Per IMMA BARBA …

L’autora d’aquest llibre, Marta Cardona va néixer a Reixac (Barcelona) l’any 1928 i va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi. L’any 1957 es casa i s’en va a viure a Anglaterra on neixen els seus cinc fills. S’ha dedicat a la pintura exposant tant a Anglaterra com a Catalunya. L’any 2009 va publicar la seva primera novel.la “Fora de lloc”, una novel.la autobiográfica on recrea l’experiència d’emigrar a Anglaterra amb el seu marit. La protagonista es diu Maria Salvans.

“Una història particular”, recrea la infantesa de Maria Salvans, situant-se cronològicament 20 anys enrere respecte al primer llibre i narra les vicissituds de la família Salvans: El somni del doctor Salvans era ser autosuficient. Les seves il·lusions i somnis s’esvaeixen amb l’arribada de la guerra civil i una repressió que tindrà conseqüències tràgiques per la familia.

Segons la propia autora “Una història particular” no és una novel·la històrica, sinó un retrat de gent normal que veu com la història en majúscules irromp en les seves vides amb conseqüències tràgiques.

El llibre ens explica com el doctor Salvans va decidir construir una casa als afores de Reixac a només nou quilòmetres de Barcelona, per instal·lar-se a viure amb la seva dona i els seus vuit fills. El seu desig d’autoabastir-se el fa invertir en animals de granja per tal de tenir la llet, els ous i la carn i en camps de cultiu per les fruites i verdures : … “Estem desenvolupant des del començament totes les possibilitats que hi ha, Fem clarianes traient les males herbes, els esbarzers i els arbres sobrers, i preparem feixes per a verdures i per a arbres fruiters, plantant sempre el que dóna més. Tenim molta aigua, que ve del pou, i la guardem a la bassa per regar. Avui hem menjat pollastre; demà podem menjar conill, i l’endemà, colomí.”

El que en principi semblava una vida idíl·lica es converteix en un impossible quan els nens començar a tenir la necessitat de ser escolaritzats, es aleshores que es tornen a traslladar a Barcelona deixant la casa a càrrec d’uns masovers i anant nomes en les vacances escolars de Nadal, Setmana Santa o a l’estiu.: “El doctor Salvans llogà un pis al carrer de Casp, un primer pis gran i bonic, però als nens els semblà una presó; tan estrany se’ls feia no poder obrir la porta i sortir a fora.”  Nomes es tornaran a refugiar a la casa quan esclata la guerra civil : “El doctor Salvans havia decidit que estarien més segurs a la casa de fora que a la ciutat; no calia que es quedessin a Barcelona ni tan sols per l’escola dels fills.”

Marta Cardona

Hi han moments de la narració que em recorden la meva infantessa com quan explica que necessitava fer dos viatges amb el cotxe per traslladar tota la família d’un lloc al altre : “ Quan la familia estaba gairabé a punt per marxar, el doctor Salvans disposava com es farien els dos viatges.” o quan les nenes jugaven a cuinetes amb productes de veritat fent deu truites amb un ou i una petita paella o preparant mini gots de llet amb cacau.

L’autora ha comptat amb el recolzament dels seus fills per escriure aquests dos llibres, (s’esta plantejant una tercera part), i en canvi ha tingut el rebutj dels seus germans per recordar moments tràgics de la historia de la seva família.

Un llibre que m’ha agradat molt pel llenguatge proper i el format novel·lat de la narració i que “m’obligarà” a llegir la continuació de la historia encara que hagi estat escrita en primer lloc.