per IMMA BARBA …
DIJOUS 2 DE MAIG
Avui ens llevem a quarts de set per anar a fer el creuer que ens portarà fins a Régua pasant dos escluses, la de Crestuma i la de Carrapatalo.
Fem un cafè al apartament abans de sortir i agafem un taxi fins al peu del telefèric de Vilanova de Gaia d’on sortira el vaixell. A un quart de vuit ja estem al moll i com encara esta tot tancat donem voltes per tal de trobar una cafeteria oberta, finalment en un petit bar a les afores del mercat ho podem fer. Trèiem el cap al mercat però encara estan començant a muntar les parades.
Ens posicionem davant d’un vaixell gran, ahir ens van dir que el nostre era el mes gran que podríem trobar, i mentre, observem com davant d’un altre vaixell mes petit arriba un autocar que deixa anar un grup de gent amb maletes.
I comença a arribar mes gent i nosaltres sols, fins que ens adonem que no estem davant del vaixell que toca ….. El que ens toca esta molt be, es prou espaiós i acollidor i al entrar ens ubiquen dins de la sala menjador on tenim assignada una taula que ves per on … tenen el esmorzar servit …. que com es obvi no tastem. Sortim puntualment a dos quarts de nou i al moment ja ens instal·lem a coberta, de moment abrigats però ja es veu que farà un dia de sol esplèndid.
Farem uns 150 kms riu amunt amb el vaixell amb una navegació molt llarga i per la tarda tornarem amb tren, en un trajecte de dues hores fins a PORTO.
La primera presa que passem es la de Crestuma i te un desnivell de 14 metres, la segona, Carrapatalo, que pasarem desprès de dinar te un desnivell de 34 metres i les comportes es tanquen amb un sistema de guillotina. Sempre es una experiència comprovar el que la ingeniería es capaç de fer. A les dotze del matí serveixen el dinar que esta realment bo i es abundant ja que pots repetir si ho vols.
El paisatge quant ja portem mes de 100 km riu en dins en drecció a Espanya és veritablement espectacular… ja que les vinyes del vi OPORTO estan excavades a la muntanya en petites planures on tot just cap un ase per llaurar … i moltes d’elles es tenen que cultivar a ma. Aquest paisatge és Patrimoni de l’humanitat per l’Unesco.
Continuem la navegació amb la música a coberta, per mi, exageradament alta i uns incipients ballarins, especialment una parella que amb independència del tipus de música ballen sempre de la mateixa manera amb força piruetes i “acrobàcies”.
A Règua arribem amb una hora de retard sobre el previst cosa que agrairem bastant peque es realment una població horrorosa, i amb un termòmetre que ens recorda que estem a 30º i que no hi han ombres a la vista. Ens arrosseguem fins a la estació on hem d’estar d’aquí una hora i fem temps assentats a una terraça davant mateix de la benzinera …. de postal.
El tren surt a un quart de sis i tenim dues hores de camí. Estem còmodes perquè va pràcticament buit. De la estació al apartament a descansar una estona abans d’anar a sopar.
Anem a Camafeo, un restaurant situat a la plaça Carlos Alberto recomanat pels propietaris del apartament en el llibre de recomanacions particulars que tenen a disposició dels hostes. El restaurant esta en un primer pis decorat amb peces antigues i a mitja llum. Sopem molt be i tornem tranquil·lament a casa.
DIVENDRES 3 DE MAIG
Ens llevem sense preses i tenim intenció d’anar a visitar la Fundació Serralves on esta el Museu d’Art Modern a banda de tenir uns magnífics jardins i la casa rosada d’estil art deco on havia viscut el propietari.
Esmorzem al bar de sota de casa i decidim visitar primer la Casa da Música on sabem per la guia que fan una visita guiada en portuguès a les onze del mati.
Arribem amb temps suficient i comprem las entrades per la visita que val 4 euros per persona. L’edifici de la Casa da Música es una autentica delícia i disposa de dos salas de concerts grans, i 5 sales petites : la morada, la taronja, la de la ceràmica, la psicodèlica i la verda per a la experimentació musical.
Arquitectonicament és una auténtica maravella…. per dins es inmens, amb una llum increible, i demà comprovarem que el so és el millor que nosaltres coneixem. Quina enveja de poder tenir un recinte com aquest.
Als sotans del edifici hi han 3 o 4 sales d’assaig que no es visiten. A la sala gran assagen el concert de demà per el que finalment comprem entrades.
