per MIQUEL GASCÓN …
Novament i dins de la mateixa setmana un altre concert de la temporada PALAU100; no entenem aquesta acumulació sense cap sentit, en el cap del programador del Palau de la Musica, ja que encaixar dins del abonament 2 dels 13 concerts de la temporada dins de la mateixa setmana, desmotiva fins i tot al mes fidels. La meva valoració segurament avui no és justa, però les condicions en el que varem poder escoltar el concert no és la mes adient…. segur que al acabar de llegir l’apunt ho entendreu.
Sembla a mes a mes fet expressament que totes les peces musicals dels dos concerts estiguin dedicades al mateix compositor… Ludwig van Beethoven.
Ahir era un concert per un solista de piano….. un gran pianista, en ANDRÀS SCHIFF interpretant exclusivament Sonates de Beethoven, ni mes ni menys que 7 Sonates i 3 bisos en un concert esplèndid però de ben segur maaaaaaaaassa llarg, ja que va arribar a durar quasi 3 hores.
Schiff va néixer a Budapest en una família jueva i va començar a prendre lliçons de piano a l’edat de cinc anys; va emigrar d’Hongria el 1979 i desprès es va convertir en ciutadà austríac el 1987 establint cases a Londres i Salzburg. Es va convertir en ciutadà britànic el 2001 i actualment viu a Londres i Florència.
Ha obtingut inumerables premis al llarg de la seva vida, incluint un Grammy a la millor interpretació solista instrumental. Schiff és un dels intèrprets més reconeguts de Bach, Mozart, Schubert i Schumann i dins dels molts enregistraments que ha fet está la integral dels concerts per a piano de Beethoven amb la Staatskapelle Dresden i també va donar una sèrie de conferències-recitals sobre la totalitat de les Sonates de Beethoven a Londres.
Schiff ha fet declaracions públiques sobre la política a Àustria i Hongria i s’ha convertit en un crític obert del govern hongarès de Viktor Orbán, a qui ha acusat públicament de racisme, l’antisemitisme i el neofeixisme, declarant el gener del 2012 que ell mai més posarà un peu al seu país d’origen.
El concert :
Ludwig van Beetoven (Bonn 1770 – Viena 1827)
1 – Sonata núm. 19, en Sol menor, op. 49 núm. 1
2 – Sonata núm. 20, en Sol major, op. 49 núm. 2
3 – Sonata núm. 11, en Si bemoll major, op. 22
4 – Sonata núm. 12, en La bemoll major, op. 26
El afinador de pianos
5 – Sonata núm. 13, en Mi bemoll mor, op. 27 núm. 1
6 – Sonata núm. 14, en Do diesi menor , op. 27 núm. 2
7 – Sonata núm. 15, en Re major, op. 28, “Pastorale”
El concert esplèndid però per el meu gust excessivament llarg… al finalitzar la primera part vaig comentar que era massa monòton; per la segona part es va deixar les millors sonates o almenys les mes populars i el meu interes va guanyar moltíssim…. a pesar d’això va acabar el concert i el segon pis s’havia convertit en un desert ja que el 80% havia desertat…. els tres bisos sencers els varem gaudir quatre gats.
A banda del que ha representat el concert, volia comentar un fet que em sembla GREU i que cada cop passa mes sovint en el Palau de la Musica, i que no se pas com es pot resoldre. El cas es que el Palau s’està convertint en un espai turístic per excel·lència i ara mateix i això anirà a mes de ben segur, s’està convertint en la BOQUERIA MUSICAL de Barcelona, dit amb tots els respectes perquè la BOQUERIA per mi és un dels llocs mes estimats de la meva ciutat… Barcelona.
El fet es que en els concerts on el preu no és excessiu, com en aquest cas, el segon pis a les darreres files (La Glòria del Palau), s’omple de turistes que la seva única intenció es entrar per conèixer l’edifici per dins i de pas passar una estoneta escoltant un concert. El comportament de la majoria d’ells és inadmissible ja que es cansen enseguida i comencen a sortir i a entrar, anar al lavabo, engegar l’aparell eixugamans en ple concert, xiuxiuejar entre ells… i el menys important per ells es el respecte per el solista que interpreta la musica al piano, que és en teoria per el que han comprat l’entrada.
