Per IMMA BARBA …
Aquest diumenge vam decidir fer cas dels consells del Lluís i la Neus i tot just acabat de dinar ens vam disposar a viure una marató de teatre a la Sala Joan Brossa. També hem de reconèixer que ens feia una mica de mandra donat que quan vam veure Contra la democràcia a la Sala Beckett no ens va acabar d’agradar, però …. rectificar es de savis i ara estem contents d’haver gaudit d’aquest triple espectacle que ens va satisfer molt.
La Trilogía dels “Contra” ha tingut una sorprenent trajectòria internacional i els textos de l’Esteve Soler han estat representats arreu del món i traduïts a 10 idiomes (català, castellà, anglès, francès, alemany, italià, grec, romanès, danès i txec).
Es la primera vegada que es poden veure de forma complerta a casa nostre.
Seran cinc hores de teatre que passaran de manera molt agradable perquè a mes en els entreactes la sala ens ofereix beguda i galetes.
A las cinc de la tarda comença la representació:
Contra el progrés: Son set contes que barregen humor i horror, mort i comèdia, set moments tan estranys com pròxims. Es com un mirall de fira que deforma la realitat, l’exagera i la ridiculitza, però en el que no podem deixar de veure’ns una mica reflectits, perquè “qui estigui lliure dels pecats del progres que tiri la primera pedra”.
L’escenari ens mostra un batibull d’electrodomèstics apilats que han deixat de fer la funció per la que van estar dissenyats i fan d’altres, la planxa que es telèfon, l’assecador que es comandament a distancia, el forn que es armari …..
• La primera historia comença amb una tele endegada i l’home de la parella que canvia compulsivament de canal fins que es queda encallat en una frase concreta.
• Un home ferit al terra atropellat per un tramvia, una dona se’l mira i no fa res per ajudar-lo i un home que tampoc fa res perquè creu que la dona ho ha fet i fa fins i tot una foto del home estes a terra i la dona fent el senyal de la victòria.
• Una nova religió com a forma de resoldre els problemes laborals, perquè no sacrificis humans ??
• Una parella normal troba una immensa poma al menjador de casa seva.
• Una mestra llegeix la Caputxeta Vermella als seus alumnes. El final del conte canvia de forma sorprenent.
• A la estació de tren una parella finalitza el seu contracte de matrimoni que van signar per dotze mesos.
• Tres personatges amb xubasqueros vermells, tres foques que exterminen nadons humans a cops.
Fitxa artística:
Direcció: Joan Mª Segura/
Intèrprets: Dani Arrébola, Txell Botey i Xavi Idáñez / Espai escènic. Fortià Coromina/ Disseny de so : Xavier Mestres / Producció: Teatre al Detall.
________________________________________________________________
Contra la Democràcia: Es presenta com a text subversiu.. El simple fet de dir “Contra la Democràcia” ja sona malament. Democràcia és una paraula intocable, inqüestionable. L’Esteve Soler juga amb la paradoxa i amb el que és emotiu, sempre qüestionant allò que ens sembla segur i fiable. Precisament la nostra constant racionalització, ens obliga, només amb el seu títol, a preguntar-nos : Vivim en un veritable sistema democràtic? Què es democracia?
La primera historia d’aquesta obra es impactant i entre historia e historia joc de cortines efectiu.
• L’escenari ens mostra dos capolls humans que esperen el naixement d’un fill
• Dos politics observen el resultat de la desaparició d’una ciutat i es plantegen fer eleccions.
• Que hi ha desprès del 6
• Dos executius es relaxen tot tirant-se pedres entre ells, una enorme pedra ocupa l’escenari.
• Els pares li expliquen al seu unic fill que es el resultat d’un coitus interruptus malt resolt i que com a fill es una perdua de temps constant.
• Una dona amb burka explica perquè ha matat al seu marit
• En un bar, el rei Leopold de Bélgica i Henry Kissinger parlen dels morts que han provocat amb las seves guerres.
