Per IMMA i MIQUEL …

Divendres 24 d’agost

Avui toca trasllat a Pemba.

Primer hem de liquidar les begudes i el lloguer dels equips de snorkel. Encara que no ho sembli és tot un repte aconseguir fer-ho perquè la gent d’aquí no és gaire àgil amb els números i el sistema que tenen en aquests indrets d’anotar les consumicions és per embolicar a qualsevol.

La navegació dura una mitja hora i al baixar agafem dos cotxes que ens portaran fins a Pemba. Ens esperen un munt de nens a la platja que ens demanen el que sigui.

En el camí fem un parell de parades i comprem plàtans.

Al arribar a l’hotel, el complex Caracol, hi ha algun problema amb les habitacions i hem d’esperar una estona fins que es resol. Ens donen una clau acabada de pintar, tal com sona, acaben de pintar el numero de l’habitació amb pintura negre i evidentment amb maletes i motxilles no m’adono fins que observo com m’han quedat els braços… anècdota.

Deixem les maletes i anem amb intenció de dinar al restaurant que hi ha a l’altre banda de la carretera que es diu el Delfin.

Demanem i una hora i mitja mes tard decidim anular el dinar, pagar la beguda i marxar. Esta clar que s’enfaden i no ens volen cobrar ni la beguda.

Agafem un taxi i ens dirigim al port, on no hi ha res de res.

Demanem pel mercat i un noi ens acompanya al que anomena la loja que suposem que és el mercat del peix però que ara esta totalment tancat.

Demanem per anar al centre i un parell de policies joves ens acompanyen una bona estona. Ens creuem amb el grup dels bascos que han fet el camí a l’inrevés i que inicialment pensen que ens han detingut !!!!

Al acomiadar-nos dels policies ens van demanar quelcom… i amb uns bolis BIC i uns caramels es van anar tot contens!!!

El centre és un carrer enorme, ample, molt ample i ple de parades a banda i banda. Observem que venen moltes sabates i roba feta servir.

Fem una parada a una pastisseria indicada en la guia per menjar un pastis de xocolata i un refresc i poder aguantar fins al sopar.

Quan arribem al final del carrer decidim començar a trencar per anar una estona caminant fins a l’hotel i ensopeguem un mercat ple de botigues i molta, molta gent.

El sol es va posant i mica en mica van tancant tot. Ens demanen fotos, tothom vol sortir a les nostres fotos.

Finalment sortim a la costa i decidim continuar caminant una estona abans d’agafar un taxi. El que no sabem encara és que una mica mes endavant el carrer està tallat per obres i no passa ni un cotxe.

Ja és nit tancada quan passem per davant d’una botiga de peces de fusta i pràcticament l’assaltem i acabem comprant una figura d’una dona que està tallada en un tronc.

caminant fins a l’hotel, en total hem fet uns sis kilòmetres des del centre. Volem sopar al restaurant del costat ja que no podem tornar al del migdia per raons obvies, i com no accepten dòlars ni Visa demanen canvi en l’hotel i ens diuen que si però se’n van a buscar-ho al centre.

Molt amables, s’ofereixen a portant-se els diners al restaurant i mentre demanen el sopar que és típic d’aquí, mandioca amb carn i arròs de coco amb cabrit.

I desprès preparem las maletes per a la tornada. Això s’acaba….

Anar al primer capítol

Anar al capítol anterior

Anar al capítol següent

________________________________________________________________