Per MIQUEL GASCÓN….
“BENEïT SIGUI L’AIRE !!!” poder posar una altra vegada en una obra de teatre la nostra màxima puntuació de 5 estrelles, és un goig immens. A la capçalera hem posat en broma 5 estrelles “al quadrat”… i és que amb tota sinceritat ha estat una de les millors produccions que hem vist a Catalunya en els darrers anys…. …..“FIGURATE”.
Els feréstecs ( I rusteghi en l’original) és una comèdia de Carlo Goldoni escrita en vènet. Va ser estrenada a Venècia al Teatro San Luca, al final del carnaval de 1760 i es va publicar el 1762. Els feréstecs són quatre mercaders de Venècia, que representen la vella tradició conservadora i puritana de les classes mitjanes venecians, enfrontats a la “nova frivolitat” veneciana.
La versió catalana, meravellosament traduïda del vènet al català per Lluís Pascual, ha estat estrenada l’abril del 2013 al Teatre Lliure. Aquí rau la clau de l’èxit i és que en Lluís Pascual ha aconseguit apropar al nostre mon aquesta comèdia a Catalunya a l’època de la República del segle passat; ho ha fet a mes a mes introduint les diferents parles del català, des del català que es parla al país valenciá, el català de ses illes, el de ponent i el Gironí; les diferents parles es parlen a l’hora i cada família utilitza una; també s’introdueix el castellà i fins i tot el gallec.
“FIGURATE” . Els quatre feréstecs que donen nom a l’obra, en la seva versió catalana i en ordre d’aparició son: Arturo (Jordi Bosch), Pepito (Andreu Benito), Salvador (Xicu Masó) i Tomeu (Boris Ruiz). Tots quatre comparteixen diverses coses en comú: tracten d’imposar a les seves dones els usos tradicionals, per restringir tot allò què consideren massa estrany o excèntric, els prohibeixen sortir de casa, fins i tot sortir al balcó, i anar a festes o veure comèdies, no toleren estranys a casa, la qual cosa també denota la seva repulsió natural a la conversa. Un parell de personatges masculins mes son el nuvi Quimet (Pol López) i Ricardo (Carles Martínez)
Les dones són sens dubte molt diferents als feréstecs; Margarita (Rosa Renóm), la nuvia Llucieta (Laura Aubert), Marina (Rosa Vila) i Victòria (Laura Conejero) . Hi ha una profunda diferència entre la visió del món de les dones de l’obra i la dels marits: mentre aquests estan tossudament lligats a les regles dictades per un inraonable sentit de la modèstia o la tradició, les dones són portadores d’un sentit de la proporció molt més saludable i elàstic.
En el programa de ma en Lluís Pascual diu que en Goldoni acostumava a escriure els seus papers per actors determinats, i que en aquest moment ell ha tingut la gran sort de poder comptar amb un gran repartiment i que tots ells s’han llançat de cap a interpretar aquesta bogeria…. aquesta obra que és un disbarat, però alhora, i en dos paraules ……. BRU -TAL .
No avançaré les sorpreses que ens guarda la posada en escena d’aquesta producció perquè crec que paga la pena descobrir-ho com nosaltres en el mateix moment de la representació. El que si us diré és que des de l’inici et fas un tip de riure amb un tema que segurament estaria explicat en 2 minuts, però que en Goldoni, en Lluïs Pascual i els grans intèrprets que tenim la sort de poder gaudir a casa nostra, transformen aquesta comèdia en un meravellós espectacle que de ben segur no oblidareu de per vida. “FIGURATE”
Una posada en escena excepcional, aprofitant al màxim el disseny de la sala que va crear en Fabià Puiserver pel Lliure de Montjuïc, un vestuari espectacular que rememora l’època de la república a casa nostre, amb les barretines corresponents, les espardenyes catalanes i un vestuari molt fidel. Els vestits de les dones “engalanades” per l’ocasió son d’allò mes divertit.
El recolzament i assessorament lingüístic, per treures el barret i el que és mes evident…. les interpretacions per sucar-hi pa de TOTS els intèrprets sense deixar de banda cap d’ells, començant pels “monstres” de l’escena catalana coneguts per tots com son Jordi Bosch, Laura Conejero, Rosa Renom, Rosa Vila i Boris Ruiz… aquest ultim en un magistral treball de cares i mirades per guardar-les per sempre mes en la nostra memòria… insuperable!!! Em va agradar molt el treball de Laura Aubert, no tan coneguda com els anteriors, però “FIGURATE” que potser supera a tots plegats.