Els preus mes econòmics ahir eren de 14 euros amb visió reduïda i 21 amb visió complerta … i no es que sigui un “regal”… ni molt menys, però es clar si ho comparem amb el preu que paguen els turistes per una visita guiada al edifici quant no hi han concerts (17 euros), ben pensat jo faria el mateix.
A banda del incident d’un desmai d’una persona gran a les butaques del cor i de les corredisses evidents que va provocar de treballadors del Palau, de metges, cadira de rodes, etc … que va durar potser mes de 15 minuts en ple concert (no hauria estat millor parar el concert uns minuts, en un cas aixi ?…. a banda d’això repeteixo, el concert d’ahir de debò que el que es va viure al segon pis era d’escàndol (varem contar no menys de 10 trucades telefòniques)…. i potser caldria que amb una part del que es guanya amb els diners de les visites turístiques guiades, es poses al segon pis un parell de vigilants que prohibissin amablement i d’alguna manera aixecar-se en mig d’un moviment musical i que deixessin fer-ho tan sols a les pauses.
Els que estimem la musica i que per aquesta causa estem abonats a Palau100, no tenim perquè suportar aquest desgavell… i no em val que em diguin que puc anar a platea o al primer pis, perquè la nostra economia no ens ho permet… preus de 100 € a 200 € per concert no estan a l’abast de la gent treballadora.
Si això no s’arregla aviat, amb tot el dolor del mon, haurem de deixar el nostre abonament, que hores d’ara tant ens omple culturalment parlant.
________________________________________________________________
– Palau de La Musica Catalana – Preus de 60 € a 14 €
( preu pagat 15,75 € – abonament 25% descompte)
________________________________________________________________
Lamentablement s’estaran més que vosaltres deixeu l’abonament que vendre les entrades als turistes que aprofiten l’avinentesa per fer fotos, no saben ni qui és Andreas Schiff ni els importa, però ells ja tenen la foto espectacular del sostre.
Vosaltres per una cosa i jo per un altre, no vam tenir la millor de les nits de divendres possibles.
Ja ho se Joaquim que no ens trobaran a faltar si deixem de comprar el nostre abonament… però crec que es lamentable que el Palau es converteixi en un altre cosa molt diferent a la que estava en principi destinada… que és la MUSICA. En certa manera amb el mercat de la Boqueria esta passant quelcom semblant i cada cop mes és una atracció turística mes que un mercat real.
En el nostre ultim viatge a l’illa de Creta, a Eraklion varem visitar un “mercat” que segona la guia era un dels mercats mes bonics del Mediterrani…. i ens vam trobar que únicament havien hores d’ara botigues de souvenirs per turistes i es podien comptar amb els dits d’una ma les botigues que encara venien queviures.
La crisi econòmica pot provocar que el Palau, malauradament es converteixi en tan sols una atracció turística.
Acabo de llegir la teva crònica d’ahir en el concert solidari …
http://ximo.wordpress.com/2013/03/23/todos-somos-musica/
…i em faig creus del que va passar a l’Auditori ahir al vespre. Està be recollir diners per una causa solidaria, però no pas d’una forma tan barroera.
Hola Miquel,
Moltes gràcies per el teu article, estic 100% d’acord amb el que dius, i voldria afegir el meu gra de sorra a tot aquest despropòsit.
Jo ahir estava també vaig estar al Palau, al segon pis. Per on començar… Primer de tot, trobo impropi que a mig concert deixin entrar gent, a altres llocs, si arribes tard “se siente” i t’esperes a la segona part, els aplaudiments no eren suficients per ubicar a tota la gent que entrava, i va estar entrant gent durant tota la primera part, perdent així la concentració en grans moments, ho sé, perque estava al costat de l’escala. També criticar amb força, el soroll que fan desde el bar…és una VERGONYA que hagis de sentir de fons les converses dels cambrers. Pel que fa al desmallat, em va semblar veure una noia jove, que la van treure totalment inconsient en una cadira de rodes amb el cap caigut, crec que la millor forma hagués estat com bé dius, aturar el concert i després treure-la, peró no amb cadira de rodes, sino en una taula, bàsicament per evitar que la noia s’ofegués, a qualsevol curs de socorris-me el primer que t’expliquen és que la via aèrea a d’estar oberta en tot moment. Tinc la meva versió dels fets, pel que vaig veure, m’he fet la meva pel·licula que és la següent. Algú es va sentar en una cadira que no era la seva, aleshores entre peça i peça va arribar el propietari de la cadira, i la noia al aixecar-se es deuria entrevancar i caure, vaig veure entar una parella de turistes, i acte seguit va esdevenir l’accident.
