Per IMMA i MIQUEL …
Dissabte 25 d’agost- Diumenge 26 d’agost
Avui deixarem l’hotel a les onze del matí per anar a l’aeroport i emprendre el primer dels tres vols que ens retornarà a casa, el primer fins a Nairobi, el segon de Nairobi a Londres i finalment el de Londres a Barcelona.
Avui és l’únic dia del viatge en què no ens entra l’esmorzar i ens diuen d’un que ofereix bufet lliure al preu de 125 meticaes, comptem el que ens queda a la bossa comú i ens falten 5 meticaes per arribar, com hem de veure al Francesc per donar-li els preceptius qüestionaris de final de viatge, li demanem i ens anem a la busca del lloc indicat.
La sorpresa és que quan arribem ens diuen que és únicament pels hostes de l’establiment …. Per sort un client que surt en aquell moment ens indica un altre guest house per poder anar i ens va indican, molt amablement, el camí des del seu cotxe.
Allà ens ofereixen totes les facilitats per esmorzar el que vulguem i ens donen ous ferrats amb patates i frankfurt, torrades, pa acabat de fornejar, mantega, melmelada, suc de fruita, un tall de papaia i un cafè amb llet……. mmmmmmm Un senyor esmorzar que hem de pagar amb els meticaes que tenim i afegir la resta en dòlars.
Curiosament li donem al noi que ens ha servit un parell de bolígrafs i quan ja estem fora de l’establiment venen corrents un altre empleat de l’hotel i el guarda de seguretat demanant també bolis ….
Tornem caminant per la platja i entrem a la botiga de souvenirs on no ens agrada res. Recollida de maletes i en diferents vehicles ens traslladem tots a l’aeroport on hem d’esperar una bona estona fins que obrin els tràmits d’embarcament.
Ens regiren les maletes com ho van fer a Lichinga i posteriorment l’equipatge de ma. Ens “entusiasma” trobar una botiga dins de la sala d’espera i allà ens hi aboquem tots de cap, crec que tots els membres del grup acabem comprant i el nostre equipatge de mà creix de cop.
A mes ens encapritxem d’un mercat-miniatura que no poden protegir i embolicat de mala manera decidim portar-ho en plan pastis d’aniversari …..
El vol fins a Nairobi dura un parell d’hores i allà ens acomiadem del Francesc que es queda a la ciutat i començarà una altra ruta a primera de setembre. A nosaltres ens toca gestionar las targes d’embarcament de la British i hem d’esperar un parell d’hores per poder-ho ver. Aconseguim unes cadires i fem torns per guardar les motxilles i/o voltar per las botigues i fer les ultimes (casi úniques) compres.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
. Un cop superat el control de passaports i el preceptiu escaneig de motxilles i persones, hem de passar una segona revisió que efectua la British. Com a cosa curiosa em fan treure les càmeres de fotos i encendra-las cosa que sabia que feien però que no m’havia tocat fer mai.
Sortim amb una mica de retard i passem “noche a bordo”, a quarts de sis arribem a Londres i fem temps esperant els nostres vols. Ens acomiadem del nostres amics que volaran cap a Madrid una hora mes tard que nosaltres, és el punt i final d’un viatge que ha resultat mes dur del que en principi havíem previst però també molt mes gratificant a nivell personal i humà.
… i vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest viatge s’ha acabat …
Anar al primer capítol
Anar al capítol anterior
________________________________________________________________
Gràcies per haver-ho compartit amb tots nosaltres.M’agradat molt tots el llocs que ens heu ensenyat,la gent i les seves maneres de fer,les ciutats,els mercats.
Quines fotos!!!!!!!!!!!!!!!!!
Com no crec que hi poguem anar mai,us agraeixo tot aquest recorregut ,ha estat com viatjar amb vosaltres,però de manera virtual.
Ha estat un viatge dur i ple de sorpreses agradables e imprevistes,però sobretot un viatge de sommi.
Teniu la gran sort de que tots dos ,sou uns grans voltaires aventurers.
Gràcies Neus pel teu comentari
Encara que no ho sembli explicar tot el recorregut i seleccionar les fotos per intentar transmetre un viatge d’aquest tipus, és una feinada brutal.
Hem estat 5 dies a PORTO mentre de forma automàtica s’anaven publicant els 5 últims capítols del viatge de l’estiu, que havia prèviament preparat.
D’aquesta escapada també os farem 5 cèntims, encara que viatjar a una cultura occidental molt semblant a la nostre no té els mateixos atractius per tal d’explicar-ho en un blog.
També hem voltat molt… i ara toca descansar i pair la tornada al dia a dia, la feina i la rutina. De totes maneres com sabeu intentem que aquesta rutina, encara que existeix, fer-la molt mes agradable amb les nostres voltades culturals.
Una abraçada
Per fi hem arribar al final d’aquesta aventura africana. S’agraeix molt el fet d’explicar-nos-ho amb pels i senyals i amb tanta documentació fotogràfica, una autèntica feinada.
Ara a veure l’escapadeta portuguesa.
Una abraçada
Josep !!!
Has aguantat com un “Jabato” la pallissa de narracions d’aquesta aventura africana, que recomanem a tots els que l’heu llegit…..repetir-la, ja que la vida és molt curta i les sensacions que es poden viure en indrets com el d’aquest viatge et donen forces per viure el nostre dia a dia, valorar el que tenim, comparar formes de viure, conèixer una petita part d’aquesta petita boleta on vivim i pensar en el pròxim viatge, que com ja sabeu aquest estiu serà mes tranquil per l’Oest Americà.
Una abraçada
Tranquil ??? això es totalment impossible amb tu, les teves inquietuds i ganes de gaudir de tot el que veus fa que els dies quedin curts i sempre, sempre quedin racons per voltar i viure.
Un petò.