Aneu corrents a treure les entrades. Serà un espectacle que si no el veieu ara us penedireu ben aviat, ja que les entrades de ben segur aviat estaran totes exhaurides…. us aviso. Si no l’aneu a veure ja …. “ES QUE US DEU DE FALTAR UNA FORNÀ”.
“BENEïT SIGUI L’AIRE !!!” ….. l’aire que és podrà respirar al Teatre Lliure de Montjuïc fins al 19 de maig. “FIGURATE”
intèrprets
Laura Aubert Llucieta / Andreu Benito Pepito / Jordi Bosch Arturo / Laura Conejero Victòria / Pol López Quimet / Carles MartínezRicardo / Xicu Masó Salvador / Rosa Renom Margarita / Boris Ruiz Tomeu / Rosa Vila Marina
Direcció i traducció del venecià Lluís Pasqual / escenografia Paco Azorín / vestuari Alejandro Andújar i Luis Espinosa / caracterització Eva Fernández / il·luminació Rai Garcia i Lluís Pasqual / vídeo Marc Lleixà
ajudant de direcció Juan Carlos Martel / ajudant d’escenografia Alessandro Arcangeli / ajudant de vestuari Adriana Parra / assessorament lingüístic Noëlia Motlló (Oficina d’Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu UdL) / alumne en pràctiques de direcció de l’Institut del Teatre Aleix Duarri / alumna en pràctiques de vestuari de l’Institut del Teatre Maria Albadalejo
construcció d’escenografia Taller d’escenografia Jordi Castells i Pascualín / confecció de vestuari Ángel Domingo / acabats María Calderón / màscares Sebastián Vecchio / giratori cedit pel Teatro Real de Madrid
producció Teatre Lliure
______________________________________________________________
– Teatre Lliure de Monjuïc – Preu 30,25 € – (preu pagat abonament 15 € )
_______________________________________________________________
Cargol “Feréstec”
Esperando con ansias el 27.
Ja et contaré
Una abraçada
Encara que no ens coneixem personalment, si que molt sovint llegeixo les teves cròniques al teu Bloc ( http://florestanbcn.blogspot.com.es/ )
Per això mateix estic convençut que us agradarà i molt aquesta adaptació de Pascual a Catalunya de l’obra de Goldoni.
Com veus jo el dissabte vaig sortir entusiasmat i amb un somriure de felicitat a la cara que fins avui dilluns no s’havia esborrat.
Ja ens explicaràs la teva visió.
Una abraçada
Nosaltres ja tenim les entrades per a aquest dijous! Ja en teníem ganes però després de llegir-vos encara més!
M’alegro de què us hagui fet la boca aigua. Jo m’ho sabreu dir a partir del dijous, però jo estic segur que serà el gran èxit de la temporada i que perdurarà en la memòria dels Teatraires per molts anys.
Jo la vaig veure dissabte per la tarde amb descomptes del 50% i em va encantar. Crec que el Lliure acer-tat mes aquest any amb la programació que el Nacional. L’obra dels Ferestecs encara que el guio sigui una història de nens, Lluis Pascual no se com s’ho ha fet, que semblava que ens hagués portat a un conte, amb personatges que es deixant estimar i que no volies que s’acabes mai. Tots els actors estan molt bé, però a mi personalment em va agradar molt Laura Conejero que esta divina en tots el sentints i d’homes Carles Martínez brutal el seu monòleg.
No se pas si és millor temporada o no que la del Nacional… el que si se és que últimament encerten força.
No estic massa d’acord que sigui un argument per nens….. jo diria mes aviat que és un compte per adults, això si, molt senzill i que podria ser explicat en menys d’un minut. Goldoni té la gràcia d’aprofundir en les característiques de cada personatge encara que l’argument principal el pren tan sols com una excusa.
Pascual, en la seva adaptació a l’ambient català aconsegueix que arribi a ser quasi bé una obra mestre.
L’aparició de Laura Conejero és de pel·lícula, el seu personatge ho permet, però estic d’acord amb tu…. està extraordinària i cada cop, que apareix a escena és tot un espectacle.
El paper de Carles Martínez, és segurament un paper menys important, però la seva presentació a l’obra abans de començar ja es val un Excel·lent. Desprès es confirmarà amb la seva “conferencia” en gallec… per sucar-hi pa.
Una abraçada
Tinc entrades per divendres, friso per veure-la, tots els inputs que ens arriben son molt favorables.
Ja us ho comentaré
Carme
Ja ens ho sabràs dir. De totes formes no esperis massa, perquè llavors et pot arribar a decebre. Es tracta d’un argument molt, però que molt senzill però Goldoni i Pascual el converteixen en un divertimento difícil d’oblidar.
