Per MIQUEL GASCON …

Tercer i ultim concert de la temporada del nostre estimat QUARTET CASALS, encara que la setmana vinent els veurem de nou en un concert extraordinari acompanyant al pianista  Alexandre Tharaud.

El programa aquesta vegada ha estat el següent:

1 – Wolfgang Amadeus MOZART (Salzburg 1756 – Viena 1791)

Quartet núm. 14 en Sol major, KV387 (***)

El Quartet de corda núm. 14 en sol major, K. 387, conegut com el Quartet de la primavera, va ser compost per Wolfgang Amadeus Mozart el 1782 durant la seva

estada a Viena.  L’obra va ser editada probablement en 1783. És el primer dels Quartets dedicats a Haydn, una sèrie de sis quartets de corda que va escriure durant els seus primers anys vivint a Viena en honor del compositor i amic de Mozart, Joseph Haydn, considerat generalment com el “pare del quartet de corda”.

No se pas que em va passar ahir, però no va acabar d’atrapar-me aquesta primera part del concert; no dubto que el Quartet Casals estigues al 100% com sempre, però a pesar de la perfecció en la seva interpretació, no vaig vibrar com altres concerts del mateix Quartet Casals.  Estic una mica saturat de Mozart ???  potser aquesta és una de les raons, o és que jo no tenia la millor nit possible.

2 – György KURTÁG (Lugoj, Rumanía 1926)

12 Microludis, op.13 (**)

Encara que va néixer a Romania, està considerat com un dels millors compositors hungars de musica contemporània. Desitjava estudiar amb Béla Bartók a Budapest i per això es va traslladar a Hongria, però no va poder ser perquè Bartók va morir a Estats Units el 1945.

A inicis dels anys 1950 el règim estalinista a Hongria va proscriure les últimes obres de Bartók, i la seva música es va convertir immediatament en una forma de “reunió” per als artistes que creaven un suport contra l’autoritarisme. També van ser prohibits a Hongria fins a mitjans dels anys cinquanta la música d’Arnold Schönberg, i l’obra dels períodes mig i últim de Stravinski. Per escapar d’aquesta camisa de força creativa Kurtág es va traslladar a París el 1957 per continuar estudiant música.

Al tornar el 1967 va ser designat professor del piano a l’Acadèmia Liszt de Budapest i professor de música de cambra poc després. Entre 1993 i 1995 Kurtág va ser compositor resident de la Filharmònica de Berlín.

El llenguatge musical de György Kurtág és bastant individual, però reflecteix la influència dels grans mestres com Johann Sebastian Bach, Béla Bartók, Alban Berg, Beethoven i Olivier Messiaen.  Kurtág parla romanès, hongarès, alemany, francès, rus, grec antic i anglès, i les seves habilitats lingüístiques són evidents en els textos que ha musicat, entre ells els de Blok, Safo, Hölderlin i Kafka.

Reconec que la seva musica no em va acabar de convéncer per la seva atonalitat i dificultat d’audició, però la vaig valorar molt sobretot per la seva dificultat per interpretarla. El Quartet Casals ens va donar una lliço de perfecció com a unitat  musical, coordinant al mil·límetre els sons força estranys que feien aparèixer dels seus instruments, obtenir un resultat com a minim curios.  En 10 minuts interpretar 12 “microludis” amb breus descansos tenen una dificultat afegida, almenys per la meva pobre educació musical. M’hauria agradat que un expert en música contemporànea, prèviament ens hagues intentat explicar breument cada un dels “microludis”, les seves la diferencies i dificultats d’interpretació.

A la segona part, pel meu gust va arribar el millor de la nit, i em vaig re-trobar amb el Quartet Casals que a mi m’agrada…

3 – Robert SCHUMANN (Zwickau, Saxònia 1810 – Endenich, Renània 1856)

Quartet núm. 1 en La menor, op. 41 (****)

Aquest compositor alemany és vist com un dels més grans i representatius compositors del romanticisme. Tant en la seva vida com en la seva obra reflecteix la seva màxima expressió la naturalesa del romanticisme, sempre embolcada en la passió, el drama i, finalment, l’alegria.

La interpretació d’aquest quartet, va ser el millor de la nit i com m’acostuma a passar sovint  amb el Quartet Casals, em dona la sensació de què quant els escolto intento no respirar gaire i no massa fort per tal de no destorbar els moments màgics que almenys a mi m’arriba a posar la pell de gallina. No exagero.

Extraordinaris!!!

Com acostumen a fer en cada un dels seus concerts, i en aquest mes encara per ser l’ultim de la temporada, ens van regalar un bis, aquesta vegada un preciós quartet de Schubert, del que no recordo el nom, que va acabar d’arrodonir la nit.

______________________________________________________________

– L’Auditori – Sala de Cambra – Preu 28 € – (preu pagat 14 € – Oferta contra l’IVA)

_______________________________________________________________