– Òpera al cinema – FALSTAFF de Giuseppe Verdi – en directe des de l’òpera de la Bastille de Paris – Cinemes Girona

Per MIQUEL GASCÓN

Ens assabentem de què el dimarts 12 de març en els cinemes Girona, retransmeten en directe l’òpera FALSTAFF des de l’òpera de la Bastillle de Paris. El curiós i per altra banda escandalós del cas… és que hem pogut comprar les entrades per avançat i amb descompte dels TRESC, 7 euros mes barates que en els cinemes Bosque de la cadena Balaña… i és la mateixa retransmissió.

falstaff_cartell

Molts dels amics que acostumen a venir a aquestes retransmissions operístiques, clarament “deserten” a favor del futbol per tal de veure el partit de Champions del Barça amb el Milan. Se l’han jugada i pensem que patiran de valent… però la sort els va de cara, ja que a la mitja part de l’opera ens assabentem que el Barça guanya un a zero….

La Sala dels cinemes Girona a menys d’un terç de les localitats plenes. Per sort tenim uns amics que ens acompanyen en la seva primera incursió en aquest tipus de retransmissions en directe… la Montse i en Quim (amics des de fa molts anys i que ara ens hem retrobat a partir de la publicació del Bloc).

Opera de la Bastille - Paris

Opera de la Bastille – Paris

“Durant quaranta anys he volgut escriure una òpera còmica”. Quan Verdi va escriure aquestes paraules el 1890, ja havia anunciat el seu adéu als escenaris, no una sinó dues vegades, amb Aida i Otello. Cinquanta anys abans, s’havia intentat aventurat amb l’òpera buffa amb Un giorno de regno.

L’obra va ser un fracàs i, amb l’agreujant que la seva dona va morir durant la seva composició, el fracàs el va deixar molt amargat. Va ser el desig d’evitar la mala sort que apareix en tantes de les seves òperes el que li va fer prendre la ploma de nou per última vegada? O era l’ombra de Shakespeare?  “M’estic divertint …” una frase que Verdi repeteix contínuament mentre compon Falstaff.

Falstaff - Opera Nacional Paris 4

El compositor observa les aventures del vell cavaller arruïnat i panxut, que vol enganyar les esposes i acaba derrotat, en un cistell de roba bruta i llançat al riu Tàmesi, amb la mirada lúcida, distant i entremaliada que reconeixem en les seves últimes fotografies.

Aquesta producció representada a l’Òpera de La Bastille de Paris, em va decebre una mica i no pas per la musica de Verdi, ni tampoc per les interpretacions vocals dels protagonistes; va ser mes aviat una sensació de tristor que es va arrossegar durant tota la representació, ja que des de bon començament té una il·luminació molt pobra i ni tan sols deixa veure l’escenografia com seria lògic. Aquesta penombra s’entén en el tercer acte, per tal de què simuli la nit dels “esperits malignes” al costat del gran roure. El que no té cap lògica és donar aquesta sensació també en els dos primers actes en el que hauria de ser una òpera còmica i alegre.

Falstaff - Opera Nacional Paris 5

El poc que s’entreveu de l’escenografia, és senzillament una pared situada al fons que es desplaça d’una banda a l’altre segons on te que passar l’escena. Molt pobre i gens espectacular.

Marie-Nicole Lemieux - Paolo Fanale

Marie-Nicole Lemieux – Paolo Fanale

La direcció Musical de Daniel Oren, va fer sonar l’orquestra prou bé, encara que en algun moment li mancava la força necessària per transmetre passió per la musica escrita per Verdi, tant és així que entre la foscor de l’escenari i la interpretació una mica plana de la musica, hem va agafar una mica de son que finalment a força d’esforços va desaparèixer.

No es tracta d’una òpera de les que m’agradin mes de verdi; té un gran protagonista i la resta de papers encara que no arriben a ser secundaris, son papers molt corals en la que cada un d’ells té el seu paper especific sense sobresurti gaire cap. El baríton Ambrogio Maestri  (nascut a Pavia l’any 1970), interpreta un Falstaff molt creïble teatralment parlant i el seu físic l’ajuda molt a aconseguir-ho; posseeix una veu robusta i potent i és conegut internacionalment precisament per interpretar aquest paper.

Falstaff - Opera Nacional Paris 8

El jove tenor Paolo Fanale (nascut a Palermo, Sicília l’any 1982), interpreta aquí el paper de “Fenton” ; no l’havia escoltat mai, que jo recordi, i va ser un dels cantants que jo destacaria d’aquesta producció. Per altra banda també em va agradar força la contralt canadenca Marie-Nicole Lemieux (nascuda l’any 1975 a la vora de Quebec, en el paper de “Mrs Quickly” i no és per menys ja que es tracta d’ una de les més notables cantants líriques de la seva generació al seu país.

La soprano búlgara Svetla Vassileva, va fer el debut interpretant el mateix paper (Mrs Alice Ford) en a l’Òpera de Seattle; té una veu molt maca. De la mateixa manera la soprano russa Elena Tsallagova interpreta força bé el paper de Nannetta.

Falstaff - Opera Nacional Paris 7

A destacar també el tenor argentí Raul Giménez (nascut l’any 1951), en el paper de Dottore Cajus.

El Cor té poca presencia en aquesta òpera excepte a les escenes finals del tercer acte, simulant que canten des de les branques d’un arbre immens. Una posada en escena amb poca traça.

En resum, hem passat una bona estona per la qualitat de la musica i les veus que és del que es tracta, però com espectacle teatral un suspens en tota regla.

Menys mal que al sortir del cinema Girona, per Twiter  ens assabentem que el Barça està ja 3 a zero. Conduïm el cotxe fina a casa pels carrers deserts i tot just al arribar a casa escoltem de nou coets…. 4 a zero amb el Milan…. increïble!!!