Quant critiquem en l’època actual el tracte que se li fa a les dones a l’Islam, tindríem que reflexionar, ja que a casa nostra fa relativament pocs anys, era potser pitjor.
Esperem la teva opinió un cop vista.
Una abraçada Carme
ELS FERÈSTECS espectacle 100 x 100 Factoria LLIURE.
Gràcies a la sala dissenyada per FABIÀ PUIGSERVER l´escenografia és una meravella. Moments de felicitat veient l´adaptació que ha fet i dirigit LLUÍS PASQUAL de l´obra de C. GOLDONI.
No us el perdeu, bon regal per St. JORDI.
Veig Meritxell que l’opinió dels que l’hem vista és unànime. Gràcies també per no desvetllar res important de l’escenografia. Cal viure-ho.
Això és TEATRE amb majúscules que permet apropar al public no massa Teatraire a la Cultura.
Una abraçada
Ja arribat divendres i anem al Lliure de Montjuic per veure els Feréstecs, als 15 minuts “fijateeeee” ens han desallotjat per una fallada tècnica, els que l’heu vist ja us podeu imaginar de que es tracta oi? Ara tenim que esperar fins el 12 de maig, que i farem!!!!
Diuen en castellà ” Lo bueno se hace esperar”
Quina llastima !!!! FIGURATEEEE
És mala pata (pota)…. esperem que puguin arreglar aviat la fallada tècnica. Em sap greu Carme. Monlora té tota la raó…. l’agafareu encara amb mes ganes.
Una abraçada
D’acord amb tots vosaltres. Que no se l’ha perdi ningú. És un “divertiment”. Malauradament, per motius excursionistes, el Quim no va poder venir. Per tant, i que no serveixi de precedent, no em faria res tornar-la a veure. Ha, ha.
Per primera cop, amb molt temps, la vaig trobar curta (i mira que sempre ho trobo tot massa llarg).
Ànims Carme, ja falta menys per veure-la!!
Pobre Quim !!!
Per un cop que podia riure a gust, va i s’ho perd. Si no vols anar tu Montse, jo m’ofereixo per acompanyar-lo.
Ha, ha!!
Intueixo que la meva proposta no és acceptada.
Ahir vam anar per fi a veure “Ferèstecs”,ens va agradar molt i la vam trobar molt divertida i original.
M’imagino que la fallada tècnica encara no està arreclada,dons nosaltres esperavem,esperavem …..i es va acabar l’obra…..i no ens vam moure ni un pam…..FIGURATE !!!
Tal com dieu l’actriu Laura Aubert va estar d’alló més divertida.En Jordi Bosch i el Boris Ruíz genials!!!!!
La veritat és que TOTS ho van fer de deu!!!!!
Quina llàstima…. !!!
Les butaques des de bon començament és bellugava en dues direccions i els actors actuaven a les quatre bandes….. és mes…. el trajecte de casa a casa els actors ho feien caminant i les grades anaven acompanyant el recorregut.
La fallada tècnica del giratori és una mala passada, perquè tot el muntatge estava pensat en el seu funcionament. Alguns crítics han comparat el Lliure amb Port Aventura…. crec que amb una falta de respecte total a qualsevol iniciativa innovadora. A la nostra crònica no vaig voler explicar res de tot això, per tal de què fos una sorpresa pels espectadors.
De totes maneres l’important suposo que continua viu….. FIGURATE !!!
Hola,
Faig aquesta entrada gairebé un any després de veure l’obra, de fet unes setmanes abans que es torni a reposar, merescudament.
La cosa és que, després d’haver posat només 3/4 asteriscs al ‘Caballero de Olmedo’ -i de veure que rere meu algú n’hi posava 5- m’he quedat preocupat pensant que era potser posava notes mass baixes… Llavors m’he preguntat ‘a quin espectable li posaries cinc dels que has vist al Lliure, per comparar’, i, esclar, he recordat aquest esplèndid ‘Els feréstecs’. He buscat l’entrada corresponent i amb satisfacció he comprovat que aquí sí que coincidim plenament. Aquest sí que és un espectacle de 5 també per a mi, amb un text tan vell com el de Lópe de Vega, però que el Pasqual ha sabut apropar-nos fins a casa, ben bé al mig de casa. Salut.
Daniel, no t’ha de saber greu dir el que opines després d’haver vist un espectacle, tots sabem que de vegades depèn molt de com és troba un animicament i tant és que tothom opini que és una obra mestra que si tu no tens el dia o sencillament a tu no t’agrada has de dir el que sents i el que penses…. sense anar més lluny mira la nostra opinió de Translations en contra del que la llogica diu que hauriem d’haver dit o pensat …..
Gràcies per dir el que penses. Salutacions.