Per MIQUEL GASCÓN …
Una nit que no va començar gens be i va acabar quasi perfecte. Quant anàvem a sortir de casa a veure aquesta representació de LA FLAUTA MÀGICA, ens varem adonar que jo no tenia la cartera i que el ultim record que tinc d’ella es quan el dia anterior havíem sortit del Palau de la Musica i vaig treure al Metro de Catalunya la targeta T10. Els mestres de furt havíem aconseguit un altre triomf…. la cartera amb tota la documentació, DNI, carnet de conduir i un munt de targetes de crèdit….. buff….. meca_güen_là !!!
Però no varem voler que ens amarguesin la nit i vam continuar amb els nostres plans de aproparnos a LA SECA – Espai Brossa, a la vora de Santa Maria del Mar.
La Flauta Màgica – Variacions Dei Furbi- és un espectacle de teatre i música amb arranjament de les parts musicals “a capela” per als intèrprets, sense fer ús de cap instrument tret de la seva veu. I ho fan amb alegria, joia i delit en aquest moment en que la “enginyeria financera” li roba el protagonisme a la “humanitat”.
Des de que varem viatjar a Còrsega, ens vam “enamorar” de la seva musica, especialment dels molts grups de cant CORS on els seus integrants canten a “capela”; des de llavors som seguidors d’un grup que ens agrada molt, …. es diuen I MUVRINI.
Quant ens varem assabentar de que el grup teatral català, DEI FURBI pretenien interpretar sense instruments musicals i únicament amb la seva veu, l’òpera per excel·lència de Wolfgang Amadeus Mozart, LA FLAUTA MÀGICA, d’immediat varem buscar un forat a l’agenda.
Tan sols 6 actors/cantants aconsegueixen fer tots els papers de l’òpera… Tamino, Pamina, Papageno, Papagena, la Reina de la Nit, les tres fades, Sarastro, Monostatos, però es que a mes substitueixen l’orquestra e interpretant amb les seves veus i amb tonalitats diferents molt contrastades… i es que segurament el millor instrument que tenim al nostre abast és la veu humana.
A banda de que es tracten de bons actors que s’ho prenen tot amb conya… molta conya i que aconsegueixen fer passar al public una molt bona estona amb les seves picades d’ullet i els acudits com vulguen enllaçar les parts cantades… a banda com deia, resulta que son bons cantants, tenors i sopranos i un baix.
No estem parlant de qualsevol cosa, no es tracta d’un teatre per nens, encara que al pati de butaques havien alguns i just al meu costat un parell de nenes que s’ho van passar d’allò mes be.
Es tracta d’una relectura seriosa de l’òpera i de qualitat que intenta apropar aquest genere al public que no resta acostumat perquè li perdi la por. Esta molt ben dirigida, es divertida i surts de La seca amb un somriure de felicitat… que fins i tot et fa oblidar que vas indocumentat i sense un duro a la butxaca.
La escenografia molt senzilla però eficient…. un armari/arxivador metàl·lic d’on surt i entra casi tot i el vestuari espectacular, encara que al començament impacta per la blancor i asèpsia i que poc a poc es va convertint amb un esclat de color. Em va agradar força, i mes valorant la seva economia i senzillesa.
Els 60 minuts que dura la representació passa que no t’enteres i voldries molt mes, encara que veus que els actors/cantants estan a punt de caure rodons, per l’esforç que fan durant tot l’espectacle.
Encara que no us agradi l’Òpera, us animo a que us apropeu a La Seca, perque estic segur que us ho passareu d’allo mes be; ja m’ho sabreu dir. Es un dels espectacles a la cartelera Barcelonina que ningú es deuria de perdre.
Direcció i dramatúrgia: Gemma Beltran .
Direcció Musical: David Costa
Intèrprets:
Tamino , tenor : Toni Vinyals – Reina de la nit i Papagena, i Dama 1 soprano: Joana Estebanell – Papageno i Nen 1 , tenor: Marc Pujol – Sarastro, Dama 2 i Nen 2, tenor: Robert González – Pamina i Dama 3, soprano: Anna Herebia – Monostatos i Nen 3 , Orador , tenor i baix : David Marcé i Marc Vilavella, en alternança.
Arranjaments musicals: Paco Viciana – Il·luminació: David Bofarull – Espai escènic: Ramon Ivars, Oscar Merino i Gemma Beltran – Vestuari: Ramon Ivars i Gemma Beltran – Realització vestuari: Elisa Echegaray i Maria Albadalejo – Assistent a la direcció: Boris Daussà
Producció: Baubo SCCL.
Amb la col.laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; ICEC Institut Català de les Empreses Culturals – ATRIUM Viladecans i VOL RAS
______________________________________________________________
– La Seca – Espai Brossa – Preu 20 € – (preu pagat 14 € – Amics Telentrada)
_______________________________________________________________
Ups… quina p*t*d* lo de la cartera… A veure si (encara que sigui sense diners) apareix a qualsevol paperera i t´estalvies un munt de paperassa. Ànims!
Homeeeeeeee Xavier C. !!!!!
Benvingut a “Voltar i Voltar”…. ja era hora que fessis aparèixer el teu cap per casa nostre !!!
Realment SI, es una pUtAdA. Encara ara estic indocumentat i sense carnet de conduir… i sense targetes de crèdit. Al TMB ja m’han dit oralment i avui per escrit que NO han trobat res de res.
Menys mal que vaig al l’Imma i em va pagant tot…. jejejeje
Vinga…ens veiem aviat escoltant musica per algun lloc de Barcelona.
Una abraçada
Hoola!
Mireu com són les coses que a la Seca Brossa ha tornat a programar La Flauta Màgica de Variacions Dei Furbi, la direcció és la mateixa, i es actors alguns encara hi són.
Bona interpretació i bones veus, amb un espectacle divertit, àgil, per acostar l´òpera a un públic que d´entrada no anirà a veure una òpera al Liceu.
Segur que us agradaria com la vàreu valorar en el seu moment.
Espectacle mooolt recomenable!
Si, ja estàvem al cas Imma C.
…però aquesta vegada crec que no la tornarem a veure, malgrat que ens va agradar molt…. i és que la nostra agenda “teatraire” està més que saturada.
Una abraçada