Per MIQUEL GASCÓN …
Teníem masses expectatives d’aquesta obra del mateix autor que INCENDIS. De fet LITORAL forma part de la mateixa quatrilogia, amb ja l’anomenada INCENDIS i també amb BOSCOS i CELS.
INCENDIS ens va entusiasmar, però LITORAL en canvi ens ha decebut força; de fet a la mitja part si hagués anat sol, amb tota seguretat hauria marxat.
Wajdi Mouawad (Beirut, Líban, 16 octubre de 1968) és un escriptor, actor i director de teatre de nacionalitat canadenca, nascut en el si d’una família cristià-maronita. Els seus pares van fugir de Líban a París, França, el 1977 a causa dels conflictes civils que van assolar el país fins als anys noranta del segle XX. Cinc anys més tard, el 1983, es van establir al Quebec.
És diplomat en 1991 per l’Escola Nacional de Teatre de Canadà. De 2000 a 2004, dirigeix el Teatre de Quat’Sous de Mont-real i el 2005, funda les companyies de creació “Au carré de l’hypoténuse”, a França, i “Abe carré cèl carré” a Mont-real amb Emmanuel Schwartz.
El 2009, va ser l’artista associat del Festival d’Avinyó i va rebre el Gran premi del teatre de l’Acadèmia francesa pel conjunt de la seva obra dramàtica. Des de setembre de 2007 és el director artístic del Teatre Francès del Centre National des Arts (CNA) d’Ottawa.
El protagonista d’aquesta historia es en Wilfrid, un jove sense aparents arrels que amb el seu naixement va provocar la mort de la seva mare.; va créixer sense l’amor del seu pare i es retroba amb ell quan el pare esta a punt de morir.
Necessita definir-se a si mateix i potser d’aquesta manera ajudar a viure a altres persones que es va trobant en el seu camí …. d’aquesta manera veu que necessita de la resta de la gent que l’envolta. L’historia d’un jove a la recerca de les qüestions mes essencials de la vida.
No em va acabar d’agradar l’obra en si mateixa, plena de simbolismes que potser llegits en un llibre poden resultar, però veure a escena personatges vius i morts al mateix temps, el pare ja mort que parla i que exigeix al seu fill un lloc digne per ser enterrat…. que va explicant de forma hiperrealista l’olor de putrefacció que va desprenent el seu propi cadàver… i que al mateix temps, l’espectador ha d’entendre que es una simple al·legoria.
Una escena que em va agradar força és el diàleg que s’estableix entre el personatge de la “fantasia/somni” i el personatge que encarna la “mort”.
Va arribar un moment que em van vindre ganes de pujar a l’escenari per ajudar a enterrar al pare i que la funció acabes definitivament…. però vaig pensar que els actors no en tenien la culpa…. mes de tres hores de Teatre difícilment seguible, per la seva dificultat …. el Teatre a menys del 50 % de la seva capacitat un divendres a la nit i una fugida força massiva dels espectadors a la mitja part. Els que van fugir van tindre la mala sort de que la segona part era força millor que la segona, però així i tot em vaig avorrir força.
Les actuacions dels protagonistes em va agradar força sobretot la d’en Marc Rodríguez. En Lluis Marco, un gran actor, però que últimament el seu registre és exactament igual en totes les seves aparicions.
Dels actors secundaris en general be tots, però millor els homes que les dones. Caldria destacar l’actuació de Pepo Blasco.
La escenografia de Ricard Prat, senzilla però efectiva, feta amb una especies de containers que simulaven estar rovellats, amb forces obertures per on es podien veure els personatges. El joc dels containers que formen diferents espais, es potser el que em va acabar d’agradar mes de la producció.
Recomanable únicament per seguidors del escriptor Wajdi Mouawad….. però que ningú s’esperi res semblant a INCENDIS.
