Per IMMA BARBA …

Ahir dimarts vam poder assistir a la lectura dramatitzada que Rosa Maria Sardà va fer de “Cartes Impertinents de dona a dona”  (1971)  de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany.

Abans de continuar, vull aclarir que les dues estrelles, no reflecteix la vàlua o no de l’espectacle i si en bona part el nostre desencís de veure’l en condicions molt dolentes d’audició per la falta d’una amplificació de la veu de Rosa Maria Sardà, que a banda de què casi no tenia veu per un refredat no massa oportú, el Teatre Lliure no va posar els mitjans al seu abast perquè s’escoltès amb un mìnim de condicions.  Era una queixa quasi rotunda dels espectadors a partir de la fila 8… i nosaltres estàvem a la 12.

La temporada passada ja es va poder veure aquesta representació dins del cicle Cartes Lliures, en el mateix Teatre Lliure i es va oferir aquesta sessió en homenatge a Maria Aurèlia Capmany, una de les personalitats més brillants de la cultura catalana en el vintè aniversari de la seva mort.

Maria Aurèlia Capmany va utilitzar el genere epistolar per expressar les seves idees a l’entorn de la societat i sempre sota el prisma del feminisme.

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991). Novel·lista, autora de teatre i assagista. És una de les escriptores catalanes més polifacètiques. Estudia a l’Institut-Escola i es llicencia en Filosofia. Treballa com a gravadora de vidre i com a mestra a l’ensenyament secundari. El 1947 queda finalista del premi de novel·la Joanot Martorell amb Necessitem morir i el guanya l’any següent amb El cel no és transparent. El seu prestigi com a narradora li arribarà, però, el 1956 amb l’obra Betúlia.

El 1959 funda amb Ricard Salvat l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on exerceix de professora, fa d’actriu, de directora i de traductora. També hi estrena tres obres pròpies. En aquesta mateixa etapa és quan apareixen dues novel·les bàsiques en la seva producció, escrites anteriorment, El gust de la pols i Un lloc entre els morts, premi Sant Jordi 1968. Com a assagista, dedica nombrosos articles als temes al voltant de la dona i també sobre diversos aspectes de la cultura i de la societat catalana. Es dedica també al guionatge de ràdio i televisió. En el seu vessant de política és regidora i responsable de les àrees de Cultura i d’Edicions de l’Ajuntament de Barcelona i membre de la Diputació de Barcelona, des del 1983 fins a la seva mort.

Va ser membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Sota la direcció de Pau Carrió se’ns van oferir la lectura de:

• Estimada amiga, amb el rerafons de la irrupció de la dona a la vida política.
• d’una feminista a una noia molt d’avui, amb la irrupció de la dona en el mon del treball a través de la germana petita d’una família burgesa que vols diners “seus”.
• d’una honesta mentidera a Cordèlia, sent aquesta la filla del rei Lear, o de com trencar amb els condicionaments socials i jeràrquics.
• d’una obrera a una senyora que es dedica a fer conferències parlant de l’emancipació de la dona, o el dilema jornada laboral / sus labores
• d’una prostituta a Dona Teresa, o el dilema cintura per amunt / cintura per avall
• d’una burgesa a una obrera,  treball masculí versus treball femení.
• d’una ingènua infeliç a una dona il·lustre que presenta la seva candidatura a l’acadèmia o el sofriment d’un mascle davant una dona intel·ligent.
• d’una assassina a una dona de bé, o de com assassinar l’àngel de la llar és l’única manera de començar a viure.

Interessants i agudes reflexions d’una dona molt compromesa amb els seus ideals que afirmava que la cultura és política i que, qui digui el contrari no sols menteix sinó que fa una política immobilista i reaccionaria.

El Teatre Lliure va aprofitar l’escenografia dels Feréstecs però com ja he comentat no van amplificar la veu de la Rosa Maria Sardà que malgrat la seva gestualitat i la seva força al llegir els textos no va aconseguir atrapar tota la sala, ja que nosaltres vam tenir que fer veritables esforços per entendre-la perdent molt sovint el final de les frases. Una llàstima.

http://www.tv3.cat/videos/3463230/Maria-Aurelia-Capmany-una-dona-lliure