Per IMMA i MIQUEL

Dimecres 22 d’agost

Tot i que no ens hem de llevar fins a quarts de set ens despertem molt d’hora, la llum del dia des de las cinc de la matinada ens ha obert els ulls.

Anem a la terrassa on esmorzem i fem temps a què pugui la marea suficient per poder embarcar.

Avui serà quasi tot el dia de navegació, anirem en dos dhow’s separats.

Els pescadors s’apropen i ens venen peix… mes fres imposible !!!

…. farem una parada a un banc de sorra ja que anem desigualment distribuïts. Al arribar al lloc de sorra ens trobem uns pescadors descansant de la seva feina i a la poca estona desprès de veure els blancs fent possessió de l’illa ….. marxen, encara que molt encuriosits de quina bandera és, qui som i que fem a l’altre recó del mon.

Al banc de sorra, immens enmig de l’oceà Ìndic, baixem per tal de fer un bany. Ens proporcionen les ulleres, tubs i aletes per tal de fer snorkel (equips llogats), però entre que localitzem el nostre numero de peu i ens col·loquem tot l’equip passa pràcticament la (per nosaltres) curta estona que ens havien donat i ens criden per tornar a pujar al vaixell i continuar la navegació.  A mes en el poc temps que hem pogut fer snorkel no hem vist res, ni un peixet, … tot i això el lloc és preciós i ho gaudim a tope.

Canvien el motor per la vela, i naveguem la resta de dia a vela.

Segons llegim a la Wikipedia el dhow  és una embarcació de vela d’origen àrab caracteritzada pel seu velam triangular i baix calat, sent el més comú que comptin amb un únic mastil. L’aspecte més revolucionari del dhow en la història naval va ser el seu velam triangular, el qual li permetia navegar sense rems independentment de la direcció del vent, a diferència de les embarcacions amb veles rectangulars existents fins llavors, que precisaven comptar amb vent en popa per prescindir dels remers.

No se sap amb precisió quan van aparèixer, no obstant això tot sembla indicar que la seva aparició està lligada a la de l’islam; de fet, per les seves qualitats marineres i el seu baix cost de construcció, va ser l’instrument que va permetre als àrabs propagar la seva nova fe per gairebé tota la conca de l’Oceà Índic, des del Nord de Moçambic fins a Indonèsia, passant per Pakistan, parts de l’Índia, Birmània i Tailàndia, Malàisia i fins i tot el sud de les Filipines, especialment Mindanao.

El dhow es va utilitzar principalment com a buc de càrrega, sent aquesta de tipus molt variats, des de gra i peix fins a esclaus i minerals.

Per dinar un entrepà amb ceba i formatge i la veritat és que el dia se’ns fa una mica llarg perquè no ens parem ni una sola vegada per fer un banyet i acabem llegint assentats, estirats, recolzats, mig dormint, al sol, a l’ombra, ….. Els únics moments en què vibrem és quan veiem dofins.

Arribem a l’illa de MOGUNDULA on estarem un parell de dies dormit en tendes de campanya i és que és un espai protegit on no hi viu ningú, mes que una parella en la única cabana de l’illa, per cuidar-se de l’entorn. No arriba la llum i tampoc l’aigua, tot en estat pur.  Un altre paradís en mig del Indic.

Molt a prop de la platja ja estan muntades las tendes amb llitera, matalàs, coixí i fins i tot tovalloles. Son prou espaioses i dormirem molt bé amb el soroll del mar de musica de fons.

Una mica allunyat de les tendes tenim un water/comuna i una dutxa. Un luxe de campament.

En Miquel se’n va a fer un vol i fa moltes fotos i jo em quedo amb la Fina per tal d’entrar las maletes a les tendes quan sigui possible.

Desprès ens vestim i xarrem sota el tendal fins a l’hora de sopar.

Anar al primer capítol

Anar al capítol anterior

Anar al capítol següent

________________________________________________________________