.files.wordpress.com/2012/01/miquel.jpg?w=640&h=959
???!!!!! Doncs no ho perdono!