– Teatre – BONA GENT (***) – Teatre Goya – 17/03/2013

Per MIQUEL GASCÓN

La tarda del diumenge no acostumem a sortir ja que ens agrada estar a casa, assaborint les ultimes hores del cap de setmana, llegint o posant al dia el Bloc, que porta la seva feina. Però aquesta vegada la temptació va ser massa forta, ja que és tractava d’una oferta de Teatre que teníem la intenció prèviament d’anar a veure … i el TresC ens oferia entrades a 9 euros. Com ja imagineu varem “pecar” molt a gust.

Bona gent (2 sur 4)

El director de Teatre Daniel Veronese al que admirem força, ha estrenat una obra sota el nom de BONA GENT, amb un text del dramaturg David Lindsay-Abaire. La primera versió d’aquesta obra teatral es va estrenar a Broadway l’any 2011 amb molt d’èxit.

Com a base del argument la maleïda crisi que ens te amargats; la història tracta d’una dona treballadora i mare soltera que te al càrrec una filla disminuïda psíquica. Aquesta causa provoca que moltes vegades arribi tard a la feina o es tingui que absentar…. fins que la acomiaden de la feina. Amb aquest inici, l’obra explora els sentiments humans d’amistat, de solidaritat, però també de mesquinesa, mala llet, cobdícia i manca d’escrúpols.

Sembla que el escriptor vulgui plasmar la crua realitat dels desnonaments que ara mateix es viu a Barcelona, però l’obra esta escrita ja fa uns anys i parla de Boston, la ciutat on l’escriptor va néixer i viure forces anys.

Bona Gent 1 (3 sur 4)

Encara que es tracta d’un drama, mai deixa a banda la tendresa i la comicitat provocada per la Margaret (o Margie), protagonitzada per una increïble Mercè Aranega que sap profunditzar amb la seva manera de fer, les seves expressions facials i de gest que provoquen el riure ràpidament, però per sort, mai porta el tema cap a la comèdia “comercial” i facilona. Se que no esta be dir-ho, però em recorda molt a papers que últimament s’estan prodigant a les series televisives, com per exemple, Aïda…… Arànega no deixa de parlar en l’hora i tres quarts que dura la representació, i la resta dels 5 personatges restant a la seva ombra, tan sols perquè l’autor ho ha volgut així.

Bona Gent 2 (4 sur 4)

Ara be, totes les interpretacions encara que a l’ombra de la protagonista, son molt bones, començant per Alex Casanovas (Mike) que cada dia m’agrada mes com treballa, i que aquí està realment sensacional, …. Carol Muakuku (Kate), molt be, també en un paper amb força pes en el nus i desenllaç de l’obra. Els altres 3 protagonistes amb papers mes secundaris, però molt aconseguits, Nies Jaume (Jean), Ruben Ametllé (Stevie i Àngela Jové (Dottie).

Sis protagonistes i sis escenes tan sols; tres d’elles interpretades en 3 diferents ambients, gracies a una escenografia giratòria dissenyada per Paco Azorín… cuina de casa de la Margaret, despatx d’el doctor (Alex Casanova) a on la Margaret acudeix en sol·licitud d’ajuda per trobar una feina per poder sobreviure….. i finalment la casa luxosa on viu el doctor amb la seva esposa (Carol Muakuku). El pas d’un espai a l’altre es casi immediat, sense transicions i això fa que la tensió creada no defalleixi en cap moment.

Bona Gent 3 (1 sur 4)

“Bona gent” ens enfronta als dolorosos conflictes causats per les diferencies socials, ja que la persona que accedeix amb esforços a un grau superior de comoditat i de benestar, s’oblida aviat de la gent que l’ha envoltat durant part de la seva vida i que en un moment donat necessiten una ma per sortir del pou on estan ficats. Això provoca casi sempre enfrontaments on les emocions pateixen danys irreparables.

Es tracta d’un obra fàcil de veure, en el que tot el que hi ha esta exposat amb claredat. Encara que considero que és força “comercial” i pensada per un cert tipus de espectadors que acudeixen al Teatre per tal de passar una bona estona,… te un fons social important que fa pensar i per tant no surts del Teatre “buit”.

Vam passar una mica de vergonya aliena, ja que el diumenge a la tarda una part del public aplaudia al finalitzar cada una de les escenes, com si es tractes d’un show televisiu. A banda d’aquestes anècdotes, crec que es un text valuós, amb unes molt bones interpretacions  i la producció te força qualitat. La nostra valoració es aquesta vegada de 3 estrelles sobre 5, que vol dir que ens ha agradat. Per tant, recomanable.

AUTOR: David Lindsay-Abaire

TRADUCCIÓ: Joan Sellent
DIRECCIÓ: Daniel Veronese

REPARTIMENT: Mercè Aránega (Margaret) – Alex Casanovas (Mike)
Nies Jaume (Dottie) – Carol Muakuku (Kate) –
Rubén Ametllé (Stevie) – Àngela Jové (Jean)

ESCENOGRAFIA: Paco Azorín – VESTUARI: Mercè Paloma –                                         IL·LUMINACIÓ: Txema Orriols – ESPAI SONOR:  Damien Bazin – CARACTERITZACIÓ:  Toni Santos – PRODUCCIÓ: Focus

Bona Gent 1-imp

______________________________________________________________

– Teatre Goya – Preu 30 € – (preu pagat 9 €  – TresC)

_______________________________________________________________

Cargol - Bona gent

3 pensaments sobre “– Teatre – BONA GENT (***) – Teatre Goya – 17/03/2013

  1. Neus

    A nosaltres ens va fer riure i ens ho vàrem passar be.Pensem igual que vosaltres,és per passar una bona estona.Nosaltres hi vam anar dilluns ja que era per recaptar diners destinats al banc d’aliments,sinó possiblement no l’haguéssim triat.
    Pel que fa als aplaudiments,en aquest cas no ens hi vàrem trobar,però si que ens va passar el mateix el dia que vam anar a veure “La vida es sueño”,vam flipar una mica…..no sé perquè a cada escena la gent aplaudia,vaig pensar que potser era el que es feia en teatre clàssic.

    M'agrada

    Respon
    1. Imma Barba

      Realment es una obra per passar la estona pero val la pena per la interpretació de la Mercè Aránega i com diu el Miquel no surts del tot “buit” del teatre.
      Nosaltres a “La vida es sueño” no ens va passar lo dels aplaudiments tot i que com be dius si es feia en las representacions de teatre “años ha … ” en que la gent aplaudía, cridava, increpaven als actors, o al menys es el que es veu a las pel.licules no?
      Jo crec que en el nostre cas al Goya era degut a la edat mitjana del pati de butaques que estan acostumats a anar a un tipus de teatre on els actors provoquen situacions comiques.

      Una abraçada.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.