Per MIQUEL GASCÓN …
L’OBC ha tornat de la seva gira per Àustria, Croàcia i Eslovènia, amb plens absoluts i grans aplaudiments en auditoris com els de Viena, Salzburg i Zagreb. No se pas si aixó els ha donat forces però ho sembla, ja que en aquest concert han tornat a donar tot i mes, sota la direcció del director català Josep Caballé Domenech, que també semblava també eufòric pel recentíssim naixement del seu primer fill.
Josep Caballé està en un moment dels millors de la seva carrera internacional, com a titular de la Filharmònica de Colorado Spring als Estats Units i com a nou director musical de la Staatskapelle i l’Òpera de Halle a Alemanya. Es tracta d’un music català, molt jove i amb molta experiència professional que li va permetre dirigir l’OBC amb harmonia i un bon nervi rítmic. La seva direcció em va agradar mol, gens estàtica i dirigida amb tot el seu cos…. el que ja no entenc massa es com pot veure la mini partitura que fa servir per dirigir.
El programa d’aquest cap de setmana, pel meu gust era perfecte:
1 – Ludwig Van BEETHOVEN (Bonn 1770 – Viena 1827)
Simfonia núm. 6 en Fa major, op.68. “PASTORAL”
Va ser acabada per Beethoven el 1808 i és una de les obres de música que actualment es programen mes de Beethoven. En la seva estrena va rebre el subtítol “Records de la vida campestre”. Beethoven va ser un amant de la naturalesa i passava part del seu temps caminant pel camp. Sovint deixava Viena per anar a treballar a pobles; va voler expressar amb musica les sensacions que rebia de la naturalesa amb els seves passejades…. i el nom utilitzat en els 5 moviments que la composen, així ho demostren: 1 . Joioses impressions en arribar al camp – 2 . Escena prop del rierol – 3 . Alegre reunió de camperols – 4 . Tempesta – 5 . Cant dels pastors. Acció de gràcies després de la tempesta.
Es una de les peces musicals que m’agraden mes de Beethoven i com aquell que diu me la conec de memòria. La interpretació de l’OBC em va semblar perfecta i em va fer vibrar de nou amb aquesta simfonia. Al descans les opinions eren com sempre dispars, a uns els hi havia agradat molt, a altres el volum era excessiu i a altres l’havien semblat des_angelada i massa lenta. Es curiós com persones diferents, la mateixa audició els hi pot semblar tant diferent.
2 – Piotr I, TXAIKOVSKI (Votkinsk, Rússia 1840 – Sant Petersburg 1893)
Simfonia núm., 2 en Don menor, op. 17 “Petita Rússia”.
Va ser composta l’any 1872. Una de les obres més alegres de Txaikovski, va obtenir gran èxit des de l’estrena. No obstant això, Txaikovski va revisar-la amb profunditat vuit anys després, gairebé reescrivint totalment el primer moviment i fent molts canvis en els altres tres.
El subtítol Petita Rússia li va ser atribuït per Nikolai Kashkin, un crític musical moscovita, ben conegut per Txaikovski. Aquest era el nom que també es donava a Ucraïna, i Kashkin el va trobar escaient atès que Txaikovski n’utilitza temes folklòrics.
Txaikovski va compondre la simfonia durant les vacances d’estiu a casa de la seva germana, a Kamianka, Ucraïna. En tornar a Moscou, va continuar treballant enèrgicament en l’obra, tant que el va absorbir i no va voler emprendre les seves obligacions al Conservatori de Moscou fins que va acabar la Simfonia.
Un concert alegre en conjunt, especialment el de Txaikovski, el meu compositor de capçalera, amb una simfonia absolutament espectacular.
L’emoció va arribar al finalitzar el concert quant Josep Caballé es va abraçar a un music de l’OBC que es jubilava amb aquest concert; per el que sembla els unia una gran amistat i el director va acabar plorant a la vista de tothom.
L’OBC ha tornat amb la mateixa qualitat i potser amb mes ganes que mai d’agradar al seus seguidors. Enhorabona.
______________________________________________________________
– L’Auditori – Preu de 45 € a 20 € – (preu pagat abonament 24 € )
_______________________________________________________________
Tal i com et vaig comentar diumenge a la sortida del concert, la direcció de Josep Caballé em va agradar força amb Txaikowski, però no amb Beethoven. Potser era jo que no tenia el dia, però la 6ª no em va sonar com esperava. Vaig trobar manca de “brillo” i que algunes notes, especialment en el primer moviment van quedar “tapades” pel volum d’alguns instruments. La veritat es que em vaig avorrir una mica amb aquesta “Pastoral” i això per a un “beethovenià” com jo es greu. Ja dic, potser jo no tenia el dia, però quan al final del primer acte, la Glòria se’m queda mirant i em pregunta “a tu t’ha agradat com a sonat?” vaig pensar que potser no era un problema només meu. De totes maneres, com molt bé dius, la percepció es molt diferent segons la persona.
Una abraçada
Efectivament la percepció de cada un de nosaltres pot arribar a ser absolutament diferent. Com veus en la meva crònica ja feia esment sense anomenar-te de la teva opinió. Es curiós perquè al descans els que ens vam trobar fent un cafetó a la planta baixa estàvem eufòrics amb aquesta Pastoral.
Gracies Josep per deixar escrita aquí, la teva opinió.