Per MIQUEL GASCÓN …

Com a socis de l’entitat “Amics del Liceu” rebem una invitació per veure en el lloc mes adient (la sala d’assaig l’orquestra del Liceu), la pel·lícula AL FOSSAT que va ser estrenada l’any passat i que per moltes raons no varem poder veure.  Reservem d’immediat, per poder assistir a aquest passe especial.

Primer de tot vull expressar la meva estranyesa (per no dir indignació) amb la direcció del Gran Teatre del Liceu, per no haver promocionat prou (mes aviat gens) aquesta pel·lícula, sabent que els protagonistes son els propis treballadors del Teatre, fent la feina que s’espera d’ells… i rodada quasi en la seva integritat dins de les dependències del Gran Teatre del Liceu.

No s’hauria d’haver projectat a la sala principal del Teatre per fer-la conèixer com a mínim als seus abonats i als aficionats a l’òpera i a la música d’orquestra ???

No s’hauria de vendre en format DVD a la botiga del Liceu ???

No es tracta d’una promoció sense cap cost per al propi Gran Teatre del Liceu ???

Ha hagut de ser l’associació d’Amics del Liceu (de la que formo part) que hagi promogut aquesta trobada amb el director i alguns dels protagonistes per tal de revisar la pel·lícula i parlar d’ella. L’associació no ha tingut la delicadesa tampoc de convidar a altres aficionats del Gran Teatre del Liceu, com per exemple als “Liceistes del 4art i 5e pis” (de la que nosaltres també formem part). No entenc aquest oblit quant SI s’ha convidat als abonats del TNC (nosaltres ho som), qüestió no massa lògica quant el TNC no té cap lligam amb l’òpera.

Com ja he comentat, varem tenir la sort de comptar amb la presencia del director de la pel·lícula, Ricardo Íscar i d’alguns dels músics que participen a la pel·lícula com a protagonistes, i al final de la projecció varem gaudir d’una xerrada molt interessant.

Més de cinquanta membres de diferents nacionalitats componen l’Orquestra del Teatre del Liceu de Barcelona, exposant els seus talents individuals a un fi comú. Tots ells eren nens prodigi, amb unes carreres professionals irreprotxables que portaven implícites una renúncia a les seves adolescències respectives i un sacrifici en les seves vides personals. Està a punt de començar un nou concert i el nerviosisme s’apodera dels presents entre bambolines: tot ha de sortir a la perfecció.

Pel·licula (documental ???),  del salmantí Ricardo Íscar, prestigiós documentalista que ha obtingut al llarg de la seva carrera bones crítiques amb algunes cintes com “El setge” o “Postal des de Buenos Aires”, sobre els secrets de l’Orquestra del Liceu de Barcelona, sobre com és la rutina professional i personal d’alguns dels integrants i de com es preparen per encarar un nou concert. “Al fossat” mostra als espectadors el funcionament intern d’una gran orquestra d’una gran institució com és el Liceu de Barcelona, en un moment complicat de retallades econòmiques en les subvencions de la Generalitat de Catalunya que han suposat alguns polèmics acomiadaments en el personal , sempre des d’una perspectiva humana i molt emotiva.

Per nosaltres, que som aficionats a l’òpera, ens va semblar una obra mestre cinematogràficament parlant, ja que ens mostra amb pels i senyals el funcionament intern del Gran Teatre del Liceu, cosa que ens podíem imaginar molt per sobre, però ni de bon tros amb aquest “realisme” posat davant del nostres ulls. A banda d’això ens ensenya la vida d’alguns d’aquests treballadors, siguin musics, cantants del cor, tècnics, creadors de perruques o netejadores de la neteja…. i ens els mostra en la seva part mes humana, a la seva vida del dia a dia, a casa seva o en els seus temps d’oci.