Un altre punt que voldria remarcar és el tema dels caramelets…en mig del Clar de Lluna, una dona gran, unes 8 cadires més a l’esquerra meva va estar més de 2 minuts per desembolicar un caramel, una dona del païs i no extrangera. No entenc com no el desmbolica abans de començar…en fi. Proposo a la direcció del Palau, que afegeixin el tema dels caramelets en els programes de mà i que també ho diguin en l’avís abans de començar el concert. Seguim, ningú té l’obligació de coneixes totes les peces de memória, peró em sembla ben trist arribar al punt d’interrompre a l’artista amb aplaudiments abans de que la peça finalitzi creïent que és el final, lamentable. I també un nen que es va aixecar diverses vegades al bany a mig concert, i que quan pujava les escales les trepitjava amb força per que la seva mare veies que s’estava aborrint. A altres teatres, el Liceu sense anar més lluny, que si vas al lavabo a mig concert, ja no pots tornar a entrar fins a la mitja part.
A part de que hi ha una part d’extrangers que venen a fer petar la xerrada, també hi ha una gran part que venen a gaudir del concert, i que phan fet molts quilómetres per poder gaudir d’un concert. Aquest col·lectiu torna al seu païs amb una imatge negativa de nosaltres. Prefereixo no imaginar el que pensen de nosaltres. Darrera meu hi havia un home que amb la mirada m’ho va dir tot.
He anat a molts concerts, de tot tipus, i a molts llocs diferents…I puc dir, que l’ho d’ahir va ser l’espectacle més patétic que mai he vist per part del públic.
Jo si hagués estat l’artista, sincerament, hagués parat de tocar, i m’hagués anat a casa.
Reflexionem…
Gràcies András per haver aguantat amb tanta dignitat i respecte el lamentable espectable barceloní.
Benvingut Daniel a Voltar i Voltar
Per el que sembla estàvem molt aprop, ja que nosaltres estem al centre immediatament darrera de les escales. Gracies també per la rectificació, la Imma em diu que tens raó, ja que la persona que es va desmaiar li va semblar força jove i no pas d’edat avançada com vaig explicar a la meva crònica.
Absolutament d’acord amb tot el que esposes…. el tema dels caramels es desesperant i a mes a mes per tal de que no es noti ho fan a càmera lenta i encara es pitjor; els estossecs, el soroll de les cadires al aixecar-se, el posar-se al ben mig de les escales drets en el moment dels aplaudiments per tal de sortir corrents i no adonar-se que treus tota la visió a tota la gent que tens darrera…. el portar un marrec a un concert de piano que dura 3 hores (mes que una bona educació, es tortura psicològica).
No estic pas en contra dels turistes, ja que jo també ho soc i a mes a a mes en majúscules “T U R I S TA”… i també soc conscient que no tots actuen de la mateixa manera i que alguns d’ells es comporten mes educadament que la gent del país…. però es normal que si la entrada guiada sense concert tens que pagar un preu de 17€ i a un concert real 14€, passi el que ahir va passar. Potser va estar el concert amb mes soroll de tota la meva vida…. molt trist.
Gracies de nou per la teva exposició dels fets.
Una abraçada
Miquel estic totalment d’acord amb el que expliques. A banda de les trucades telefòniques, que ja es escandalós, tenim les incomptables estossegades sense cap fre ni control, els paperets desembolicant caramels i tot un seguit d’accions totalment impròpies d’una sala de concerts. A més, sentim tots els crits de la gent que passa pel carrer, no hi ha manera d’aïllar el so?, fa massa anys que dura aquesta conya. I per acabar d’adobar-ho cada vegada que anem al Palau sortim amb mal de cames pel poc espai que hi ha per poder-se moure, gairebé t’encotilles al seure, i l’incomoditat que representa aguantar un concert amb aquestes condicions es heroica.
