Per MIQUEL GASCÓN …

Tortosa era un dels llocs que visitava mes quan jo era petit i és que el meu cunyat, en Siscu, (el marit de la meva única germana), era nascut a Tortosa i molts estius anava jo a passar uns dies a casa dels seus pares a la barriada de JESÚS. M’agradava molt perquè vivia en viu i en directe la vida a l’hort al costat del canal dret del riu Ebre… collia cargols, fruita dels arbres, garrofes i de tant en tant llaurava al costat d’en Ramon els camps d’oliveres i garrofers, preparant el terreny per la collita de les olives.

Des de la malaltia greu d’en Siscu i la seva posterior mort,  l’Imma i jo no haviem tornat a trepitjar Tortosa; aquets dies hem volgut tornar en companyia de la meva germana Mercè i la nostra cosina germana Rosa Mary. El retorn ha estat molt satisfactori i hem passat 3 dies molt agradables.  La nostre gossa Neu també ha vingut amb nosaltres aquesta vegada.

Divendres Sant varem tornar a l’horta i hem recollit taronges, desprès ens hem apropat al canal i hem passejat per els recons on jo gaudia de petit unes jornades ben  felices.

Desprès de dinar al Hotel Corona Tortosa, ens hem apropat a la finca d’oliveres a Sant Francesc i hem recordat dies que varem viure plegats al costat d’una petita caseta que no tenis ni tan sols llum… i l’aigua era la que recollien en un cisterna amb l’aigua de pluja.

Ja cap el tard passejada per Tortosa fins l’hora de la processo de divendres Sant, on varem captar l’ambient que feia molts anys que no vivíem.

Dissabte Sant es va aixecar amb molt de vent; a pesar d’això desprès de fer unes compres per emportant-nos a Barcelona, ens varem encaminar amb els cotxes als Ports del Caro, ja que el dia abans ho havíem planejat així.

Malauradament mes que gaudir de la pujada als Ports des de Roquetes, el varem patir ja que les rafegues de vent feien que el cotxe perdés estabilitat. Erròniament vaig pensar que la muntanya ens faria de parapet i que el vent amainaria.  Greu error, ja que quant ja estàvem quasi al cim se’ns va tirar a sobre, una borrasca amb cops de vent força perillosos, que ens varen fer témer el pitjor; tant es així que la meva germana i la meva cosina varen intentar obrir les portes del cotxe en un mirador i la feina va ser seva per aconseguir tancar-les, lluitant una bona estona; quant la cosa semblava aconseguida un altre cop de vent casi arrenca la porta del vehicle, doblegant una mica l’eix de les frontisses…. a partir de aleshores la porta es va resistir tot el cap de setmana a obrir-se amb normalitat fen un soroll molt estrany.  El planxista esperem que ho pugui arreglar. No varem poder ni tan sols fer una fotografia dels Ports i amb el ensurt encara al cos, varem baixar i varem canviar de pla i  posar camí cap el Delta   i el mar.

 .

A les Casas d’Alcanar varem parar a fer el vermout i despres en un altre restaurant arran del Mediterrá ens varen encruspir un arros caldos amb bogavant….. mmmmmm.

A la tarda passegem pel castell de Tortosa i desprès de nou pel casc antic de la ciutat, les rodalies de la Catedral, el barri jueu força degradat i la riba del riu.

Diumenge de Resurrecció.  Decidim fer una excursió a l’altra banda dels ports, a la zona propera a Horta de Sant Joan….

Visitem el monestir de San Salvador des de on es veu una vista magnifica del poble d’Horta de Sant Joan.

Per fer hora de dinar ens endinsem amb els cotxes per pistes dins del Parc Natural dels Ports i descobrim llocs nous per nosaltres, encara que a tot arreu està ple de gent i fins i tot es fa quasi impossible trobar un racó per aparcar els cotxes.  La setmana Santa es el que te.  Així i tot ens agrada molt i ens fem la promesa de tornar un cap de setmana normal sense tantes aglomeracions.

 

Passegem per el centre històric de Horta de Sant Joan i dinem a una terrassa de la plaça del poble.  Hem intentat fer-ho en algun restaurant, però no es pot entrar en companyia de gossos. Tenir un gos a Catalunya, malauradament es molt sacrificat… estan mal vistos i per tant dificulta molt voltar en companya seva.  Anar amb els nostres fills quan eren petits no ens va representar cap impediment…. en canvi quant portes un gos aquí a casa nostre, tot son impediments.  Quina diferencia amb França !!! Culturalment estem molt enrederits… i a les ciutats encara es pitjor perquè ni tan sols pots utilitzar amb ells els transports públics.

Ja per la tarda ens apropem a un poble, PAÜLS que jo no coneixia i en el que viuen uns parents del meu cunyat Siscu.   Pugem un port de muntanya preciós i parem a fer unes fotos en el cim.

Comencem a baixar per l’altre banda sense adonar-me que jo per error, no havia tret el fre de ma.  Casi al arribar al creuament de la carretera principal amb el desviament cap a PAÜLS, intento frenar i el peu se’n va al fins el fons…. m’he quedat sense frens.

Menys mal que ha estat en una part de la carretera força planera. Aconsegueixo poc a poc parar i apropo al cotxe a un espai on no molesti, a la mateixa entrada del cementiri de Xerta…. i truquem al RACC. Tenim sort i abans de mitja hora s’apropa la grua i li expliquem el que ens ha passat.   Ens diu que el líquid de frens ha agafat una temperatura que l’inutilitza.   Puja el vehicle un cop refredat i realitza unes proves tot sol amb el cotxe durant una bona estona.  Al tornar ens diu que ara ja funciona perfectament i que podem anar tranquils.

Pugem per fi a PAÜLS i entrem a casa dels parents a la mateixa plaça del poble on es troba l’ajuntament.   La Pepita, per tal de que coneguem les rodalies ens acompanya a unes fonts on es celebra una romeria anual el 16 d’agost i per aquesta causa cada família del poble s’ha construït al costat de les fonts una taula i bancs de pedra, per tal de passar el dia de la festa reunits amb la gent de tot el poble.

Fent un circuit circular desprès ens dirigim al castell del poble des de on es veuen unes vistes espectaculars.

Tornarem molt aviat per aquesta zona. Ens ha agradat moltíssim.

De retorn a Barcelona i ja dins del dilluns de Pascua, mentres començo a escriure aquesta crònica, de sobte l’Imma crida i em senyala a la terrassa de casa.  El espectacle es grandios, un enorme arc de Sant Marti atravesa el paisatge de banda a banda de la ciutat, un arc doble i espectacular, al que li fem un munt de fotografies.

Bon començament de setmana.

________________________________________________________________