Fitxa artística:
Direcció : Carles Fernàndez Giua / Intèrprets: Dani Arrébola, Eva Cartañá, Laia Martí i Guillem Motos / Espai escénic i vídeo: Eugenio Szwarcer/ Disseny de so: Lucas Ariel Vallejos/ Disseny de vestuari: Lluna Albert
_______________________________________________________________
Contra l’amor: en un moment en el qual el factor humà ha deixat d’importar davant els interessos materials, la revolució emocional s’erigeix com l´única posible. Les 7 escenes còmiques i terrorífiques de Contra l’amor posen en contradicció els sentiments més propers i necessaris per evidenciar fins a quin punt la societat de consum ens ha intoxicat.
En aquesta última obra els actors canten cançons d’amor universals que s’intercalen amb la trama de cada una de les històries:
• Un teatre de putxinel·lis, un camperol enamorat d’una princesa, aquesta li demana el cor de la seva mare a canvi del seu amor.
• Una habitació d’hotel, una parella. Al entrar ella es trenca en mil trossos.
• Dos dones parlen en un banc en un espai public, una d’elles esta “habitada” pel seu ex.
• Una parella de joves obligades a prendre pastilles per l’amor
• Dos astronautes, únics supervivents del mon
• Una parella de mitjana edat situada en un lloc llefiscós es retreuen fins a la extenuació els que no els hi agrada.
• Un especialista en fer càstings de pel.licules porno s’enamora de veritat
Fitxa artística:
Direcció: Carles Fernàndez Giua / Intèrprets : Dani Arrébola, Eva Cartañá, Laia Martí i Guillem Motos / Espai escénic : Alfonso Ferri / Disseny de llums: Xavi Salavert / Disseny de so: Lucas Ariel Vallejos / Caracterització : Toni Santos / Producció: Centre d’Arts Escèniques de Terrassa, La Seca Espai Brossa i La Conquesta del Pol Sud.
Realment espectacular la interpretació de tots els actors del tres muntatges, però destaquem per sobre de la resta la de Dani Arrébola de presencia casi permanent al llarg de tota la tarda i la de Guillem Motos per la seva magnifica gestualitat.
Esteve Soler es l’autor d’aquestes “Contras”, nascut a Barcelona l’any 1976, es un dramaturg format a l’Institut del Teatre i la Sala Beckett, on dóna classes d’escriptura dramàtica.
Algunes de les seves altres obres s’han estrenat al Teatre Nacional de Catalunya (Jo sóc un altre!), el Teatre Lliure (Davant de l’home) i el Bell Theatre de Londres (Memòria).
Contra la democràcia va ser guardonada amb el premi Serra d’Or 2012 al millor text teatral de l’any.
Esteve Soler
Una tarda de borratxera teatral realment magnífica.
______________________________________________________________
– La Seca – Espai Brossa- Preu 26€ – (preu pagat 18 € – TresC)
_______________________________________________________________
Uf! cinc hores, en un principi, es poden veure molt llargues, convertir-se en feixugues, però quan l’obra funciona i t’atrapa passen volant. Recordo el muntatge de Rigola al Lliure a Montjuïc “2666” que, malgrat els cinc actes, no es va fer gens llarga.
També hauríem de valorar el desgast de l’actor/actriu davant d’una interpretació tant llarga, i a voltes, variada.
Una abraçada,
Montse
La veritat es que a priori sembla que ha de ser molt dur, però ens va passar la tarda volant i a mes el teatre ens oferia en els intermitjos beguda i coses per picar i també aprofitàvem per parlar amb altre gent tan “boja” com nosaltres. De fet, hi han operes que duran mes de cinc hores ….
Els actors i actrius de Contra la democràcia repeteixen a Contra l’amor, però el Dani Arrébola fa les tres obres i amb una varietat de registres realment increïble.
També es poden veure les obres de forma independent, però ens va fer gràcia “correr la marató”.
Una abraçada.