En cap cas, els protagonistes son la direcció del Teatre, ni els directors de l’orquestra que ni tan sols es veuen a escena quant els musics estan assajant…. alguns cantants es poden veure o escoltar les seves veus, però casi mai es veuen directament, si no a traves del entremat de llums i politges des de dins de l’escenari i mai en un pla frontal. És un cinema que vol d’una manera expressa que els protagonistes siguin els TREBALLADORS del Teatre… un cinema social on la història està explicada des d’abaix i es va construint a partir d’ells (no pas a l’inrevés com acostuma a explicar-se qualsevol història). Per cert, fa un any tan sols del seu rodatge, i ens van comentar que una part molt important dels musics que es poden veure al film, han estat acomiadats per la direcció; inclús una dona music de l’orquestra, que és una de les protagonista, acaba de morir tan sols fa unes tres setmanes de la malaltia que a la pel·lícula ella mateixa relata.

Ricardo Íscar, va assenyalar la importància del pas del temps a les nostres vides que queda reflectida a la pel·lícula d’una manera molt clara…. tot és temporal, tot té un final i la mort és una de les poques coses que ens uneix a tots els essers humans sense distinció de classe social.   Una de les raons del títol de la pel·lícula “AL FOSSAT”, a banda del fossat de l’orquestra on de manera claustrofòbica es veuen obligats a interpretar la musica…. també va escollir el nom, per deixar constància de què el pas del temps ens portarà a tots al fossat.

Podeu veure la pel·lícula a través de la pagina web de TV3….

http://www.tv3.cat/videos/4468531/Al-fossat

“Al fossat” ha estat guardonat amb la Biznaga de Plata (Premi Especial del Jurat) del Festival de Cinema de Màlaga. Ricardo Íscar furga en la vida de músics procedents d’Albània, Brasil, Xina o Barcelona i els seus contrastos, parla de l’origen dels diferents instruments i també passeja per les fosses, per disseccionar el rerefons d’un teatre d’òpera, allò que se li oculta al públic assistent, amb els maquinistes o les empleades de la neteja.

La pel·lícula ens va agradar molt…. tant que desitjaríem veure-la moltes mes vegades, comprar la seva versió en DVD o Blu-ray; durant la xerrada amb el director, aquest es va assabentar per un parell d’assistents a la presentació, de què la pel·lícula es pot comprar en format DVD si vas a la pròpia distribuidora, cosa que evidentment va indignar al propi director que no tenia pas cap coneixement al respecte.  Això sembla que és una pràctica d’autopirateig per part de la productora.   Quina vergonya !!!

Us deixo un video que vaig gravar amb el telefon mòbil, d‘una part de la xerrada posterior amb Ricardo Íscar.  No té la qualitat que desitjaria, però crec que pot ser d’interès per molts de vosaltres….

Recomano la pel·licula a tota la gent que estima la musica, encara que no sigui aficionat a l’òpera. Els que si entenguin d’òpera els aclarirà moltes coses que mai es veuen, des de la part humana fins el perquè de les errades dels treballadors del Liceu, o inclús les angoixes per tal de fer-ho el millor possible.  Els que mai no s’han apropat al mon operístic, els hi recomano perquè s’adonaran dels esforços inimaginables per aconseguir la unió de mes de 300 o 400 persones per què tot surti perfecte i l’esforç de varios anys abans de veure estrenada una opera a escena….. segurament això pot apropar molt mes aquest mon on es reuneixen varies arts, al public desconeixedor.

Des d’aquest petit racó que és el nostre Bloc volem fer-li arribar al director Ricardo Íscar, la nostra felicitació per haver aconseguit mostrar-nos el que en molts anys d’espectadors d’òpera mai havíem vist ni imaginat…. per posar-nos la pell de gallina amb moltes de les imatges de la pel·lícula i per fer que ens emocionem al visionar-la… i de tornar a emocionar-me ara mateix quant estic escrivint aquesta crònica.  No se pas si tendra molta sortida comercialment parlant, però volem que sàpiga que el seu treball ens ha arribat molt endins i que tan sols per això, el seu esforç i la seva feina durant aquets quatre ultims anys per aconseguir-ho,  paguen la pena.   Gràcies Ricardo !!!

Al  fossat

Any de producció: 2012
Distribuïdora: Bausan Films
Gènere: Documental
Estrena: 29 juny 2012
Director: Ricardo Íscar
Guió: Ricardo Íscar, Sophie Köhler
Fotografia: Julián Elizalde

______________________________________________________________

– Gran Teatre del Liceu – GRATUIT

_______________________________________________________________