– Teatre – LA VIDA ES SUEÑO (****) – Teatre Lliure de Montjuïc – 08/03/2013

Per MIQUEL GASCÓN

M’agrada molt el Teatre com ja sabeu els que visiteu aquest racó, però sóc força reticent a veure Teatre Clàssic i mes si és Teatre Clàssic espanyol.  Vaig quedar ben saturat de petit amb la intolerància de l’ensenyament en aquell època franquista on ens feien llegir a la força textos que no enteníem i que ens interessava ben poc, per no dir gens.  No es conformaven amb això i ens feien aprendre de memòria paràgrafs força llargs d’aquesta obra considerada com una de les millors de la literatura espanyola i reconeguda internacionalment.

La Vida es Sueño - cartell

Ay mísero de mí, ay infeliz de mi !!!

Apurar, cielos, pretendo,

ya que me tratáis así,

qué delito cometí

contra vosotros naciendo.

Aunque si nací, ya entiendo

qué delito he cometido;

bastante causa ha tenido

vuestra justicia y rigor,

pues el delito mayor

del hombre es haber nacido.

La Vida es sueño - Mayorga 138Sólo quisiera saber

para apurar mis desvelos

–dejando a una parte, cielos,

el delito del nacer–,

¿qué más os pude ofender,

para castigarme más?

¿No nacieron los demás?

Pues si los demás nacieron,

¿qué privilegios tuvieron

que no yo gocé jamás?

Nace el ave, y con las galas

que le dan belleza suma,

apenas es flor de pluma,

La Vida es sueño - Mayorga 129o ramillete con alas,

cuando las etéreas salas

corta con velocidad,

negándose a la piedad

del nido que dejan en calma;

¿y teniendo yo más alma,

tengo menos libertad?

La Vida es sueño - Mayorga 131Nace el bruto, y con la piel

que dibujan manchas bellas,

apenas signo es de estrellas

–gracias al docto pincel–,

cuando, atrevido y crüel,

la humana necesidad

le enseña a tener crueldad,

La Vida es sueño - Mayorga 130monstruo de su laberinto;

¿y yo, con mejor instinto,

tengo menos libertad?

Nace el pez, que no respira,

aborto de ovas y lamas,

y apenas bajel de escamas

sobre las ondas se mira,

La Vida es sueño - Mayorga 139cuando a todas partes gira,

midiendo la inmensidad

de tanta capacidad

como le da el centro frío;

¿y yo, con  más albedrío,

tengo menos libertad?

Nace el arroyo, culebra

que entre flores se desata,

y apenas sierpe de plata,

entre las flores se quiebra,

cuando músico celebra

de las flores la piedad

que le dan la majestad

del campo abierto a su huída;

La Vida es sueño - Mayorga 135¿y teniendo yo más vida,

tengo menos libertad?

En llegando a esta pasión,

un volcán, un Etna hecho,

quisiera sacar del pecho

pedazos del corazón.

¿Qué ley, justicia o razón… negar a los hombres sabe… privilegios tan süave… excepción

tan principal,….. que Dios le ha dado a un cristal,…. a un pez, a un bruto y a un ave ?

LA VIDA ES SUEÑO  és una obra de teatre de Pedro Calderón de la Barca estrenada el 1635 i pertanyent al moviment literari del barroc. El tema central és la llibertat enfront del destí. La seva concepció és molt antiga, existint referències al pensament hindú, la mística persa, la moral budista, la tradició judeocristiana i la filosofia grega.

Segons Plató, l’home viu en un món de somnis, de tenebres, captiu en una cova de la qual només podrà alliberar tendint cap al Bé, únicament llavors l’home desistirà de la matèria i arribarà a la llum.

La influència d’aquesta concepció platònica en l’obra és evident: Segismundo viu al principi dins d’una presó, d’una caverna, on roman en la més completa foscor pel desconeixement de si mateix, només quan és capaç de saber qui és, aconsegueix el triomf, la llum. Tracta sobre la passió i l’instint, sobre el coneixement i la raó, sobre el poder mal exercit i la llibertat escamotejada, sobre la paternitat i l’amor; i sobre el que és mentida i el que és veritat.

Una visió renovadora de Calderón firmada per Helena Pimenta, versionada per Juan Mayorga i amb Blanca Portillo fent el paper de Segismundo. 

Haig de dir però que els meus temors es van esvair ràpidament, als cinc minuts de començar la representació…. un clàssic si, i a mes en poesia, però dit d’una manera que no ho semblava pas; no es feia feixuga i a la poca estona ni t’adonaves i semblava que estaven parlant quasi bé en prosa.   TOTS els actors en les seves actuacions semblava que donaven la seva vida per tal de fer-ho creïble… però per sobre de tots ells, en el paper del protagonista masculí de Segismundo, una actriu que no havia vist mai actuar en directe i que em va deixar sense respiració…. Blanca Portillo.  Un paparàs que recordaré per molt de temps. Realment difícilment superable.

La Vida es sueño - Mayorga 132

Una direcció perfecta amb una posada en escena molt aconseguida, i reforçada per una il·luminació molt estudiada i sobretot per la musica en directe a la banda dreta de l’escenari amb guitarra barroca,  flauta de bec, viola de gamba i percussió.

Lamento dir-vos que des de fa molts dies les entrades estan exhaurides per totes les representacions.

