Ahir divendres dia 10 de juny, vam fer cap al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa per veure l’últim espectacle de la Companyia “Los Escultores del Aire”, amb el nom de A SKIN POEM FOR A COSY HOUSE creat i interpretat per Mai Rojas i Raffaella Crapio. La companyia “Los Escultores del Aire“, està liderada per Mai Rojas, especialista en teatre físic i mim corporal, […]
Dimarts dia 7 era dia d’estrena al Teatre Gaudí, la jove Companyia Chicuelina va presentar MONUMENTAL, el seu primer espectacle creat i dirigit per Martí Torras i Mayneris i que ha comptat amb la col·laboració en la dramatúrgia de Paco Mir. La companyia Chicuelina està formada per 3 actors i 4 actrius que, com ells diuen, són “made in […]
Onze són els sonets escrits per Federico Garcia Lorca (Granada 1898-1936) que ara ens han presentat Pep Tosar i Joan Arto, en l’espectacle SONETOS DEL AMOR OSCURO, patrocinat per afOra Focus i la Fundació Romea. Una presentació que ha tingut lloc en el Teatre Romea en un horari totalment inusual, dimarts dia 7 de juny al matí. Ha estat una vetllada única, […]
Dissabte dia 4, a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, vam gaudir d’una autèntica joia teatral, escrita i dirigida per Victoria Szpunberg i protagonitzada per una esplèndida Laia Marull, EL PES D’UN COS. Aquest espectacle forma part del Cicle 3D amb NOSALTRES (A NOSOTROS NOS DABA IGUAL) d’Helena Tornero i LA CASA DEL DOLOR de Víctor Sánchez Rodríguez, tres dramatúrgies […]
Divendres dia 3, al Teatre Lliure de Gràcia, hem confirmat el que ens temíem abans d’anar-hi. INTERNACIONAL no només no ens ha agradat gens, sinó que considerem que no és de rebut que un teatre públic, com és el Teatre Lliure, programi sense to ni so, propostes escèniques com aquesta; de fet ens hem sentit gairebé estafats. […]
Dijous passat 2 de juny, vam fer cap al Teatre Tívoli per veure el nou espectacle de Sara Baras, ALMA , un espectacle on “el flamenc abraça el bolero, i el bolero es deixa abraçar”. Un espectacle, amb un punt transgressor, on els boleros més tradicionals es fusionen amb el flamenc més tradicional amb un resultat espectacular, magnífic. […]
Dimarts passat, últim dia del mes de maig, vam tornar al Gran Teatre del Liceu per veure l’espectacle de María Pagés i El Arbi El Harti, “DE SCHEHERAZADE A YO, CARMEN”, que s’havia d’estrenar a la temporada 2019/2020 i que la pandèmia va obligar a suspendre. Una proposta codirigida per tots dos. Es tracta d’una peça que […]
Dilluns dia 30 de maig, dins del nostre abonament, vam poder assistir a la representació de l’òpera WOZZECK, considerada l’obra mestre d’Alban Berg. Se’ns fa molt difícil fer una crònica d’una proposta amb la qual no hem connectat gens, ni per la seva difícil música atonal, ni per la seva posada en escena, però volem mantenir-nos fidels al nostre […]
El juny del 2019 vam assistir a la presentació de la companyia de dansa “El ballet de Barcelona” en el Teatre Condal, on aquest passat diumenge dia 29 de maig varem tornat per veure una nova proposta de la companyia. PERSPECTIVES, és un espectacle basat en la figura del seu director artístic Chase Johnsey. Aquest espectacle va […]
Ahir diumenge era dia de triple comiat a l’Auditori de Barcelona, varem assistir a l’últim concert de la temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), era l’últim concert, després de 45 anys, del violinista de la secció de segons violins, Antoni Peña i era el comiat de Kazushi Ono com a director titular de la formació després de […]
Estic d’acord en que la posada en escena era deficient, presumptuosa, i estèticament horrible, però malgrat tot això, la música i la interpretació m’ha fet oblidar el que estava veient. He gaudit una barbaritat i es que la música de Rossini em carrega les bateries d’una manera brutal i si la interpretació es com la de DiDonato, Florez i Barcellona… es a dir, rallant la perfecció, encara més. Un plaer haver-la gaudit en bona companyia. Ens tornem a veure dijous!
Una abraçada
Sense dubtar-ho… la interpretació i les veus dignes d’una crònica de 5 estrelles. Realment va estar un plaer… i a mes a mes casi tota la colla junta…. ens ho tenim que fer mirar això de tanta coincidencia!!!
El dijous Rolando Villazón…. quina setmana per la Gloria !!!
Gràcies pel comentari. Lamentablement no hi vam poder assistir. Pel que dieu i pel que vaig poder gaudir al Liceu el dia 23/5 amb Il turco in Italia, Rossini és pura VIDA!
Una abraçada voltaires!
Va estar extraordinari per les veus i per la musica de Rossini.
El dissabte tenim nosaltres “Il in Italia”…. moltes ganes, perquè tothom diu que és tan divertida. Ja escriurem la nostra opinió.
A millorar-se aviat Montse
Rossini i el repartiment estan molt per sobre del poca solta de torn.
Una meravella per bavejar de plaer.
Te que ser cert que vas bavejar, ja que a la sortida tot el que parlaves eren elogis tant de l’opera com de les interpretacions.
Això en tu “és un rara avis”… i per tant ja m’esperava una crònica com la que vas publicar.
Suposo que també va incrementar el teu goig, al veure què estàvem quasi un al costat de l’altre. jejejeje
Una abraçada
Davant de la opinió generalitzada, únicament puc pensar en la “mala sombra” del administrador al convocar Assemblea de Comunitat de Propietaris el mateix dia ………………..
Volia anar jo a la reunio de veïns, però com et vas encaparrar en anar tu, et vaig deixar l’honor.
Això si, tothom et va trobar en falta.
com s’anomena aixó ??? quina barra ????
Deixa que la propera vegada, “l’honor” se l’emporti el Miquel!