Per … IMMA BARBA …

Aquest era un llibre que tenia ganes de llegir des de el moment en que vaig saber de la seva publicació, i de fet està acabat de sortir del forn ja que la seva presentació oficial a Barcelona ha estat aquest mateix mes de març.

Com diu la contraportada del llibre dos mons, dues cultures, tres vides de dilemes. El llibre ens mostra el xoc entre dues cultures i els estrets vincles que estableix la solidaritat femenina.

Ens explica la historia de la Lola, una pediatra barcelonina que fa poc que es va separar i s’instal.la a Mataró. Allà coneix l’Aminata, una dona gambiana que seguint al seu marit també viu a la població amb els seus quatre fills, dues nenes i dos nens.  L’Aminata descobreix la intenció del seu marit d’afegir una segona esposa a la família i dur a la Fatou, la seva filla de set anys al seu país d’origen per tal de que li practiquin l’ablació tal com van fer amb ella mateixa i amb la seva filla gran, la Binta.

La Binta està disposada a trencar els tabús i les tradicions de la seva família, s’ha enamorat d’un company del institut i s’avergonyeix del analfabetisme de la seva mare i no li perdona que no va impedir la seva mutilació.

«Caminen soles, l’una al costat de l’altra. Mare i filla. L’una pensa que ha avançat massa de pressa en les caselles de la vida. L’altra pensa que la vida és cruel. La filla pren la mà de la mare. La mare no se sent tan sola. Són dues dones que caminen per Mataró. Potser un dia seuran juntes a l’ombra del baobab i beuran del seu fruit.»

«Les dones africanes, flexibles com els joncs, viuen arran de la terra i dels fills i arrosseguen la seva càrrega i la dels qui les envolten amb la lleugeresa del voleiar dels seus fannous acolorits. Duen al damunt l’aigua, els fills, els troncs, els marits, les culpes i el gra, sense defallir mai. Dansen al so dels djembés i pareixen sense crits.

Son fortes, les dones africanes.

Àfrica, és nom de dona. »

– Les noies mandingues es purifiquen des de sempre, nosaltres no som ningú per canviar els costums i les lleis dels nostres avantpassats.

 – Doncs perdoneu, però fa molt de temps que vosaltres heu deixat de ser mandingues, perquè viviu amb electricitat, dalt d’un pis amb rentadora i no colliu cacauets. A més, no teniu cap baobab aquí al menjador per fer-vos ombra, que jo vegi»

Maite Carranza

Maite Carranza, nascuda a Barcelona l’any 1957 es antropòloga i ha estat professora de llengua i literatura. Es molt coneguda com a escriptora de llibres infantils  obtenint, al 2010, el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil amb el llibre “Paraules Emmetzinades”. També es autora de guions televisius i dóna classes d’escriptura creativa a la universitat. L’any 1999 publicà la seva primera novel.la per al públic adult “Sin invierno”.

Al escriure aquest llibre ha intentat fugir de prejudicis o d’enfrontaments entre bons i dolents. Ha fet un treball de camp a Gàmbia amb una estada de varis mesos per tal d’entendre l’origen de costums tan arrelades i tan brutals als ulls d’una cultura occidental.