Falstaff - Opera Nacional Paris 10

Director Musical : Daniel OREN

Director : Dominique PITOISET

Escenografía : Alexandre BELIAEV

Ambrogio Maestri (Sir John Falstaff Artur Rucinski Ford)
Paolo Fanale (Fenton)
Raúl Giménez (Dottore Cajus)
Bruno Lazzaretti (Bardolfo)
Mario Luperi (Pistola)
Svetla Vassileva (Mrs Alice Ford)
Elena Tsallagova (Nannetta)
Marie-Nicole Lemieux (Mrs Quickly)
Gaëlle Arquez (Mrs Meg Page)

Amb l’orquestra i els cors de l’òpera de París

________________________________________________________________

– Cinemes Girona – Preu 17 €  ( preu pagat 11,90 € – Compra per avançat i TresC )

________________________________________________________________

Cargol Parisenc

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Òpera i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a – Òpera al cinema – FALSTAFF de Giuseppe Verdi – en directe des de l’òpera de la Bastille de Paris – Cinemes Girona

  1. José Luis ha dit:

    Però… ¿qué es aixó de “increible” i de que “la sort els va de cara”? Espero immediata rectificació.

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      FALSTAFF ….. FALSTAFF…. FALSTAFF …. no pas MESSI.

      La crònice va d’òpera José Luis.

      Increïble perquè no ens ho podiem creure al sortir…. i evidenment ens vam posar molt contents…. tant contents que creiem que la INDEPENDÈNCIA la teniem a tocar !!!

      M'agrada

  2. Montserrat Fdez. Costa ha dit:

    Com som novells en aquestes retransmissions. Amb tot, recordo fa moolllts anys, unes sessions cinematogràfiques al Palau de la música.
    Estem bastant d’acord amb la vostra crònica. La veritat és que al principi, se’m feia estrany estar al cinema i no al Liceu (ara que hi començo anar, total aquesta temporada 5 vegades, però mira…..). Després, poc a poc hi vas “entrant”. La representació també ens va semblar molt fosca. Vaig trobar a faltar planos més generals , on es veiés la prespectiva de tot l’escenari, però tal com va comentar el Miquel, amb tanta foscor no hagèssim vist res!
    Un bravo molt especial per la veu del jove tenor Paolo Fanale.
    I gràcies a vosaltres per animar-nos a anar-hi.
    Ah!! avui al cinemes Girona hi ha Cineforum: Preestrena de “Un món petit” amb assistència del director (potser també vindrà el jove protagonista)
    Una abraçada teatraires!

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Jo no recordo pas les sessions cinematogràfiques al Palau.
      Les retransmissions d’opera en directe des dels millors Teatres del món, sempre acostumen a retransmetre com si fos una pel·lícula o una òpera en DVD. Els planos generals també hi son evidentment, però jo agraeixo que existeixin primers planos i com la tècnica ho permet, podem veure expressions que en el mateix Teatre no és possible ni que estiguis a la fila 1.
      Continuo pensant que com el directe en el mateix Teatre no hi a res, encara que estiguis mig penjat al quart pis e intueixis tan sols les cares dels solistes….

      Al cinema la potencia de les veus esta falsejada, ja que amb l’amplificació tots els cantants tenen una veu potent i clara.

      El problema que crec va haver en la retransmissió de Falstaff, és que la il·luminació era pobre (encara que pels espectadors del Teatre fora suficient), per una retransmissió no ho era i les càmeres no tenien prou claredat lumínica com per captar el fons de l’escenari….. semblava a estones que no havia ni decorats ja que es veia el fons negre. A les fotos com ja hauràs vist està molt mes clar.

      Ja os recomanaré alguna altra retransmissió que a priori sembli que pagui la pena. Dissabte al Icaria Yelmo des de el Metropolitan de Nova York. FRANCESCA DA RIMINI… a les 5 de la tarda. Nosaltres hi anem però no m’arrisco a recomanar-la ja que no tinc referencies…. l’hora també és prohibitiva…. un dissabte desprès de dinar haver de sortir amb un coet al cul, no és gaire encoratjador.

      Avui tenim reunió viatgera… la Turquia desconeguda (la part mes oriental del pais).

      Que vagi molt bé el cinefòrum

      M'agrada

  3. Carme ha dit:

    Com la Montse, també havia anat a les projeccions del Palau de la Musica, evidentment, amb blanc i negre. Recordo molt especialment els ballets del Llac dels Cignes i Romeo i Julieta, ambdues amb Magot Fonteyn i Rudolf Nureyev, fantàstiques!! Ara bé, sobretot aquesta última, no resistia els primers plans…
    Perdoneu, però dimarts a la nit vaig GAUDIR MOLT i en aquests moments una alegria es com un tresor.

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Encara que no ens agrada massa el futbol, nosaltres també VAREM GAUDIR MOLT del triomf del BARÇA, mes que pel mateix futbol, per el que significa per Catalunya i el resó de tot plegat.

      No varem veure el partit, però desprès a la Tele no ens varem perdre les millors jugades, els gols i la xerrameca dels entesos, durant mes d’una hora.

      M'agrada

  4. Joaquim ha dit:

    4 do de pit d’aquells que aixequen el Liceu, espectaculars, dos de Déu, un altre de Villa i l’últim d’un tenoret que estic segur que ens donarà moltes nits de glòria., apuntat el nom Jordi Alba, aviat farà Wagners i tot !!!!
    Brutal! Mira que m’agrada Falstaff, potser al costat d’Otello i Don Carlo, els meus Verdi predilectes, però on vas a parar 🙂

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.