Amb tot, a mi el concert d’ahir, dedueixo que em va agradar més que a tu, el Sr..Shiff em va encantar (no l’havia escoltat mai en directe) i les sonates de Beethoven, tant les més conegudes com les que no ho son tant, son de les peces per a piano que més m’agraden. Tot i això però, no oblido el xou extra-musical viscut ahir, que tot i tenir una importància secundària, es una vergonya que fa, com molt bé dius que el Palau s’acabi convertint en La Boqueria o la Sagrada Familia… això si, amb música de fons.
Una abraçada
Amic Josep
El concert d’ahir em va agradar força, encara que reconec que els concerts de piano m’agrada veure’ls en un entorn molt mes reduït i ben aprop, com per exemple a la Sala de Cambra de l’Auditori. Reconec que en ANDRÀS SCHIFF es potser un dels pianistes mes reconeguts del mon, però…
– primer, a la primera part i degut a l’enrenou que es va formar no em vaig poder concentrar i llavors sem va fer fins i tot monòton (a la segona part vaig aplaudir de valent i em va agradar molt mes).
– segon, sincerament crec que un concert de piano que duri tres hores, per molt Beethoven que sigui, supera al mes pintat, per la incomoditat (no sabíem com posar-nos), el soroll ambient… i tot el que desgraciadament varem viure tant tu com jo.
– tercer… vosaltres estàveu forces fileres per davant i nosaltres al ben mig del enorme grup de italians que ens envoltaven i que no paraven de xarrar.
Tal com diu en Daniel en el seu comentari…. “Gràcies András per haver aguantat amb tanta dignitat i respecte el lamentable espectacle barceloní”.
Una abraçada
Gravíssim problema per el que no sembla que els que poden fer-ho posin cap solució
És qüestió de fer arribar aquesta realitat que es viu sovint en el segon pis del Palau, ja que la direcció no crec que sigui conscient d’aquest greu problema. Ells estaran de ben segur asseguts a platea i molt possiblement de franc.
En front a la desconsideració deI públic, Schiff va ser generós. Després de més de dues hores de concert, ens va regalar tres bisos i…el silenci. Schiff amb les mans sobre el teclat va retenir el calderó i va imposar el silenci entre una audiència que durant tot el concert s’havia mostrat poc atenta i desconsideradament sorollosa.
Per cert, el primer i tercer bis eren Schubert i Bach. Però el segon? què va tocar com segon bis?
Benvingut Eduard a “Voltar i Voltar”
Schiff, com tu dius, va tenir una paciència infinita; jo potser hauria marxat sense oferir cap bis.
El silenci ho va imposar efectivament en els bisos, però també al començament d’alguna sonata del programa “oficial” ,…. i durant uns segons que es feien interminables… afortunadament ho aconseguia.
Ho lamento però crec que no et puc resoldre aquest dubte ja que sóc força despistat per posar-li nom a moltes musiques que conec. Intentarem però investigar-ho.
Gràcies per participar en el nostre (ara també teu) Bloc.
Vaig assistir al concert. Em va agradar molt malgrat la sorollada que va acompanyar el solista, i no se’m va fer llarg, si bé en algun moment també vaig patir per la desconcentració que em produïa algun espectador peculiar.
Concretament a la primera part vaig gaudir d’un recital d’assecador de mans amb música de Beethoven de fons- música futurista, ai las!- gràcies al nano que a meitat de concert va tenir necessitat d’anar al lavabo tot clavant uns bons cops a terra perquè els papis sabessin on parava. Això sí, en acabat va rentar-se les mans i per això va buidar el recipient del sabó perquè ben bé hi va clavar uns vint cops al dispensador fins arribar a l’apoteosi final de l’allegro molto brivante e con fuoco de l’assecador amb música de fons de Beethoven.
Benvingut Guillem a “Voltar i Voltar”
El que expliques del nen, ho vaig viure en viu i en directe… el vaig veure pujant i fent soroll (el màxim que va poder) fins arribar al WC… el que no vaig identificar son els cops al dispensari de sabó…. el soroll si, però no em vaig imaginar que era el que expliques; semblava que li havia donat un atac i donava patades a la pared.
El apoteosi de l’allegro molto bribante amb el assecador de mans ja fa ser espatarrant. El que no entenc en realitat son a els pares que no es van moure del lloc i evidentment no van fer res com si el nano no fos d’ells.
Almenys varem gaudir d’un bon concert i això quedara a la memòria tan sols com una anècdota desagradable.
Gracies Guillem per deixar aquí escrita la teva experiència.