Per MIQUEL GASCÓN …
Diumenge al mati, tornem a la nostra cita quinzenal a la temporada de l’OBC…. però be ara ja mes de dues setmanes que no els escoltem ja que estan de gira internacional. Avui ens visita a l’Auditori, l’Orquestra del Liceu sota la direcció de Josep Pons.
Tenim notícies per amics que han estat als concerts del divendres i del dissabte, que es tracta d’un gran concert i que l’orquestra ha assolit amb gran èxit la interpretació de la novena simfonia de Beethoven. La gran massa coral d’al voltant de 100 cantants, és segurament un dels seus punts forts; ha estat formada pel Cor del Gran Teatre del Liceu reforçats per la Coral Polifònica de Puig-Reig.
El Programa ha estat format per:
1 – ARNOLD SCHÖNBERG (Viena, 1874 – Los Angeles, 1951)
– Friede auf Erden, opus 13 (****)
Arnold Schönberg – compositor austríac i després estatunidenc. Part de les obres de Schönberg s’associen amb els moviments expressionistes de principis del segle XX en l’art i la literatura germàniques. Va ser dels primers compositors en abraçar l’atonalisme. La principal innovació de Schönberg és la tècnica dodecafònica, que utilitza sèries de notes (serialisme). També va ser pintor, un important teòric musical i un influent mestre de composició.
No havíem escoltat mai aquest concert i la veritat és que ens va agradar molt; el mes important és el Cor que canta durant tota la durada de la composició. L’orquestra acompanya al cor, però almenys en aquesta ocasió va quedar gairebé tapada per la increïble massa coral. El Cor, realment extraordinari !!!
2 – LUDWIG VAN BEETHOVEN (Bonn, 1770 – Viena, 1827)
Simfonia núm. 9 en re menor op. 125
És la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis del 1824. És una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més popular, de la història de la música. El seu últim moviment, que incorpora una part de l’Ode an die Freude (Oda a l’Alegria) de Friedrich von Schiller, va ser molt innovador per l’època i va marcar un canvi decisiu en el món simfònic. És una música que s’ha convertit en un símbol de la llibertat i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, és l’himne de la Unió Europea (UE).
La direcció de Josep Pons ha aconseguit transformar a l’orquestra del Liceu i la veritat és que en aquesta novena simfonia ha sonat molt diferent…. molt millor que en el fossar del Teatre del Liceu. Ha estat molt bé com tothom prèviament ho ha anunciat, però no arriba a la qualitat que te en l’actualitat l’OBC. La gran massa coral ha estat un altre vegada la gran protagonista en el 4art moviment d’aquesta joia de la musica de tots els temps.
Un quartet solista ha estat una agradabilíssima sorpresa, amb el baix Attila Jun que té una potencia aclaparadora, encara que en algun moment no estava del tot afinat…. el tenor Mikhail Vekua magnific i també molt bé les dues cantants, la soprano Nadine Weissmann i la mezzosoprano Julia Bauer. Els quatre van saber sobresortir per sobre de la massa coral molt clarament… i de debò que era molt difícil.
Un concert memorable. No vaig poder resistir-me a gravar els últims minuts del quart moviment… i aquí us el deixo.
______________________________________________________________
– L’Auditori – Preu de 45 € a 20 € – (preu pagat abonament 24 € )
_______________________________________________________________
Mama ???
Realment va ser una gran matinal. A mi sempre m’ha emocionat la música de Beethoven, un dels meus compositors preferits, però quan l’obra està magníficament executada com en aquest cas, l’emoció m’envaeix absolutament.
Va ser un plaer una vegada més compartir impressions amb vosaltres al final del concert.
Una abraçada i … fins el proper cap de setmana
La novena simfonia de Beethoven va ser espectacular de debò. Un dels millors plaers de les vetllades musicals tant a l’Auditori com en el Liceu és poder petar la xerrada amb el grup d’amics del que formeu una part molt important per nosaltres.
Ens veiem a New York d’aquí uns dies.
Una Novena per a recordar,
A partir d’aquest llistó sempre amunt i endavant, espero que aquest projecte del mestre Pons s’acabi consolidant malgrat la manca de recursos i lideratge existent al capdamunt del Liceu.
El mestre Pons esta fent una bona tasca, però encara que em va agradar força l’orquestra, trobo que li falta molt per poder-se comparar amb l’OBC per posar un exemple ben proper.
La massa coral inqüestionable a les dues interpretacions.
Gracies per comentar a Can Voltaire