Per MIQUEL GASCÓN …

Tornem al Mercat de les Flors, després de molt temps; ena agrada molt la dansa contemporània però sempre queda una mica arrecanoda, ja que quan ens assabentem de les coreografies que es podran veure, ja gairebé tenim l’agenda farcida d’altres espectacles  Teatrals o musicals.  Quan sortim de veure dansa, sempre ens prometem que la temporada vinent hem d’abonar-nos al Mercat.

Aquest cop anem a veure un espectacle de la Companyia LA VERONAL, al que li han posat el títol de SIENA. La veronal podríem dir que esta agermanada amb el Mercat de les Flors i actua sovint.

LA VERONAL fou creada per Marcos Morau l’any 2005, La Veronal és una de les joves companyies amb més solidesa i projecció nacional i internacional del nostre país. Morau ha creat diferents espectacles, tots ells amb noms de ciutats del món, i ha rebut nombrosos premis d’arreu, reafirmant l’imparable trajectòria creativa de la companyia. L’any 2011 el Mercat va coproduir i estrenar la llorejada Rússia, que va comptar amb la col·laboració del cineasta Cesc Gay. Ha estat coreògraf convidat al Cross Connection Ballet de la prestigiosa Òpera de Dinamarca i pròximament ho serà a la companyia sueca Norrdans.

SIENA es submergeix en una aproximació a la història de l’art italià, en un recorregut que s’inicia en el Renaixement, moment en què l’ésser humà reprèn la consciència de si mateix, i arriba fins al món contemporani.

Al començar es veu una sala immensa d’un museu on hi ha una dona asseguda que observa un quadre; aquest quadre és la Venus d’Urbino també anomenada Venus del gosset, realitzada en 1538 per Tiziano; curiosament les dimensions de la cèlebre pintura a l’oli sobre tela té unes dimensions reals de 119 cm x 165 cm, i a l’escenari evidentment no lluiria amb aquestes proporcions i han posat una reproducció de d’uns 3 metres per 9 de llargada.  La pintura real es troba a la Galleria degli Uffizi a Florència, i no pas a Siena.

A la sala d’un museu hi ha una dona asseguda que observa un quadre. Prop de la porta hi ha un home de peu observant l’escena. Aquest és el punt de partida del nou projecte de La Veronal, que es desplaça fins a la ciutat italiana de Siena per iniciar una reflexió sobre la idea del cos humà.

Amb un vestuari força eclèctic que no afavoreix per res el moviments dels ballarins, encara que visualment impacta. Els 12 ballarins, 10 dones i 2 homes juguen aprofitant el seu cos com a contenidor i projector de múltiples significats.

Un espai atemporal on la vida i la mort s’entrecreuen…. el cos real, el cos mort, el cos viu, amb moviments que sorprenen per lo innovador, solos d’una bellesa increïble (especialment l’home de color), duets de dues noies…. una amb mig cos nu de la part de dalt, l’altre de cos nu per la part de baix… s’entrellacen i es transformes en un sol cos, a vegades nu, a vegades vestit.

 Un espai on es barregen memòria i imaginació i el cos com a objecte, el seu aspecte, la seva fragilitat, la seva mortalitat i la contraposició del cos com a individu enfront de la massa.

Siena és la necessitat constant i absoluta de l’ésser humà de contemplar el propi ésser humà. Observar, reconèixer les seves formes, les seves accions, la seva presència perquè, després de tot, Siena és la voluntat de voler observar-lo eternament fins confondre’l.

La dansa on tots el ballarins actuen alhora, amb música o sense, té moments brutals de conjunció quasi perfecte. Al fons a traves de la porta de la dreta s’entreveuen persones sense cap, lliteres de malalts…. fins que “travessen” el quadre i es troben amb la mort de cara i deixen d’existir com a essers amb cos.  La parella de l’inici en realitat ja estaven mortes des de l’inici i recorden durant l’obra, una i una altra vegada, quant eren vius i jugaven amb el seu cos.

Cada cop ens agrada mes la dansa contemporània, independentment de què l’argument ens agradi mes o menys, però els moviments del cos aconsegueix produir bellesa utilitzant-lo sencer i no bàsicament amb els peus.  SIENA ens ha atrapat de nou.

Intentarem tornar aviat al Mercat de les Flors.

FITXA ARTÍSTICA
Direcció Marcos Morau
Coreografia Marcos Morau en col·laboració amb els intèrprets
Text i dramatúrgia Pablo Gisbert – El Conde de Torrefiel
Intèrprets Clyde Emmanuel Archer, Inma Asensio, Júlia Cambra, Laia Duran, Cristina Facco, Cristina Goñi, Anna Hierro, Almog Loven, Ariadna Montfort, Lorena Nogal, Marina Rodríguez i Sau-Ching Wong
Assistent direcció Tanya BeyelerMúsica Johann Sebastian Bach, Franz Schubert, Georg Friedrich Händel, Domenico Scarlatti, Claudio Monteverdi

Professora Cristina Facco – Espai i disseny il·luminació La Veronal & Enric Planas Vestuari  Octavia Málette

Coproduït per Mercat de les Flors de Barcelona i Hellerau Centre Europeu per a les Arts de Dresden (Alemanya)

Amb la col•laboració de Modul-Dance, El Graner Espai de Creació, La Caldera, Devir Capa Centro de Artes Performativas do Algarve, Faro (Portugal), Duncan Dance Center, Atenes (Grècia), Dance Ireland, Dublin (Irlanda)

________________________________________________________________

– Mercat de les Flors – Preu 16,50 €  ( preu pagat 14 € – Carnet Biblioteca )

________________________________________________________________