La mateixa noia que ens ven les entrades ens poposa el canvi de las de la visita guiada per una combinada amb la visita a la Fundació i ens indica l’autobus que hem d’agafar per arrivar-hi.
Un cop allà visitem primer el Museu d’Art Contemporani que com a contemporani no ens entusiasma i ens fixem molt mes en la llum i en l’espai que en les obres exposades.
Acabada la visita i abans de sortir als jardins anem a dinar al restaurant de la Fundació on ens ofereixen un buffet. Decidim fer la passejada llarga pels jardins que dura 90 minuts.
Uns jardins molt bonics i molt cuidats, amb molta flor. La casa rosada, molt lluminosa esta actualment totalment buida i no permeten accedir a la segona planta. En el terreny, llacs i un indret amb animals i amb el que sembla una granja escola.
Fem una parada prenent un te a la petita casa de te que com diu la guia, està amagada en els jardins. El Miquel demana un te al vi d’oporto i jo un te amb flors de taronger.
Agafades forces completem la visita al jardí. Ens costa una mica però finalment localitzem l’autobús que ens porta al centre. La circulació es brutal i la gentada pels carrers també, res a veure amb el dia festiu. Tornem a visitar la església de los Clèrigos i ens apropem a una de les llibreries mes maques del mon, la llibreria Lello on no deixen fer fotos i son bastant antipàtics.
Al sortir, en una botiga força bonica que conserva la estructura original amb enormes espais, comprem uns estalvis fets amb taps de suro d’ampolles de vi i que trobem força originals.
Anem caminant en direcció al Mercat de Bolhao i fem una parada a un altre establiment històric, la Confiteria de Bolhao on prenem un suc de fruita i uns pastissos de nata (aquí la nata es crema).
Continuant la passejada també passem pel colmado mes fotografiat d’Oporto, el Perola do Bolhao amb uns aparadors d’impacte.
També ens apropem a la cafeteria Majestic, una de les mes emblemàtiques d’Oporto a la rua de Santa Caterina.
A la plaça Batalha, una mica mes endavant visitem la església de San Ildefonso i decidim tornar a travessar el pont aquesta vegada per la part superior.
La perspectiva es totalment diferent i a mes de tant en tant els combois de metro travessen el pont.
Al arribar a l’altre banda decidim esperar a la posta de sol i ens asseiem a un parterre que hores d’ara ja es ple de gent esperant el mateix.
Fem un munt de fotos fins que el sol acaba de “caure” i tornem a travessar el pont fent el camí al inrevés per arribar al Teatre Nacional on tenim entrades per veure el ballet brasiler de la companyia de Deborah Colker amb l’espectacle Tatyana (*****).
El teatre encara no ha obert la sala i entre tots “ens porten” a la cafeteria ubicada al segon pis on prenem un cafè pel que paguem 0,50 euros !!!!!!!!!!!!!
L’interior del teatre es decadent però al mateix temps te un atractiu especial. La puntualitat no es costum a Oporto como podem constatar i a l’endemà confirmarem. Comencen amb mes d’un quart de retard però es que la gent també accedeix a la sala un cop passada l’hora d’inici. També observem que hi han molts nens entre els espectadors.
L’espectacle es molt bo amb una primera part barreja d’acrobàcia i ballet i la música també barreja de clàssica i tecno. Estem a la segona fila de platea i la entrada ens ha costat 16 euros.
A la sortida anem a sopar al cafè Java situat a la mateixa plaça davant del teatre. Tornem caminant al apartament.
_______________________________________________________________
Com sempre un molt bon reportatge. Com molt bé dieu al principi i en queda constància en les imatges, les pujades i baixades son molt pronunciades, com dirien en l’argot ciclista, un recorregut “trenca-cames”. M’ha encantat l’auditori de la casa de la música!.
Una abraçada
Es una ciutat preciosa i amb un ambient cultural que no ens imaginàvem pas. La CASA DA MUSICA, és un edifici que enamora, però el que en realitat posa les dents llargues es la llista d’activitats que es immensa, de tot tipus de musica, evidentment des de la clàssica fins al Rock.
El programa d’aquest any 2013 el varem agafar i és un llibre força gruixut…. ja us ho ensenyaré algun dia.
La ciutat es una mica “trenca-cames” els primers dies, però després ja saps per on anar i caminar en pla…. per tal d’anar a buscar el funicular en cas de que tinguis que baixar al barri vell a la riba del Douro.
Us recomano una escapadeta, així com també el TOC TOC Estudio.
Una abraçada
Preçiòs!!! Vau fer molta cosa eh???? Molt ben aprofitat el viatje!! Petonets!!!