 

LA VIDA ES SUEÑO
de Pedro Calderón de la Barca
versió Juan Mayorga
direcció Helena Pimenta
Compañía Nacional de Teatro Clásico

intèrprets
Pedro Almagro criat 1 / Mónica Buiza dama, poble / Rafa Castejón Astolfo / Ángel Castilla tenor, criat 2 / Damián Donadocavaller, criat, soldat / Alberto Gómez Taboada soldat 2 / David Lorente Clarín / Anabel Maurín dama, poble / Joaquín NotarioBasilio / Pepa Pedroche Estrella / Blanca Portillo Segismundo / Marta Poveda Rosaura / Luis Romero cavaller, criat, soldat /Fernando Sansegundo Clotaldo / Óscar Zafra soldat 1

percussió Daniel Garay / guitarra barroca: Juan Carlos de Mulder / flauta de bec Anna Margules / viola de gamba Calia Álvarez

escenografia Alejandro Andújar i Esmeralda Díaz / vestuari Alejandro Andújar i Carmen Mancebo / il·luminació Juan Gómez Cornejo / selecció i adaptació musical Ignacio García / coreografia Nuria Castejón / assessor de vers Vicente Fuentes

ajudant de direcció Javier Hernández-Simón / ajudant d’escenografia Maite Onetti / ajudant de vestuari Adriana Parra / ajudant d’il·luminació David Hortelano / efectes de vol Accialt Flying Effects / director de vol Josep M. Pruna

construcció d’escenografia Mambo Decorados Sfumato / confecció de vestuari CornejoAhmed MezianeÁngel Domingo iVito Montaruli / ambientació del vestuari María Calderón / perruques Fent i Desfent / armadura The Time Seller / utillatgeMiguel A. Infante i Isabel Patricio

producció Compañía Nacional de Teatro Clásico

La Vida es sueño - Teatre Lliure-imp

______________________________________________________________

– Teatre Lliure de Monjuïc – Preu 30,25 € – (preu pagat abonament 15 € )

_______________________________________________________________

Cargol de somni

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a – Teatre – LA VIDA ES SUEÑO (****) – Teatre Lliure de Montjuïc – 08/03/2013

  1. Marga ha dit:

    Vinc de veure-la i m’ha agradat molt. La posada en escena, la il·luminació i l’orquestra són meravellosos. La Portillo esplèndida, però també la Rosaura i el Clarín. Val molt la pena! I no se m’ha fet gens feixuga (com em passa en algunes escenes del “Hamlet” per exemple).

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Tots els actors estan perfectes. No he mencionat cada un d’ells per no fer la crònica massa llarga. La producció de la “Compañía Nacional de Teatro Clásico” es realment extraordinària en tots els sentits.

      L’únic “problema” és que l’escenari del Teatre LLiure és molt mes gran que l’escenografia pensada per un Teatre molt mes petit.

      Gràcies per deixar aquí les teves impressions.

      M'agrada

  2. Doncs a mi que vols que digui, demà faré la meva crítica, però tret de la Portillo el muntatge m’ha decebut i els actors estan correctes, però tampoc maten. M’allunyat molt l’escenografia i el vers dit així, amb aquesta rapidesa bona part me l’ha feta ininteligible. Està bé sí, però de no tenir la presència de la Portillo hagués estat infumable.

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Jo em temia el pitjor, i vaig anar una mica forçat; de fet em primer moment no varem incloure en el nostre abonament aquesta producció. Amb posterioritat vaig llegir comentaris teatraires de los madrizlenyos que la deixaven molt i mol bé….. i llavors en ho varem replantejar.

      A mi m’ha agradat com vaig comentar a la crònica; és un teatre a “crits”, però és que el Teatre en aquella època era així…. un cop assumit això crec que totes les interpretacions estan molt treballades i aconseguides.

      Crec que el que et passa és que a tu tampoc t’agrada massa el Teatre Clàssic sense actualitzar, però clar aquesta companyia és el que pretén… conservar aquell Teatre de fa 4 segles gairebé intacte. La Portillo increïble….. almenys amb això estem d’acord.

      La paraula “infumable” crec que no és gaire merescuda desprès d’un treball amb aquesta qualitat; et pot agradar o no, però tens que reconèixer que això és Teatre amb majúscules.

      Espero la teva crònica aviat. Una abraçada

      M'agrada

  3. Neus ha dit:

    Tenia moltes ganes de veure una obra de teatre clàssic i quan vam comprar l’abonament del Lliure la vam triar de seguida.
    Bé haig de dir que estic contenta de haver-ho triat,dons m’ha agradat força,tot i que em passa com vosaltres que no sóc gaire amant del teatre clàssic.Però haig de reconèixer que ens va agradar molt.
    En general,tots els actors van donar molta força al seu paper,tot i que algun dels actors no va arribar a l’alçada del seu personatge,però la Blanca Portillo en el paper de Segismundo ens va impressionar molt,la seva mirada,les expressions de la cara,aquells dits dels peus retorçats,….increïble!!!,una interpretació de cinc estrelles.
    La direcció,la posada en escena i la il·luminació perfectes,i pel que fa a la música en directe ens va agradar molt.

    El teatre ple de gom a gom !!!!!!!!

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Ja ens tenies preocupats pel teu silenci, però amb el teu email ja ens ho vas aclarir; espero que tot estigui solucionat.

      Nosaltres en principi no el varem escollir en el nostre abonament, però desprès al llegir critiques de l’altra banda de l’Ebre, varem canviar d’opinió a pesar de ser Teatre Clàssic i a mes a mes en Castellà.

      La producció ens va agradar molt com ja hauràs llegit especialment el treball molt digne de Blanca Portillo. Al Teatre molta gent de parla castellana que no acostuma a veure’s en altres produccions del Lliure i també forces grups de joves (d’instituts) que en un primer moment varem creure equivocadament que ens donarien la nit. No va ser així i es van comportar correctament.
      El Teatre estava sempre en totes les sessions de gom a gom ja que les entrades estaven totes exhaurides des de fa molt de temps.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.