AUTOR: Wajdi Mouawad
TRADUCCIÓ: Raimon Molins
DIRECCIÓ: Raimon Molins
REPARTIMENT: Marc Rodríguez, Lluís Marco, David Verdaguer, Mireia Trias, Patrícia Mendoza, Pepo Blasco i Xavier Ruano
ESCENOGRAFIA: Ricard Prat
VESTUARI: Glòria Viguer
IL·LUMINACIÓ: Mingo Albir
ESPAI SONOR: Damien Bazin
DISSENY DE VÍDEO I PROJECCIONS: Héctor Mas
PRODUCCIÓ: Atrium Produccions
______________________________________________________________
– Teatre Romea – Preu 29,50€ – (preu pagat 14,75 € – preu oferta “dia de la mare”)
_______________________________________________________________
Estic d’acord amb el que tu dius sobre Litoral, a nosaltres se’ns va fer molt llarga, nomes dir-te que la meva amiga es va quedar dormida i altres espectadors van abandonar la sala. També dir que va haver gent que al acabar l’espectacle es van posar d’ dempeus, i a la mitja part van escriure twitts positius, resumint es una obra que no deixa indiferent a ningú. Personalment, vaig trobar el ritme molt lent, tot i que havia monòleg brutals com el d’un dels personatges de Pepo Blasco, quan parla de la mort del seu pare, Que també coincideixo que es un dels millors secundaris de l’obra, sobre els protas Marco res a dir esta impecable recitant el seu vers com a les seves obres anteriors Quan Despertem entre el morts i MCBTH. Però de Marc, no puc dir el mateix, no em diu res aquest nano, ho vaig trobar molt fred, com que deia el diàleg sense sentir-lo, be potser es una percepció meva no se, però el seu personatge no em va arribar, qüestió de gustos… Resumint Litoral lluny d’Incendis
Veig que coincidim força en la majoria d’aspectes d’aquesta producció, encara que en les interpretacions cada un de nosaltres ho veiem diferent. A vegades i jo el primer, no sabem distingir el personatge de l’actor i valorem el que diu i no la forma d’interpretar el que diu.
Vull dir amb això, que encara que en Lluis Marco és un dels meus actors preferits, trobo que últimament en les diferents obres que l’he vist treballar, interpreta d la mateixa manera; i no crec pas que els personatges siguin “pastats” i per lo tant crec que aquí passa alguna cosa..
En canvi i referent a l’actor Marc Rodriguez, que poques vegades fa de protagonista, crec sincerament que aquí s’ho ha treballat força i m’ha sorprès molt favorablement, sobretot perquè no és un paper fàcil d’interpretar i fins i tot algun cop desagradable.
No ho se pas… potser he estat molt dur en la meva valoració i és que m’esperava mes d’un autor que va escriure INCENDIS i això m’ha influenciat….. però de debò que feia temps que no veia tantes desercions a la mitja part en un teatre.
T’agraeixo molt el teu comentari i mes quant últimament la gent no s’anima massa exposar la seva opinió per escrit.
Una abraçada i fins aviat
L’any 2010, 15 anys deprès de la seva estrena, i després de ser pel.licula el mateix MOUAWAD va dirigir novament LITTORAL i es va poder veure a Temporada Alta, per una companyia canadenca(crec). Va ser un espectacle impressionat. Les escenes de l’arribada al mar, són inesborrables. Les del principi potser no tant, però passats els anys segueix sent un espectacle per recordar.
Si un expert en TEATRE com tu, Pere, diu això, potser el que passa és que aquesta vegada la Direcció no ha estat encertada. Si fa tres anys la mateixa obra aconsegueix que els espectadors el considerin un espectacle inesborrable per la seva qualitat i ara el mateix text dirigit per un altre persona, deixa freda als espectadors… malaguanyat.
Pere, l’aspecte del Romea amb pocs espectadors a la Sala, desprès de l’èxit brutal d’Incendis, demostra alguna cosa.
A vegades penso, i algun cop ja ho he comentat per aquí, que seria bo que tinguéssim accés, almenys els “malalts teatraires” a les gravacions d’altres produccions de la mateixa obra. És una llàstima que aquest be cultural es perdi en la memòria de poca gent.
Una abraçada Pere.
Aquest cop veig que no estem d’acord en la valoració de “Litoral”.
La nostre valoració ha estat de 8 (gràcies a la segona part) ,tot hi que quan vam sortir la vam valorar amb un 7.Però com després ens agrada molt el comentar-la i analitzar fil parranda tota l’obra,vam acabar per donar-li un 8.
Crec que l’error més gran que vam cometre,és anar pensan que seria igual de bona que “Incendis” i la veritat es que no es pot comparar.
Per aixó la primera part s’en va fer més dificil d’entrar dins l’obra,però quan deixes de banda les comparacions,vaig començar a gaudir .
Obra dura,amb relats molt durs i difícils de pair,però amb alguns petits tocs d’humor,per relaxar una mica l’ambient.
Escenografia e il·luminació molt bona.
Els actors tots molt bé;però des de el nostre punt de vista,molt lluny dels actors d'”Incendis”,i és que la Clara Segura i el Julio Manrique són dos grans actors.
La segona part molt millor que la primera,tal ment d’acord.
Una abraçada.
Efectivament no estem pas d’acord i es força estrany ja que acostumem a coincidir molt sovint. Per mi no arriba la nota de LITORAL a “aprovat”, i tal com ja explico a la crònica en plan de broma, hagues pujat a l’escenari a ajudar a trobar un lloc per enterrar al pare del protagonista, per tal de què acabes la representació.
Em vaig avorrir molt i és que el tema no em va interessar gens en cap moment.
Espero que a la propera crònica que ja tinc preparada… LLIBERTAT, coincidim molt mes.
Una abraçada