Mati de diumenge i de concert de l’OBC.

Al entrar al Auditori ens trobem amb uns amics i petem la xarrada….junts visitem l’exposició de pintura a la Sala principal “Visions sobre la Walquiria“.

Un cop ja a la sala comprovem que la platea esta a menys del 50% de la seva capacitat i excepte el segon pis, la resta amb forces buits.

Vergonya aliena, tot just ha començat el concert, ja que la “Passacaglia” de Peter Grimes, ha estat interrompuda dues vegades consecutives per les musiquetes dels mòbils del “respectable” públic, que han fet que el director Pablo Gonzàlez hagi tingut que interrompre el concert en els primers compassos en el pizzicato dels contrabaixos i en veu alta ha demanat respecte amb les següents paraules

“Me gustaria rogar al público….. Hemos tocado esta obra el viernes y el sábado, en ambas ocasiones hemos terminado en un pianísimo com móvil incluido; les rogariamos, por favor, que en este instante todos comprueben que tienen los móviles apagados o en silencio. Gracias.”

De nou comença la interpretació i aquesta vegada una mica mes endavant, a l’entrada de la viola, un parell de mòbils torna a fer la guitza. De nou Pablo González, para la interpretació i el públic respon amb aplaudiments i se sent algun crit “la gent és imbècil”…. “que lo echen”…. en fi, tot un espectacle que mai havia vist en una sala de concerts. Torno a dir…. VERGONYA ALIENA !!!

Menys mal que el concert ha estat realment extraordinari. La primera part dedicada al compositor

Edward Benjamin BRITTEN ( Lowestotf 1913 – Aldeburgh 1976)

–  Passacaglia de l’òpera Peter Grimes (****)

escolteu el Passacaglia, en una versió que he trobat a youtube …..

–  Quatre interludis marins de l’òpera Peter Grimes (***)

La interpretació per part de l’orquestra de les dues peces va estar extraordinària, especialment pel meu gust la de la Passacaglia, escoltada en un sepulcral silenci desprès del toc d’atenció merescut de Pablo Gonzàlez.

Ja a la segona part el plat fort d’aquest concert:

Gustav MAHLER (Kaliště, Bohèmia, 1860- Viena, 1911)

–  Simfonia núm. 4

Veieu i escolteu la simfonia núm 4 en la versió de la World Orchestra for Peace, amb la soprano Camilla Tilling. Director:  Valery Gergiev.

Pablo González ha dirigit la simfonia sense tapar cap instrument amb d’altres, així com també adequant-se a la veu de la soprano Maria Espada, dins del possible, ja que la sonoritat del Auditori,  no es gaire bona quan es tracta de veus solistes.  Una interpretació de l’OBC realment bona i de les que resten a la memòria.

Al finalitzar el concert el silenci ha restat forces segons fins que el director lentament a baixat els braços.  En rarísimes ocasions el públic barcelonès respecta aquets moments meravellosos, abans d’esclatar amb aplaudiments.

______________________________________________________________

– L’Auditori – Preu de 51 € a 23 € – (preu pagat abonament 24 € )

______________________________________________________________