Per MIQUEL GASCÓN …

La tarda del diumenge no acostumem a sortir ja que ens agrada estar a casa, assaborint les ultimes hores del cap de setmana, llegint o posant al dia el Bloc, que porta la seva feina. Però aquesta vegada la temptació va ser massa forta, ja que és tractava d’una oferta de Teatre que teníem la intenció prèviament d’anar a veure … i el TresC ens oferia entrades a 9 euros. Com ja imagineu varem “pecar” molt a gust.

El director de Teatre Daniel Veronese al que admirem força, ha estrenat una obra sota el nom de BONA GENT, amb un text del dramaturg David Lindsay-Abaire. La primera versió d’aquesta obra teatral es va estrenar a Broadway l’any 2011 amb molt d’èxit.

Com a base del argument la maleïda crisi que ens te amargats; la història tracta d’una dona treballadora i mare soltera que te al càrrec una filla disminuïda psíquica. Aquesta causa provoca que moltes vegades arribi tard a la feina o es tingui que absentar…. fins que la acomiaden de la feina. Amb aquest inici, l’obra explora els sentiments humans d’amistat, de solidaritat, però també de mesquinesa, mala llet, cobdícia i manca d’escrúpols.

Sembla que el escriptor vulgui plasmar la crua realitat dels desnonaments que ara mateix es viu a Barcelona, però l’obra esta escrita ja fa uns anys i parla de Boston, la ciutat on l’escriptor va néixer i viure forces anys.

Encara que es tracta d’un drama, mai deixa a banda la tendresa i la comicitat provocada per la Margaret (o Margie), protagonitzada per una increïble Mercè Aranega que sap profunditzar amb la seva manera de fer, les seves expressions facials i de gest que provoquen el riure ràpidament, però per sort, mai porta el tema cap a la comèdia “comercial” i facilona. Se que no esta be dir-ho, però em recorda molt a papers que últimament s’estan prodigant a les series televisives, com per exemple, Aïda…… Arànega no deixa de parlar en l’hora i tres quarts que dura la representació, i la resta dels 5 personatges restant a la seva ombra, tan sols perquè l’autor ho ha volgut així.

Ara be, totes les interpretacions encara que a l’ombra de la protagonista, son molt bones, començant per Alex Casanovas (Mike) que cada dia m’agrada mes com treballa, i que aquí està realment sensacional, …. Carol Muakuku (Kate), molt be, també en un paper amb força pes en el nus i desenllaç de l’obra. Els altres 3 protagonistes amb papers mes secundaris, però molt aconseguits, Nies Jaume (Jean), Ruben Ametllé (Stevie i Àngela Jové (Dottie).

Sis protagonistes i sis escenes tan sols; tres d’elles interpretades en 3 diferents ambients, gracies a una escenografia giratòria dissenyada per Paco Azorín… cuina de casa de la Margaret, despatx d’el doctor (Alex Casanova) a on la Margaret acudeix en sol·licitud d’ajuda per trobar una feina per poder sobreviure….. i finalment la casa luxosa on viu el doctor amb la seva esposa (Carol Muakuku). El pas d’un espai a l’altre es casi immediat, sense transicions i això fa que la tensió creada no defalleixi en cap moment.

“Bona gent” ens enfronta als dolorosos conflictes causats per les diferencies socials, ja que la persona que accedeix amb esforços a un grau superior de comoditat i de benestar, s’oblida aviat de la gent que l’ha envoltat durant part de la seva vida i que en un moment donat necessiten una ma per sortir del pou on estan ficats. Això provoca casi sempre enfrontaments on les emocions pateixen danys irreparables.

Es tracta d’un obra fàcil de veure, en el que tot el que hi ha esta exposat amb claredat. Encara que considero que és força “comercial” i pensada per un cert tipus de espectadors que acudeixen al Teatre per tal de passar una bona estona,… te un fons social important que fa pensar i per tant no surts del Teatre “buit”.

Vam passar una mica de vergonya aliena, ja que el diumenge a la tarda una part del public aplaudia al finalitzar cada una de les escenes, com si es tractes d’un show televisiu. A banda d’aquestes anècdotes, crec que es un text valuós, amb unes molt bones interpretacions  i la producció te força qualitat. La nostra valoració es aquesta vegada de 3 estrelles sobre 5, que vol dir que ens ha agradat. Per tant, recomanable.

AUTOR: David Lindsay-Abaire