Per MIQUEL GASCÓN …

Un nou concert amb l’OBC i un altre encert.

Aquest passat diumenge l’orquestra la va dirigir el mestre JUANJO MENA d’una manera que ens va agradar força. Fins i tot a la segona part abans de començar la interpretació de Bartok, ens va explicar en veu alta el significat de la musica de “El Príncep de fusta” i la veritat es que desprès se’ns va fer molt mes agradable i fins i tot molt curta en temps.

Juanjo Mena, ha estat director de l’orquestra Simfònica de Bilbao entre altres, i ara mateix es director titular de la Filharmònica de la BBC.

El programa d’aquest concert va estar el següent:

1 – Leos JANACEK (Hurvaldy 1854 – Ostrava 1928)

La petita guineu astuta. Suite (***)

La història d’aquesta òpera comença el 1920 quan un dibuixant presenta a un diari uns dibuixos sobre la vida d’una guineu. Després de molt temps li van demanar a un redactor que escrivís uns història en base a aquests dibuixos. Quan va aparèixer al diari va tenir tant d’èxit que de seguida Janacek ho va transformar en un llibret d’òpera i li va posar música. Va sobtar veure cantants fent d’animals però tothom ho va entendre com una gran faula d’ amor a la naturalesa i un cant a la llibertat. El mateix compositor considerava aquesta òpera una de les seves millors obres. Va ser estrenada l’any 1924.

2 – Franz LISZT (Doborján 1811 – Bayreuth 1886)

Concert per a piano núm. 1 en Mi bemoll major (****)

Aquest magnífic concert per a piano i orquestra, va ser interpretat per la jove i extraordinària pianista ALICE SARA OTT.  No l’havíem escoltat i realment varem quedar meravellats per la seva mestria.  Va sortir al escenari una mica amb posats de “Diva” i no es per menys, ja que als seus 24 anys està considerada una de les pianistes millors del mon.  Amb vestit vermell esclatant i amb els peus descalços, semblava gairebé que es tenia que trencar quant tocava el piano amb gestualitat quasi gimnàstica per les seves postures forçades amb tot el cos i els seus moviments de braços “dansaires”; algun cop amb un braç a l’aire perquè es notes clarament que tocava amb una sola ma.

Però el resultat, si tancaves els ulls, era realment extraordinari. El merchandisingt es va posar en marxa ràpidament a la mitja part, amb llargues cues per adquirir els seus CDs i la seva posterior signatura.

Aquest concert està considerat com el més brillant, perfecte i popular de tots els que Liszt va compondre. No expressa ni mons contemplatius, ni idees profundes, entre altres coses perquè Liszt mai va estar interessat a destacar en les seves obres aquestes característiques, excepte en comptades ocasions. El concert és d’una força superior a la de la seva possible transcendència. Potser la característica més acusada sigui la de l’interès amb què, sense que el piano perdi protagonisme, participi l’orquestra, ja sigui amb intervencions de diferents solistes, ja en els tutti d’una formació que empra, lluny de limitacions clàssiques, tot un conjunt , inclosos els trombons i una rica i brillant percussió.

El bis que ens va oferir va ser “La Campanella“, de Liszt… que us deixo aqui sota en un youtube….

3 – Béla BARTÓK (Nagyszentmiklos 1881 – New York 1945)

El príncep de fusta. Gran Suite, op. 13 (****)

Bartók ha estat considerat, amb Zoltán Kodály, el més important compositor hongarès del segle XX. Per les seves investigacions sobre la música folklòrica, Bartók es considera com un dels fundadors de l’etnomusicologia, l’estudi de la música folklòrica i la música de cultures no occidentals.

Es llavors quant el mestre JUANJO MENA, ens va explicar l’argument d’aquesta obra descriptiva i gracies a això varem poder entendre millor la musica que escoltàvem…

“Hi havia una vegada una princesa que ballava alegrement al bosc. La fada que tenia cura d’ella li va ordenar que tornés amb ella al seu castell, però, la princesa va desobeir, endinsant-se més en el bosc. L’estona va arribar a un altre castell, veient a un príncep al llindar de la porta. El príncep la va veure i va caure perdudament enamorat d’ella. Tanmateix, la fada va agafar la princesa i se la va emportar de tornada al seu castell, on va començar a filar a la filosa al costat de la finestra. El príncep, enamorat, va decidir seguir per confessar el seu amor a la princesa, però, la fada, amb enèrgics moviments embruixar el bosc, que va prendre vida i impedia que el príncep avancés. Després una llarga lluita, el príncep va caure exhaust i vençut, després el bosc es va calmar de nou. Un cop es va haver recuperat de la seva fatiga, va tornar a avançar arribant així al pont que portava al castell de la princesa. Just quan anava a creuar-lo, la fada embruixar el riu, que es va desbordar amb grans onades. El príncep intentava obrir-se pas entre elles, però era inútil. Es va girar desanimat, i les onades es van calmar. en veure-ho, va intentar tornar a creuar, però un cop més, el riu va impedir.

Desesperat, va tenir una enginyosa idea. Va agafar un pal i el va vestir amb el seu mantell i la seva corona, fins i tot va tallar un dels seus daurats rínxols i el va posar al pal. Quan la princesa va veure això per la finestra, va baixar immediatament per jugar amb aquest pal tan adornat. Quan va arribar a baix, el príncep va sortir de darrera el pal i va estendre els seus braços cap a la princesa. Aquesta, però, va retrocedir al veure al jove robat. La fada va fer que el pal cobrés vida. En veure això la princesa, va començar a ballar amb el príncep de fusta i se’n va anar, deixant al príncep real trist i abatut. En caure la nit, el príncep es va adormir, i la fada va anar a consolar-lo. Va fer que totes les coses del bosc prenguessin vida i fessin un ball en homenatge al príncep. A més, li va oferir tres regals: una cabellera daurada, un mantell i una corona.

Al matí següent, la princesa va tornar amb el príncep de fusta, que tenia dislocats tots els membres, i tenia la corona, el mantell i la perruca penjant torts. Ella intentava seguir ballant, enutjada, però el príncep de fusta seguia trencant amb cada intent, fent del ball una mica més patètic. Finalment, la princesa va veure el príncep i es va acostar a ell, però aquest la va rebutjar despitat i va entrar al bosc cap a la seva castell. La princesa, desesperada, va seguir però el bosc li va impedir continuar. Va intentar lluitar contra ell però va ser impossible i va haver de donar la volta. En el camí, va ensopegar i va caure a terra. Llavors va començar a plorar, tapant-se la cara amb les mans. Enfadada, va tirar la seva corona i el mantell, i fins i tot es va tallar el pèl. En sentir-la plorar, el príncep es va tornar i es va acostar a ella. Ella li va donar l’esquena avergonyida pel seu aspecte, però el príncep la va abraçar. I mentre estaven abraçats al mig del bosc, totes les coses van prendre a poc a poc la seva forma i posició originals. “

Quant va acabar la Suite, ens varem adonar de que se’ns havia fet molt i mol curta, i en part és perquè ens va agradar molt aquesta sensació de “veure” a traves de la musica una història quasi be com si es tractes d’una pel·lícula.

______________________________________________________________

– L’Auditori – Preu de 51 € a 23 € – (preu pagat abonament 24 € )

______________________________________________________________